Els Visigots: Història, poder i caiguda d'un regne
Explicació sobre què són els visigots dins del calaix de pobles bàrbars i com es van aculturar fins a arribar a les fronteres romanes.
El desplaçament dels visigots cap a la península ibèrica, la seva relació d'aliats (foedus) amb Roma i la pèrdua de la capitalitat de Tolosa.
Anàlisi arqueològica de l'empobriment generalitzat, l'abandonament de les grans viles romanes i la fragmentació del poder local.
Discusió sobre els codis legals visigots i la duplicitat jeràrquica provocada per l'arianisme enfront de la població catòlica.
La importància de Recared i el Tercer Concili de Toledo per a la unitat estatal i la reactivació de la xarxa urbana.
El segle VII com a etapa de decadència: tensions nobiliàries, devaluació de la moneda i revoltes internes que van debilitar l'estat visigot.
En aquest episodi, analitzem la trajectòria dels visigots, des de la seva formació a l'estepa fins a la seva consolidació com a elit governant a la península ibèrica. Lluny de ser un bloc monolític, el regne visigot va ser una estructura inestable que va intentar, sense gaire èxit, gestionar un complex mapa d'aristocràcies locals i enclaus incontrolats. La conversió al catolicisme amb el regnat de Recared va ser un intent de cohesió que va permetre articular l'Estat a través d'una xarxa eclesiàstica, però el segle VII va portar tensions internes, una greu devaluació econòmica i conflictes agraris. L'anàlisi arqueològica ens permet entendre avui, amb molta més claredat, que les estructures visigodes ja estaven exhaustes força abans de l'arribada dels musulmans al 711, desmuntant així molts dels mites patriòtics sobre la seva caiguda.

