A les Portes de Troia
A les Portes de Troia
Programa

A les Portes de Troia

“A les Portes de Troia” és un programa setmanal d’Història que pretén explicar, de manera divulgativa i entenedora, episodis del passat de Catalunya, d’Europa i d’arreu del món. El programa va néixer a Matadepera Ràdio el 2013, i ha anat creixent fins a convertir-se en un dels referents de la difusió històrica en català, arribant a emetre’s a través d’una trentena d’emissores catalanes. Cada dimarts a les 11 de la nit i en repetició els dimecres a la mateixa hora, els historiadors de capçalera del programa, en algunes ocasions acompanyats d’algun convidat especialista amb el tema, expliquen de manera monogràfica un episodi històric. L’equip troià està format pels historiadors Alberto Reche i Albert Abril. Us esperem cada setmana a les ones de Matadepera Ràdio!

Presentat perAlberto Reche i Albert Abril·Dimecres · 21:00 - 22:00 ·Dijous · 22:00 - 23:00 ·Dimarts, Dimecres · 23:00 - 00:00 ·389 episodis
RSS

episodis

25-36 de 388
  • 53'

    La conquesta islàmica: historiografia, fonts i realitat

    L'episodi analitza la conquesta islàmica de la península ibèrica des d'una perspectiva desmitificadora, qüestionant la fiabilitat de les fonts escrites medievals. A través d'una anàlisi crítica, es posa en relleu que la historiografia posterior va construir mites de traïció i apocalipsi per justificar la caiguda del regne visigot, una construcció sovint lligada a la identitat nacionalista. L'arqueologia, per la seva banda, mostra una absència de traumes o destrucció violenta, suggerint una realitat molt diferent dominada pels pactes de submissió i l'estabilitat relativa durant els primers anys. L'esfondrament de la monarquia visigoda s'entén millor mitjançant la seva pròpia fragmentació interna i crisi successòria, en lloc d'una invasió sagnant inexistent en el registre històric contemporani.

  • 52'

    Els Visigots: Història, poder i caiguda d'un regne

    En aquest episodi, analitzem la trajectòria dels visigots, des de la seva formació a l'estepa fins a la seva consolidació com a elit governant a la península ibèrica. Lluny de ser un bloc monolític, el regne visigot va ser una estructura inestable que va intentar, sense gaire èxit, gestionar un complex mapa d'aristocràcies locals i enclaus incontrolats. La conversió al catolicisme amb el regnat de Recared va ser un intent de cohesió que va permetre articular l'Estat a través d'una xarxa eclesiàstica, però el segle VII va portar tensions internes, una greu devaluació econòmica i conflictes agraris. L'anàlisi arqueològica ens permet entendre avui, amb molta més claredat, que les estructures visigodes ja estaven exhaustes força abans de l'arribada dels musulmans al 711, desmuntant així molts dels mites patriòtics sobre la seva caiguda.

  • 53'

    Aigües que fan història: evolució dels banys

    L'episodi realitza un recorregut fascinant per la història dels banys, des de la grandiositat de les termes romanes fins a la por a l'aigua de l'Edat Moderna. Els locutors exploren com la cultura de la higiene ha estat un reflex de la societat, des dels banys públics com a escenaris de socialització a Roma fins al gastrobany medieval. Es desmunten mites sobre la suposada manca d'higiene dels nostres avantpassats i s'analitza com el segle XIX va transformar els balnearis en espais de salut científica sota la supervisió dels metges hidròlegs. És una reflexió sobre com el nostre cos i la nostra relació amb l'aigua han estat modelats per la ciència, els prejudicis i els canvis en l'estatus social de cada època.

  • 50'

    Història del matrimoni a l'Edat Mitjana

    Aquest episodi de Les Portes de Troia se centra en l'evolució històrica del matrimoni durant l'Edat Mitjana. Els historiadors exploren la tensió existent entre les pràctiques dels regnes germànics i la progressiva intervenció de l'Església en l'esfera privada a través dels penitencials i el concepte de confessió privada. S'analitza com el matrimoni va passar de ser un acord vertical de llinatges feudals —basat en la polígami, l'endogàmia i l'aliança econòmica— a la imposició del model eclesiàstic d'indissolubilitat i lliure elecció. El podcast també aborda l'aparició de l'amor trobadoresc com a resposta a la rigidesa marital i el sorgiment d'una nova moral matrimonial a les ciutats, on el matrimoni es va convertir en una eina per a la gestió del capital comercial i la dot.

  • 53'

    Història del matrimoni: de l'antiga Roma als germànics

    Aquest episodi de les Portes de Troia realitza un recorregut històric per la institució del matrimoni, analitzant-la com una construcció cultural dinàmica. S'analitza el matrimoni romà, entès inicialment com una eina d'elits per al manteniment del patrimoni, i com va evolucionar a través de la influència de l'estoïcisme i el cristianisme. Aquest darrer va elevar la unió a la categoria de sacrament, introduint nous marcs morals sobre la sexualitat i la convivència familiar. Finalment, es tracta la complexa integració de les tradicions dels pobles germànics, que xocaven amb la moral cristiana establerta, creant tensions entre les pràctiques eròtiques tribals i les noves exigències de la societat cristiana medieval. El programa ofereix una visió crítica i divulgativa sobre com la nostra concepció actual de parella és fruit de segles d'evolució normativa i canvis socials profunds.

  • 52'

    Evolució i crisi de la ciència: Del progrés a la incertesa

    L'episodi explora la transformació del paper de la ciència al llarg de la història, des de la seva idealització com a eina de progrés universal fins a la seva posició actual, marcada per la desconfiança, la tecnocràcia i els interessos corporatius. A través de casos com la invenció del microones, el desastre de Txernòbil o l'ús del tetratil de plom, s'analitza com la ciència ha estat instrumentalitzada per la política i els exèrcits. Es discuteix la paradoxa moderna de dependre d'una tecnologia que sovint genera riscos globals irreversibles, mentre que la postmodernitat i la cerca del conflicte mediàtic debiliten el consens científic. Es conclou que, per recuperar la credibilitat, la ciència ha de ser més transparent, fer autocrítica i acceptar que el dubte i la controvèrsia són inherents a la seva metodologia, lluny de la imatge de infal·libilitat que ha intentat projectar des d'un pedestal inabastable.

  • 53'

    Els Gabinets de Curiositats: De les Wunderkammer als Museus

    En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza el fenomen històric dels gabinets de curiositats, també anomenats Wunderkammer. Aquests espais, essencials durant el Renaixement i l'Edat Moderna, van néixer de la fascinació de les elits europees per l'exotisme després dels grans viatges d'exploració. El podcast recorre les categories d'objectes col·leccionats, des del naturalia fins a l'estudi de la fulgurita o els heliotrops, passant per figures tan heterodoxes com Olaus Wormius i Athanasius Kircher. S'explora com aquestes col·leccions caòtiques i eclèctiques van evolucionar cap a una sistematització científica, esdevenint la base fonamental de l'arqueologia, la paleontologia i dels museus moderns més importants. L'episodi inclou una menció especial al col·leccionisme català amb el cas de la família Salvador i un anàlisi crític sobre com la curiositat bàsica va transformar la nostra forma d'entendre i classificar la natura.

  • 53'

    Els Jardins d'Esbarjo a la Barcelona Industrial del segle XIX

    Aquest episodi de A les Portes de Troia explora l'impacte sociopolític i cultural dels jardins d'esbarjo a la Barcelona industrial del segle XIX. Acompanyats per l'historiadora Núria Miquel, s'analitza com aquests espais privats van servir com a mecanisme de democratització de l'oci, intentant harmonitzar la convivència entre la burgesia i les classes populars en un període marcat per la conflictivitat laboral. A través de la figura de Josep Anselm Clavé i la seva influència en els cors, s'explica com el teatre, la música i la gastronomia van convertir aquests jardins en centres de modernització que imitaven els referents europeus. Finalment, es reflexiona sobre com l'expansió urbanística de l'Eixample va provocar la desaparició d'aquests enclavaments, donant pas a una nova etapa de segregació espacial en l'oci barceloní que perduraria fins al segle XX.

  • 54'

    Alfons el Magnànim: La Conquesta de Nàpols i el Renaixement

    En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza la transformació d'Alfons el Magnànim de rei captiu a dominador del sud d'Itàlia. Després del seu captiveri a Milà, on aconsegueix una aliança inesperada amb el duc Visconti, Alfons centra tots els seus esforços a conquerir Nàpols. El relat destaca l'episodi èpic de la infiltració per l'aqüeducte subterrani, una maniobra inspirada en les tàctiques de l'antiga Roma que li va permetre obrir les portes de la capital el 1442. Un cop establert com a rei, Alfons converteix Nàpols en el centre d'una cort renaixentista sense precedents, protegint humanistes i artistes mentre governa amb un estil autoritari basat en els clàssics. L'episodi també reflexiona sobre el preu d'aquesta aventura italiana: l'absència permanent del monarca dels seus regnes peninsulars, que van quedar sota la gestió de la seva dona Maria de Castella en un context de creixent tensió social que acabaria desembocant en la Guerra Civil catalana.

  • 51'

    Francesc Layret: L'home que hagués pogut canviar el curs de Catalunya

    L'episodi explora la vida i el tràgic final de Francesc Layret, un dels polítics més brillants i compromesos de la Catalunya del segle XX. A través de la conversa amb l'escriptor Xavier Vidal, es desgrana com un home amb mobilitat reduïda va esdevenir la veu dels obrers i el nexe d'unió entre el catalanisme d'esquerres i el sindicalisme de la CNT. En una Barcelona convulsa pel pistolerisme i les desigualtats, Layret va idear un front comú electoral que feia tremolar les estructures de l'estat. Tot i això, la seva determinació va topar amb la brutalitat d'homes com Martínez Anido. El relat se centra en la seva integritat moral, el seu paper com a advocat dels més desfavorits i el fatídic vespre del novembre de 1920, quan set bales el van separar per sempre de la possibilitat de canviar la història del país. Un repàs necessari per reivindicar una figura que sovint només recordem com un nom de carrer però que va ser l'arquitecte d'una utopia social i política que va acabar banyada en sang.

  • 50'

    Detector de mentides històriques: Tòpics i presentisme

    L'episodi de A les Portes de Troia se submergeix en el desmuntatge dels mites històrics més comuns que sovint alimenten les converses de sobretaula i els discursos populistes. Amb la participació de Patrick Urbano, els historiadors analitzen com el cinema, els videojocs i la literatura han creat una imatge distorsionada de l'antiguitat i l'edat mitjana. S'introdueix el concepte de presentisme per explicar per què tendim a projectar els nostres valors i ideologies actuals en personatges que vivien sota lògiques totalment alienes a les nostres. El programa també critica la idea de progrés lineal, assenyalant que l'evolució tecnològica no sempre equival a una millora en els drets o la felicitat humana. Finalment, es reivindica una visió de la història més complexa i menys paternalista, allunyada dels filtres grisos de Hollywood i de les idealitzacions estètiques de l'imperi romà.

  • 53'

    El món després del colofó de l'Edat del Bronze

    En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza l'escenari geopolític i social que va sorgir després del gran col·lapse de l'Edat del Bronze. Els ponents exploren com la caiguda dels sistemes comercials i un estrès climàtic sever (megasequeres) van obligar les civilitzacions a transformar-se. Mentre que a la Grècia continental es desmunta el mite de la invasió dòria com a causa de la fi del món micènic, a Egipte mirem cap a un replegament intern i una pèrdua d'hemonia internacional. Per contra, al Llevant trobem l'aparició de nous actors com els filisteus i els hebreus, que aprofiten el buit de poder cananeu. Finalment, el programa destaca l'aparició de l'Imperi Neoassiri a Mesopotàmia, que instaura un nou ordre basat en la força militar i el tribut, abandonant la diplomàcia clàssica. Un recorregut fascinant per l'inici de l'Edat del Ferro que serveix com a mirall de les crisis i transicions energètiques de la nostra pròpia actualitat.