A les Portes de Troia
A les Portes de Troia
Programa

A les Portes de Troia

“A les Portes de Troia” és un programa setmanal d’Història que pretén explicar, de manera divulgativa i entenedora, episodis del passat de Catalunya, d’Europa i d’arreu del món. El programa va néixer a Matadepera Ràdio el 2013, i ha anat creixent fins a convertir-se en un dels referents de la difusió històrica en català, arribant a emetre’s a través d’una trentena d’emissores catalanes. Cada dimarts a les 11 de la nit i en repetició els dimecres a la mateixa hora, els historiadors de capçalera del programa, en algunes ocasions acompanyats d’algun convidat especialista amb el tema, expliquen de manera monogràfica un episodi històric. L’equip troià està format pels historiadors Alberto Reche i Albert Abril. Us esperem cada setmana a les ones de Matadepera Ràdio!

Presentat perAlberto Reche i Albert Abril·Dimecres · 21:00 - 22:00 ·Dijous · 22:00 - 23:00 ·Dimarts, Dimecres · 23:00 - 00:00 ·383 episodis
RSS

episodis

1-12 de 382

  • A les Portes de Troia del 6/10/2026

    “A les Portes de Troia” és un programa setmanal d’Història que pretén explicar, de manera divulgativa i entenedora, episodis del passat de Catalunya, d’Europa i d’arreu del món. El programa va néixer a Matadepera Ràdio el 2013, i ha anat creixent fins a convertir-se en un dels referents de la difusió històrica en català, arribant a emetre’s a través d’una trentena d’emissores catalanes. Cada dimarts a les 11 de la nit i en repetició els dimecres a la mateixa hora, els historiadors de capçalera del programa, en algunes ocasions acompanyats d’algun convidat especialista amb el tema, expliquen de manera monogràfica un episodi històric. L’equip troià està format pels historiadors Alberto Reche i Albert Abril. Us esperem cada setmana a les ones de Matadepera Ràdio!

  • 53'

    L’exèrcit tardoromà: evolució i adaptació

    Alberto Reche i Albert Abril conversen amb Adrià Hernando sobre la transformació de l’exèrcit romà tardà, sobretot entre els segles III i V. El convidat explica que els canvis no s’han d’entendre simplement com a decadència ni com la causa de la caiguda de l’Imperi d’Occident, sinó com una adaptació a noves necessitats militars. El programa repassa les fonts històriques, l’organització de les legions anteriors i la divisió entre limitanei, tropes de frontera, i comitatenses, forces mòbils de camp. També descriu les unitats, les incerteses sobre les xifres, els canvis en escuts, armadures i armes, i l’evolució de les formacions davant nous adversaris. L’episodi forma la primera part d’una sèrie de dos programes.

  • 52'

    Zheng He i les expedicions marítimes de la Xina Ming

    L’episodi repassa la vida de Zheng He i els set viatges marítims que va dirigir per a la dinastia Ming entre 1405 i 1433. Explica el context polític de l’emperador Yongle, la composició i les característiques de les flotes, les rutes per Àsia i Àfrica i els seus objectius diplomàtics i comercials. També tracta el conflicte polític que va posar fi a les expedicions, la destrucció de part dels registres i les diferències amb l’expansió europea, abans d’abordar la memòria actual de Zheng He i la comparació amb la iniciativa xinesa del Cinturó i la Ruta de la Seda.

  • 52'

    A les Portes de Troia: El món d'Homer, la Ilíada i l'Odissea

    L'episodi explora la figura enigmàtica d'Homer i analitza el rerefons històric i literari de la Ilíada i l'Odissea. Es debat si Homer va existir realment, la forquilla de dates de la seva època i el motiu de la seva ceguera tradicional. També s'examina fins a quin punt la Guerra de Troia té una base real en l'Edat del Bronze, destaquen les diferències estructurals i temàtiques entre les dues obres cabdals de l'antiguitat grega i s'analitza el paper actiu i sovint irònic dels déus olímpics, tot emmarcant-ho en el naixement de la societat de les polis.

  • 53'

    La conquesta de Nàpols per Alfons el Magnànim

    L'episodi aborda la fascinant i complexa conquesta del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim. S'analitza el context geopolític de la Corona d'Aragó al segle XV, marcat per la seva expansió mediterrània i la rivalitat amb Gènova i els Anjú. S'expliquen detalladament les dues fases de la campanya militar entre 1420 i 1442, des de les aliances inicials amb la reina Joana II fins a les turbulències polítiques, els setges a Còrsega i Gaeta, i el dur revés de la batalla de Ponça amb la captura del monarca i la seva noblesa, tot mostrant la tenacitat d'un rei amb aspiracions renaixentistes.

  • 54'

    La Guerra de les Malvines (Segona Part)

    En aquest segon episodi dedicat a la Guerra de les Malvines, s'analitza si l'Argentina hauria pogut guanyar el conflicte a partir de factors logístics i militars. S'examina el paper crucial del control informatiu inspirat en la Guerra del Vietnam, les aliances internacionals durant la Guerra Freda i les greus conseqüències humanes de la derrota per als soldats argentins, incloent-hi abusos i tortures per part dels comandaments. Finalment, es destaca el paper humanitari del metge Richard Rick Jolie com a símbol d'esperança enmig del conflicte.

  • 53'

    Trajà, l'emperador romà: un viatge per la història

    L'episodi explora la vida i el regnat de Trajà, el primer emperador romà nascut a províncies, concretament a Itàlica. S'analitza el seu llinatge familiar, la seva relació amb els emperadors precedents com Domicià i Nerva, i la seva brillant carrera militar. Destaca per haver portat l'Imperi Romà a la seva màxima expansió gràcies a campanyes com les guerres dàcies. També s'examina el seu llegat propagandístic, les obres públiques monumentals com la columna trajana i les mesures socials implementades durant el seu principat.

  • 51'

    A les Portes de Troia: Història, cultura i el món dels pets

    En aquest episodi de comiat de temporada de A les Portes de Troia, els conductors realitzen un recorregut històric i antropològic inusual: la història dels pets. A través d'una anàlisi que barreja humor i rigor acadèmic, el programa explora com les flatulències han estat percebudes des de la Mesopotàmia sumèria fins a les corts medievals i la modernitat. S'analitzen figures històriques insòlites com el conegut flatulista Josep Pujol (Le Pétomane) i l'ús de les ventositats com a manifestació artística en cultures tan diverses com la japonesa. El programa també estableix paral·lelismes entre la classe social, el gènere i l'acceptació d'aquests fenòmens biològics, tancant amb anècdotes històriques tan peculiars com el cas dels submarins soviètics que, en realitat, eren bancs d'arengades. És una aproximació transversal i divertida a l'escatologia com a part indissociable de la condició humana i la història de la cultura.

  • 53'

    A les Portes de Troia: La Primera Guerra Mèdica i Marató

    Aquest episodi de A les Portes de Troia analitza la Primera Guerra Mèdica (492-490 a.C.) des d'una perspectiva històrica rigorosa, allunyant-se del mite tradicional que presenta el conflicte com una lluita entre llibertat i despotisme. Els ponents expliquen com l'expansió de l'Imperi Persa Aquemènida i la revolta de les ciutats jònies van empènyer Atenes a un xoc militar inevitable. Es detallen els moviments tàctics de la batalla de Marató, destacant l'enginy del general Milciades i l'ús instrumental que Atenes va fer d'aquesta victòria per consolidar la seva hegemonia política a Grècia. L'episodi també desmitifica figures com Filípades i posa en relleu el paper limitat d'Esparta, tot subratllant que, per a Pèrsia, aquestes batalles van ser només episodis perifèrics abans de la invasió definitiva de Xerxes I.

  • 54'

    Els fracassos de Jaume el Conqueridor: realitat i mite

    L'episodi de A les Portes de Troia se centra a desmitificar la figura de Jaume el Conqueridor. Lluny de limitar-se a les gestes bèl·liques, els convidats analitzen els fracassos polítics i personals del monarca, com la seva difícil infància com a ostatge, els desastres en campanyes militars com Peníscola, i les constants disputes amb l'Església a causa de la seva vida amorosa. Mitjançant un anàlisi crític de les fonts històriques i del Llibre dels fets, es presenta un Jaume I humà, marcat per les decisions matrimonials i una gestió patrimonial basada en el repartiment de territoris més que en la consolidació unitària, oferint finalment una visió molt més rica, complexa i propera d'un dels personatges més icònics de la història de Catalunya.

  • 54'

    Ende i les dones miniaturistes a l'edat mitjana

    L'episodi explora la vida i obra d'Ende, la primera miniaturista identificada de l'edat mitjana, qui va ser responsable del Beat de Girona. El programa contextualitza el gènere dels Beatus com a literatura de combat enfront l'expansió del califat de Còrdova sota Al-Mansur. S'analitza el funcionament dels monestirs dobles, com el de Sant Salvador de Tàvara, i s'utilitzen colofons per revelar la duresa del treball en els escriptoris monàstics del segle X. Més enllà de la figura específica d'Ende, es reflexiona sobre com la història de l'art medieval sovint ha invisibilitzat la tasca femenina, malgrat existir evidències biològiques i documentals que confirmen la presència de nombroses dones en la il·luminació de manuscrits de luxe.

  • 51'

    L'Origen de la Policia: Història d'una Institució Moderna

    L'episodi explora l'origen de la policia com una institució intrínsecament vinculada a l'ascens de la burgesia i la formació de l'Estat modern. S'analitza com la funció policial ha evolucionat, passant de ser una tasca genèrica d'administració urbana i govern de la ciutat en l'era de la Il·lustració, a convertir-se en el braç executor i professionalitzat de l'ordre públic. Aquest procés va comportar el desarmament sistemàtic de la població, exemplificat amb la transformació del somatent, i la creació d'un cos especialitzat per contenir el nou proletariat industrial. Els ponents subratllen que, més enllà de la lluita contra la criminalitat, l'essència de la policia moderna resideix en la preservació de l'ordre burgès, la protecció de la propietat privada i la vigilància constant dels moviments socials i de l'oposició política. Es tracta d'una anàlisi crítica que aposta per entendre les institucions com a productes històrics, trencant amb la idea que l'Estat i la seva violència han estat sempre iguals.