A les Portes de Troia
Subscriu-te
Alfons el Magnànim: La Conquesta de Nàpols i el Renaixement
Presentació del personatge com un rei que transforma un captiveri en una aliança estratègica per conquerir Nàpols.
Anàlisi de la figura d'Alfons seguint el monomite de Joseph Campbell: la crida a l'aventura i el descens a l'abisme.
Explicació de com Alfons convenç Filippo Maria Visconti per alliberar-lo i formar una aliança contra França.
La campanya militar fins al setge de 1441, comparant les figures d'Alfons i el seu rival Renat d'Anjou.
Detall de les dues versions (els paletes o la inspiració clàssica de Belissari) per entrar a la ciutat pel subsol.
El combat final, l'entrada de l'exèrcit i el moviment polític d'un saqueig limitat per no enemistar-se amb el poble.
L'arribada del nou estil de govern: autoritarisme, burocràcia centralitzada i l'entrada triomfal a l'estil romà.
L'impacte de la decisió de no tornar mai més a la península i la lloctinència de la seva dona.
Anecdotari sobre la seva gran biblioteca, la seva obsessió per Titus Livi i la reforma artística del Castel Nuovo.
El testament d'Alfons, la partició dels regnes i el llegat de l'humanisme a la Corona d'Aragó.
En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza la transformació d'Alfons el Magnànim de rei captiu a dominador del sud d'Itàlia. Després del seu captiveri a Milà, on aconsegueix una aliança inesperada amb el duc Visconti, Alfons centra tots els seus esforços a conquerir Nàpols. El relat destaca l'episodi èpic de la infiltració per l'aqüeducte subterrani, una maniobra inspirada en les tàctiques de l'antiga Roma que li va permetre obrir les portes de la capital el 1442. Un cop establert com a rei, Alfons converteix Nàpols en el centre d'una cort renaixentista sense precedents, protegint humanistes i artistes mentre governa amb un estil autoritari basat en els clàssics. L'episodi també reflexiona sobre el preu d'aquesta aventura italiana: l'absència permanent del monarca dels seus regnes peninsulars, que van quedar sota la gestió de la seva dona Maria de Castella en un context de creixent tensió social que acabaria desembocant en la Guerra Civil catalana.