A les Portes de Troia
A les Portes de Troia
Programa

A les Portes de Troia

“A les Portes de Troia” és un programa setmanal d’Història que pretén explicar, de manera divulgativa i entenedora, episodis del passat de Catalunya, d’Europa i d’arreu del món. El programa va néixer a Matadepera Ràdio el 2013, i ha anat creixent fins a convertir-se en un dels referents de la difusió històrica en català, arribant a emetre’s a través d’una trentena d’emissores catalanes. Cada dimarts a les 11 de la nit i en repetició els dimecres a la mateixa hora, els historiadors de capçalera del programa, en algunes ocasions acompanyats d’algun convidat especialista amb el tema, expliquen de manera monogràfica un episodi històric. L’equip troià està format pels historiadors Alberto Reche i Albert Abril. Us esperem cada setmana a les ones de Matadepera Ràdio!

Presentat perAlberto Reche i Albert Abril·Dimecres · 21:00 - 22:00 ·Dijous · 22:00 - 23:00 ·Dimarts, Dimecres · 23:00 - 00:00 ·389 episodis
RSS

episodis

1-12 de 388
  • 52'

    La revolta anabaptista de Münster

    Alberto Reche i Albert Abril expliquen la revolta anabaptista de Münster en el context de la Reforma protestant i la fragmentació del Sacre Imperi Romanogermànic. Repassen les idees anabaptistes, com el bateig conscient d’adults, i les tensions amb les autoritats religioses i polítiques. El 1534, Jan Matthys proclama Münster nova Jerusalem; després de l’expulsió dels qui rebutgen el rebaptisme i l’inici del setge, Jan van Leiden assumeix el poder. El programa descriu les mesures imposades, la poligàmia, la repressió dels dissidents i la proclamació de Van Leiden com a rei. També relata la caiguda de la ciutat, l’execució dels dirigents i el que la revolta revela sobre la diversitat anabaptista i l’aliança entre catòlics i protestants per defensar l’ordre social.

  • 52'

    La cultura minoica: Creta, comerç i palaus

    Alberto Reche i Albert Abril dediquen el programa a la cultura minoica i a la història de Creta, des dels primers assentaments fins a la seva relació amb el món micènic. Expliquen la posició marítima de l’illa, l’arribada de l’agricultura i l’obertura progressiva al comerç amb les Cíclades i el Mediterrani oriental. Tracten la difusió del bronze, les escriptures cretenques i el creixement de Cnossos i d’altres centres, tot advertint que no se sap si els anomenats palaus eren residències reials. També revisen les reconstruccions d’Arthur Evans, la davallada relacionada amb l’erupció de Santorini i el contacte micènic. El tancament destaca que les restes arqueològiques deixen moltes incògnites i que la imatge de la civilització minoica ha estat reinterpretada.

  • 52'

    La guerra russo-japonesa i el canvi de poder a l’Àsia

    Alberto Reche i Albert Abril repassen la guerra russo-japonesa de 1904-1905 i expliquen per què va ser un conflicte decisiu: el Japó va derrotar l’imperi rus i va qüestionar la idea de la superioritat militar europea. El programa situa la rivalitat imperial pel control de Manxúria i Corea, descriu la modernització japonesa i les necessitats estratègiques russes, i segueix l’atac a Port Arthur, els combats terrestres i el llarg viatge de la flota russa del Bàltic. També tracta les batalles de Mukden i Tsushima, el tractat de Portsmouth i les conseqüències del conflicte: la revolució de 1905 a Rússia i l’ascens del Japó com a potència imperial.

  • 54'

    Arthur Evans i la construcció de la civilització minoica

    A A les Portes de Troia, Alberto Reche i Albert Abril examinen la figura d’Arthur Evans i la manera com es va identificar i interpretar la cultura minoica de Creta. Expliquen l’origen del nom, les dificultats de la cronologia d’Evans i el context polític de l’illa, marcada pel domini otomà i les aspiracions d’unió amb Grècia. També recorden que Minos Kalokairinos ja havia excavat una part del palau de Cnossos el 1878, abans que Evans hi comencés les excavacions el 1900. El programa analitza com Evans va presentar la cultura minoica com a arrel europea i va reconstruir frescos, columnes i espais segons les seves interpretacions. Els presentadors contraposen aquesta imatge a una Creta integrada en les xarxes del món del bronze i demanen prudència davant les reconstruccions del passat.

  • 52'

    L’exèrcit tardoromà: bàrbars i fortificacions

    Alberto Reche i Albert Abril conversen amb l’historiador Adrià Hernando sobre l’exèrcit romà del Baix Imperi. El programa repassa el reclutament: les lleves, les exempcions, la incorporació excepcional d’esclaus, el servei militar i els intents d’evitar-lo. També tracta l’entrada de soldats estrangers a les files romanes i qüestiona que la seva presència fos una causa de degradació o de la caiguda de Roma. Els participants parlen de la paga i l’allotjament dels soldats, del cristianisme a l’exèrcit i de les tàctiques de guerra. Finalment, descriuen l’evolució de les fortificacions i conclouen que les transformacions militars van ser una adaptació a noves formes de combat, mentre que les causes de la caiguda de l’imperi cal cercar-les en les seves contradiccions internes.

  • 52'

    Harald Hardrada i el final de l’era vikinga

    Alberto Reche i Albert Abril repassen la vida de Harald Hardrada i expliquen per què la seva mort s’associa al final de l’era vikinga. També parlen de les fonts —sobretot les sagues, però també poemes i cròniques— i de les precaucions necessàries per separar història i llegenda. Després de fugir de Noruega, Harald serveix Jaroslav el Savi i s’incorpora a la Guàrdia Varega de Constantinoble, on participa en campanyes i en les intrigues de la cort. De retorn al nord, recupera la seva fortuna, es fa rei de Noruega i impulsa canvis en l’administració. El relat culmina amb la seva invasió d’Anglaterra i la derrota a Stamford Bridge el 1066.

  • 53'

    Ravenna bizantina: Justinià, Sant Vital i el poder

    Alberto Reche i Albert Abril ressegueixen la història de Ravenna sota el domini bizantí, des de la mort de Teodoric fins als inicis del segle VII. Expliquen la conquesta de la ciutat per les forces de Justinià i les campanyes de Belisari, i situen Ravenna com a centre administratiu i estratègic. El programa s’atura en l’església de Sant Vital: la seva construcció, el finançament de Julià Argentarius i els mosaics de Justinià i Teodora, interpretats com una representació del poder imperial. També tracta les mesures contra els arrians, l’ascens dels bisbes catòlics, la formació de l’exarcat, l’amenaça longobarda i la importància cultural de la ciutat, on es podia llegir grec.

  • 53'

    L’exèrcit tardoromà: evolució i adaptació

    Alberto Reche i Albert Abril conversen amb Adrià Hernando sobre la transformació de l’exèrcit romà tardà, sobretot entre els segles III i V. El convidat explica que els canvis no s’han d’entendre simplement com a decadència ni com la causa de la caiguda de l’Imperi d’Occident, sinó com una adaptació a noves necessitats militars. El programa repassa les fonts històriques, l’organització de les legions anteriors i la divisió entre limitanei, tropes de frontera, i comitatenses, forces mòbils de camp. També descriu les unitats, les incerteses sobre les xifres, els canvis en escuts, armadures i armes, i l’evolució de les formacions davant nous adversaris. L’episodi forma la primera part d’una sèrie de dos programes.

  • 52'

    Zheng He i les expedicions marítimes de la Xina Ming

    L’episodi repassa la vida de Zheng He i els set viatges marítims que va dirigir per a la dinastia Ming entre 1405 i 1433. Explica el context polític de l’emperador Yongle, la composició i les característiques de les flotes, les rutes per Àsia i Àfrica i els seus objectius diplomàtics i comercials. També tracta el conflicte polític que va posar fi a les expedicions, la destrucció de part dels registres i les diferències amb l’expansió europea, abans d’abordar la memòria actual de Zheng He i la comparació amb la iniciativa xinesa del Cinturó i la Ruta de la Seda.

  • 52'

    A les Portes de Troia: El món d'Homer, la Ilíada i l'Odissea

    L'episodi explora la figura enigmàtica d'Homer i analitza el rerefons històric i literari de la Ilíada i l'Odissea. Es debat si Homer va existir realment, la forquilla de dates de la seva època i el motiu de la seva ceguera tradicional. També s'examina fins a quin punt la Guerra de Troia té una base real en l'Edat del Bronze, destaquen les diferències estructurals i temàtiques entre les dues obres cabdals de l'antiguitat grega i s'analitza el paper actiu i sovint irònic dels déus olímpics, tot emmarcant-ho en el naixement de la societat de les polis.

  • 53'

    La conquesta de Nàpols per Alfons el Magnànim

    L'episodi aborda la fascinant i complexa conquesta del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim. S'analitza el context geopolític de la Corona d'Aragó al segle XV, marcat per la seva expansió mediterrània i la rivalitat amb Gènova i els Anjú. S'expliquen detalladament les dues fases de la campanya militar entre 1420 i 1442, des de les aliances inicials amb la reina Joana II fins a les turbulències polítiques, els setges a Còrsega i Gaeta, i el dur revés de la batalla de Ponça amb la captura del monarca i la seva noblesa, tot mostrant la tenacitat d'un rei amb aspiracions renaixentistes.

  • 54'

    La Guerra de les Malvines (Segona Part)

    En aquest segon episodi dedicat a la Guerra de les Malvines, s'analitza si l'Argentina hauria pogut guanyar el conflicte a partir de factors logístics i militars. S'examina el paper crucial del control informatiu inspirat en la Guerra del Vietnam, les aliances internacionals durant la Guerra Freda i les greus conseqüències humanes de la derrota per als soldats argentins, incloent-hi abusos i tortures per part dels comandaments. Finalment, es destaca el paper humanitari del metge Richard Rick Jolie com a símbol d'esperança enmig del conflicte.