A les Portes de Troia
A les Portes de Troia
Programa

A les Portes de Troia

“A les Portes de Troia” és un programa setmanal d’Història que pretén explicar, de manera divulgativa i entenedora, episodis del passat de Catalunya, d’Europa i d’arreu del món. El programa va néixer a Matadepera Ràdio el 2013, i ha anat creixent fins a convertir-se en un dels referents de la difusió històrica en català, arribant a emetre’s a través d’una trentena d’emissores catalanes. Cada dimarts a les 11 de la nit i en repetició els dimecres a la mateixa hora, els historiadors de capçalera del programa, en algunes ocasions acompanyats d’algun convidat especialista amb el tema, expliquen de manera monogràfica un episodi històric. L’equip troià està format pels historiadors Alberto Reche i Albert Abril. Us esperem cada setmana a les ones de Matadepera Ràdio!

Presentat perAlberto Reche i Albert Abril·Dimecres · 21:00 - 22:00 ·Dijous · 22:00 - 23:00 ·Dimarts, Dimecres · 23:00 - 00:00 ·383 episodis
RSS

episodis

25-36 de 382
  • 53'

    Els Gabinets de Curiositats: De les Wunderkammer als Museus

    En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza el fenomen històric dels gabinets de curiositats, també anomenats Wunderkammer. Aquests espais, essencials durant el Renaixement i l'Edat Moderna, van néixer de la fascinació de les elits europees per l'exotisme després dels grans viatges d'exploració. El podcast recorre les categories d'objectes col·leccionats, des del naturalia fins a l'estudi de la fulgurita o els heliotrops, passant per figures tan heterodoxes com Olaus Wormius i Athanasius Kircher. S'explora com aquestes col·leccions caòtiques i eclèctiques van evolucionar cap a una sistematització científica, esdevenint la base fonamental de l'arqueologia, la paleontologia i dels museus moderns més importants. L'episodi inclou una menció especial al col·leccionisme català amb el cas de la família Salvador i un anàlisi crític sobre com la curiositat bàsica va transformar la nostra forma d'entendre i classificar la natura.

  • 53'

    Els Jardins d'Esbarjo a la Barcelona Industrial del segle XIX

    Aquest episodi de A les Portes de Troia explora l'impacte sociopolític i cultural dels jardins d'esbarjo a la Barcelona industrial del segle XIX. Acompanyats per l'historiadora Núria Miquel, s'analitza com aquests espais privats van servir com a mecanisme de democratització de l'oci, intentant harmonitzar la convivència entre la burgesia i les classes populars en un període marcat per la conflictivitat laboral. A través de la figura de Josep Anselm Clavé i la seva influència en els cors, s'explica com el teatre, la música i la gastronomia van convertir aquests jardins en centres de modernització que imitaven els referents europeus. Finalment, es reflexiona sobre com l'expansió urbanística de l'Eixample va provocar la desaparició d'aquests enclavaments, donant pas a una nova etapa de segregació espacial en l'oci barceloní que perduraria fins al segle XX.

  • 54'

    Alfons el Magnànim: La Conquesta de Nàpols i el Renaixement

    En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza la transformació d'Alfons el Magnànim de rei captiu a dominador del sud d'Itàlia. Després del seu captiveri a Milà, on aconsegueix una aliança inesperada amb el duc Visconti, Alfons centra tots els seus esforços a conquerir Nàpols. El relat destaca l'episodi èpic de la infiltració per l'aqüeducte subterrani, una maniobra inspirada en les tàctiques de l'antiga Roma que li va permetre obrir les portes de la capital el 1442. Un cop establert com a rei, Alfons converteix Nàpols en el centre d'una cort renaixentista sense precedents, protegint humanistes i artistes mentre governa amb un estil autoritari basat en els clàssics. L'episodi també reflexiona sobre el preu d'aquesta aventura italiana: l'absència permanent del monarca dels seus regnes peninsulars, que van quedar sota la gestió de la seva dona Maria de Castella en un context de creixent tensió social que acabaria desembocant en la Guerra Civil catalana.

  • 51'

    Francesc Layret: L'home que hagués pogut canviar el curs de Catalunya

    L'episodi explora la vida i el tràgic final de Francesc Layret, un dels polítics més brillants i compromesos de la Catalunya del segle XX. A través de la conversa amb l'escriptor Xavier Vidal, es desgrana com un home amb mobilitat reduïda va esdevenir la veu dels obrers i el nexe d'unió entre el catalanisme d'esquerres i el sindicalisme de la CNT. En una Barcelona convulsa pel pistolerisme i les desigualtats, Layret va idear un front comú electoral que feia tremolar les estructures de l'estat. Tot i això, la seva determinació va topar amb la brutalitat d'homes com Martínez Anido. El relat se centra en la seva integritat moral, el seu paper com a advocat dels més desfavorits i el fatídic vespre del novembre de 1920, quan set bales el van separar per sempre de la possibilitat de canviar la història del país. Un repàs necessari per reivindicar una figura que sovint només recordem com un nom de carrer però que va ser l'arquitecte d'una utopia social i política que va acabar banyada en sang.

  • 50'

    Detector de mentides històriques: Tòpics i presentisme

    L'episodi de A les Portes de Troia se submergeix en el desmuntatge dels mites històrics més comuns que sovint alimenten les converses de sobretaula i els discursos populistes. Amb la participació de Patrick Urbano, els historiadors analitzen com el cinema, els videojocs i la literatura han creat una imatge distorsionada de l'antiguitat i l'edat mitjana. S'introdueix el concepte de presentisme per explicar per què tendim a projectar els nostres valors i ideologies actuals en personatges que vivien sota lògiques totalment alienes a les nostres. El programa també critica la idea de progrés lineal, assenyalant que l'evolució tecnològica no sempre equival a una millora en els drets o la felicitat humana. Finalment, es reivindica una visió de la història més complexa i menys paternalista, allunyada dels filtres grisos de Hollywood i de les idealitzacions estètiques de l'imperi romà.

  • 53'

    El món després del colofó de l'Edat del Bronze

    En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza l'escenari geopolític i social que va sorgir després del gran col·lapse de l'Edat del Bronze. Els ponents exploren com la caiguda dels sistemes comercials i un estrès climàtic sever (megasequeres) van obligar les civilitzacions a transformar-se. Mentre que a la Grècia continental es desmunta el mite de la invasió dòria com a causa de la fi del món micènic, a Egipte mirem cap a un replegament intern i una pèrdua d'hemonia internacional. Per contra, al Llevant trobem l'aparició de nous actors com els filisteus i els hebreus, que aprofiten el buit de poder cananeu. Finalment, el programa destaca l'aparició de l'Imperi Neoassiri a Mesopotàmia, que instaura un nou ordre basat en la força militar i el tribut, abandonant la diplomàcia clàssica. Un recorregut fascinant per l'inici de l'Edat del Ferro que serveix com a mirall de les crisis i transicions energètiques de la nostra pròpia actualitat.

  • 54'

    De la Il·lustració a la Gran Guerra: L'Evolució de la Ciència

    Aquest episodi de A les Portes de Troia explora l'evolució de la ciència des de la Il·lustració fins a la Segona Guerra Mundial, analitzant com va passar de ser una curiositat intel·lectual a una eina de poder estatal i industrial. A través d'una conversa amb el professor Loto Lucic, es detalla com l'aparició del mètode científic va permetre als estats moderns organitzar-se mitjançant l'estadística, la cartografia i l'estandardització de les llengües. L'episodi també aprofundeix en la Revolució Industrial, destacant el paper de l'enginyeria i la termodinàmica en l'optimització de la productivitat, i com l'educació universal va néixer per formar tècnics però va acabar essent un motor d'ascens social. Finalment, es repassa com la ciència ha estat decisiva en l'àmbit militar, des de la millora de la higiene als camps de batalla fins a fites tecnològiques com el radar, el desxiframent de la màquina Enigma i la creació de la bomba atòmica, transformant per sempre el mapa geopolític mundial.

  • 52'

    La Conquesta de Nàpols d'Alfons el Magnànim (Part 1)

    L'episodi de A les Portes de Troia analitza la primera fase de l'expansió d'Alfons V, el Magnànim, cap al Regne de Nàpols. En un context de canvi dinàstic amb els Trastàmara, el monarca buscava legitimar el seu poder i assegurar l'hegemonia comercial al Mediterrani. El relat detalla com una oportunitat diplomàtica es va convertir en un laberint de traïcions a la cort napolitana, on la reina Joana II va passar de nomenar-lo hereu a declarar-lo enemic. Després d'un primer intent fallit i un saqueig de revenja a Marsella, l'aventura reprèn el 1435. El programa culmina amb l'explicació de la desastrosa batalla naval de Ponça, on la flota de la Corona d'Aragó va ser destruïda pels genovesos. Aquest fracàs militar va portar al fet insòlit de veure el rei Alfons V i gairebé tota la seva cort fets presoners. Tot i la derrota inicial, el programa planteja com l'obsessiò del monarca per Itàlia definiria el rumb de la història catalana i mediterrània del segle XV.

  • 51'

    La Jamància a Barcelona: L'última bullanga liberal

    En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza la Jamància de 1843, considerat l'últim capítol de la revolució liberal a Barcelona. La historiadora Núria Miquel ens guia per una època de gran complexitat política, on el liberalisme progressista i les classes populars es van aixecar contra el govern central per defensar la creació d'una Junta Central i un model d'estat més descentralitzat. El programa detalla el paper de les milícies, la figura controvertida del general Joan Prim i el significat del terme jamància, derivat del caló. Finalment, s'expliquen les conseqüències d'aquesta derrota, que va portar al bombardeig de la ciutat i va obrir la porta a la dècada moderada, un període de retrocés per a les llibertats democràtiques a Catalunya i Espanya. És un relat essencial per entendre la transició cap a la modernitat i la identitat revolucionària de la Barcelona del segle XIX.

  • 55'

    Juan Latino: l'humanista que va trencar les cadenes

    Aquest episodi d'A les Portes de Troia recupera la biografia de Juan Latino, un dels personatges més singulars del segle XVI espanyol. Nascut com a esclau a la casa de la poderosa família dels Córdoba, va aconseguir trencar les barreres racials i socials de l'època gràcies a la seva excel·lència intel·lectual. Es va convertir en un prestigiós humanista, poeta i catedràtic a la Universitat de Granada, dominant el llatí i el grec fins al punt de ser mencionat amb admiració per autors de la talla de Miguel de Cervantes o Lope de Vega. El programa, amb l'ajuda de l'historiador Ismael Esmac Molina, analitza com Juan Latino va navegar entre la seva condició d'esclau i la seva integració en l'elit cultural, el seu paper clau en la conservació de les tombes dels Reis Catòlics a Granada i el seu llegat com a pioner de la literatura afroeuropea. És un relat sobre com el talent i el mecenatge van permetre una trajectòria única en una societat marcada per l'esclavitud i els títols nobiliaris.

  • 51'

    El Mecenatge: De Gai Mecenes al Micromecenatge

    En aquest episodi de A les Portes de Troia, els historiadors Albert Abril i Alberto Reche exploren la història del mecenatge, un concepte nascut a l'Antiga Roma amb la figura de Gai Mecenes, protector de Virgili i Horaci. El programa analitza com el suport als artistes ha passat de ser una eina de propaganda imperial i prestigi aristocràtic durant el Renaixement —amb famílies com els Medici o el paper del Vaticà— a convertir-se en un fenomen global i democratitzat. Es discuteix la transició del mecenatge clàssic cap al col·leccionisme que va donar origen a museus com el Prado o el Louvre, i com la burgesia del segle XX va obrir pas a les galeries d'art. Finalment, es reflexiona sobre el present del micromecenatge digital a través de plataformes com Patreon, que permeten al públic participar directament en la sostenibilitat de projectes culturals, desdibuixant les jerarquies tradicionals de poder i fomentant una relació més circular entre creadors i consumidors a la societat contemporània.

  • 21'

    Actualitat i ràdio local a Matadepera Ràdio

    L'episodi ofereix un recorregut per la identitat i la graella de Matadepera Ràdio, l'emissora municipal que emet des del Casal de Cultura. A través de diverses intervencions, es posa en relleu la riquesa de la seva programació, des de la informació local de proximitat amb MTD Notícies fins a espais històrics com el Radioteatre. S'hi destaquen programes musicals emblemàtics com Rock’n’classics amb l'Esteve Llop i el resum d'èxits de la Primera Llista. El recull serveix per reafirmar el vincle de l'emissora amb el teixit social del municipi, comptant amb col·laboracions de professionals del CAP Matadepera i entitats locals com SOM, tot mantenint el pols de l'actualitat a través del 107.1 FM.