A les Portes de Troia
A les Portes de Troia
Programa

A les Portes de Troia

“A les Portes de Troia” és un programa setmanal d’Història que pretén explicar, de manera divulgativa i entenedora, episodis del passat de Catalunya, d’Europa i d’arreu del món. El programa va néixer a Matadepera Ràdio el 2013, i ha anat creixent fins a convertir-se en un dels referents de la difusió històrica en català, arribant a emetre’s a través d’una trentena d’emissores catalanes. Cada dimarts a les 11 de la nit i en repetició els dimecres a la mateixa hora, els historiadors de capçalera del programa, en algunes ocasions acompanyats d’algun convidat especialista amb el tema, expliquen de manera monogràfica un episodi històric. L’equip troià està format pels historiadors Alberto Reche i Albert Abril. Us esperem cada setmana a les ones de Matadepera Ràdio!

Presentat perAlberto Reche i Albert Abril·Dimecres · 21:00 - 22:00 ·Dijous · 22:00 - 23:00 ·Dimarts, Dimecres · 23:00 - 00:00 ·383 episodis
RSS

episodis

13-24 de 382
  • 50'

    La Unificació d'Alemanya: De la fragmentació al Segon Reich

    Aquest episodi de Les Portes de Troia analitza el complex camí cap a la unificació alemanya, un procés liderat pel geni diplomàtic Otto von Bismarck i el pragmatisme militar d'Helmut von Moltke. El podcast explora el pas crític d'un territori fragmentat en 39 estats a la consolidació del Segon Reich el 1871. Es detallen les tres guerres estratègiques front a Dinamarca, Àustria i França, destacant com la Realpolitik i la modernització armamentística van permetre a Prússia imposar la solució de la petita Alemanya. Finalment, es reflexiona sobre com el naixement d'aquest macroestat al cor d'Europa no només va humiliar França, sinó que va desencadenar els tensions geopolítiques que acabarien provocant la Primera Guerra Mundial, culminant amb la posterior destitució de Bismarck pel jove Kaiser Guillem II.

  • 51'

    El mite del Prester Joan: L'origen del regne cristià d'Orient

    Aquest episodi de A les Portes de Troia se centra en el mite medieval del Prester Joan, un suposat monarca cristià d'Orient que havia de salvar la cristiandat occidental dels seus enemics. A través d'una anàlisi profunda sobre la geopolítica de l'estepa euroasiàtica, Alberto Beorlegui explica com una barreja de rumorologia, necessitats polítiques i confusió cultural va crear aquesta llegenda. Es destaca el paper clau de les comunitats nestorianes a l'Àsia central i com les victòries militars d'Yelü Dashi i el seu imperi dels kara-kitans van ser malinterpretades pels cronistes europeus com la intervenció d'un imperi cristià perdut. És un viatge rigorós que desmunta una de les fables més cèlebres de la història, demostrant com l'absència d'informació precisa en èpoques passades permetia la construcció de narracions fabuloses que han perdurat fins a l'actualitat.

  • 52'

    La Guerra de les Malvines: Anàlisi i Conseqüències

    L'episodi analitza les complexitats de la Guerra de les Malvines, un conflicte que va posar a prova l'estratègia militar i el control del relat a l'era de la Guerra Freda. S'explora com ambdós bàndols van utilitzar la propaganda, tot i que van ser els soldats rasos els que van patir la part més crua del conflicte, enfrontant-se a unes condicions inhumanes i a abusos sistemàtics per part dels seus propis oficials, fets que van sortir a la llum dècades després. A través de l'anàlisi històrica, el podcast desgrana per què els britànics van aconseguir imposar-se, el rol dels suports internacionals i, sobretot, com la irracionalitat de la guerra contrasta amb actes d'humanitat puntuals que van salvar vides enmig del caos.

  • 54'

    La Gran Muralla de la dinastia Ming: història i enginyeria

    Aquest episodi de A les Portes de Troia explora l'evolució de la Gran Muralla Xinesa centrant-se en l'esplendor assolida durant la dinastia Ming. Es detalla com una combinació de gran capacitat burocràtica, innovació en materials com l'ús d'arròs glutinós en el morter i una logística militar basada en les colònies Tuntian va transformar una frontera de terra en l'imponent drac de pedra que perdura avui. L'anàlisi no només cobreix les tècniques de construcció i comunicació mitjançant alimares, sinó també com la muralla ha transitat de ser un símbol imperial opressor a convertir-se en un ícona definitiu del nacionalisme xinès modern, sovint subjecte a la dicotomia entre la conservació de les ruïnes originals i les restauracions turístiques actuals.

  • 51'

    La Guerra de les Malvines: Antecedents i Conflicte

    Aquest episodi de Les Portes de Troia inaugura una sèrie dedicada a la Guerra de les Malvines, explorant les arrels històriques d'un conflicte que va enfrontar l'Argentina i el Regne Unit el 1982. S'analitza com la Junta Militar Argentina va utilitzar la recuperació de les illes com una cortina de fum nacionalista per ocultar el fracàs del seu model econòmic i el règim de terror, mentre que Margaret Thatcher va aprofitar el conflicte per reforçar la seva debilitada posició política interna en un moment de canvi global marcat per la Guerra Freda. L'episodi detalla els moviments estratègics, des de l'Operació Rosario fins a l'Operació Corporate, posant èmfasi en el fet que el conflicte no va ser només una qüestió d'interessos territorials sobre l'arxipèlag, sinó una lluita geopolítica on l'audàcia militar i la necessitat d'una victòria nacional en ambdós bàndols van condemnar centenars de joves soldats en un entorn extrem.

  • 53'

    La Gran Muralla: Història, Mites i Estratègies

    En aquest episodi de 'A les Portes de Troia', s'examina a fons la Gran Muralla de la Xina des d'una perspectiva històrica i arquitectònica. Es desmenteix el mite de la seva visibilitat des de l'espai i s'explica com el que concebem com una única paret és, en realitat, una complexa xarxa defensiva construïda al llarg de mil·lennis per diferents dinasties. S'analitza el paper de la dinastia Qin en la unificació, l'expansió Han cap al desert i el pragmatisme diplomàtic xinès davant dels pobles nòmades. El relat subratlla la importància del mandat del cel i l'estratègia duanera per controlar la Ruta de la Seda, alhora que descriu la caiguda en l'oblit de la muralla durant la dominació de la dinastia Yuan sota el control dels mongols. Una crònica fascinant sobre la gestió del poder a la Xina antiga.

  • 53'

    La conquesta islàmica: historiografia, fonts i realitat

    L'episodi analitza la conquesta islàmica de la península ibèrica des d'una perspectiva desmitificadora, qüestionant la fiabilitat de les fonts escrites medievals. A través d'una anàlisi crítica, es posa en relleu que la historiografia posterior va construir mites de traïció i apocalipsi per justificar la caiguda del regne visigot, una construcció sovint lligada a la identitat nacionalista. L'arqueologia, per la seva banda, mostra una absència de traumes o destrucció violenta, suggerint una realitat molt diferent dominada pels pactes de submissió i l'estabilitat relativa durant els primers anys. L'esfondrament de la monarquia visigoda s'entén millor mitjançant la seva pròpia fragmentació interna i crisi successòria, en lloc d'una invasió sagnant inexistent en el registre històric contemporani.

  • 52'

    Els Visigots: Història, poder i caiguda d'un regne

    En aquest episodi, analitzem la trajectòria dels visigots, des de la seva formació a l'estepa fins a la seva consolidació com a elit governant a la península ibèrica. Lluny de ser un bloc monolític, el regne visigot va ser una estructura inestable que va intentar, sense gaire èxit, gestionar un complex mapa d'aristocràcies locals i enclaus incontrolats. La conversió al catolicisme amb el regnat de Recared va ser un intent de cohesió que va permetre articular l'Estat a través d'una xarxa eclesiàstica, però el segle VII va portar tensions internes, una greu devaluació econòmica i conflictes agraris. L'anàlisi arqueològica ens permet entendre avui, amb molta més claredat, que les estructures visigodes ja estaven exhaustes força abans de l'arribada dels musulmans al 711, desmuntant així molts dels mites patriòtics sobre la seva caiguda.

  • 53'

    Aigües que fan història: evolució dels banys

    L'episodi realitza un recorregut fascinant per la història dels banys, des de la grandiositat de les termes romanes fins a la por a l'aigua de l'Edat Moderna. Els locutors exploren com la cultura de la higiene ha estat un reflex de la societat, des dels banys públics com a escenaris de socialització a Roma fins al gastrobany medieval. Es desmunten mites sobre la suposada manca d'higiene dels nostres avantpassats i s'analitza com el segle XIX va transformar els balnearis en espais de salut científica sota la supervisió dels metges hidròlegs. És una reflexió sobre com el nostre cos i la nostra relació amb l'aigua han estat modelats per la ciència, els prejudicis i els canvis en l'estatus social de cada època.

  • 50'

    Història del matrimoni a l'Edat Mitjana

    Aquest episodi de Les Portes de Troia se centra en l'evolució històrica del matrimoni durant l'Edat Mitjana. Els historiadors exploren la tensió existent entre les pràctiques dels regnes germànics i la progressiva intervenció de l'Església en l'esfera privada a través dels penitencials i el concepte de confessió privada. S'analitza com el matrimoni va passar de ser un acord vertical de llinatges feudals —basat en la polígami, l'endogàmia i l'aliança econòmica— a la imposició del model eclesiàstic d'indissolubilitat i lliure elecció. El podcast també aborda l'aparició de l'amor trobadoresc com a resposta a la rigidesa marital i el sorgiment d'una nova moral matrimonial a les ciutats, on el matrimoni es va convertir en una eina per a la gestió del capital comercial i la dot.

  • 53'

    Història del matrimoni: de l'antiga Roma als germànics

    Aquest episodi de les Portes de Troia realitza un recorregut històric per la institució del matrimoni, analitzant-la com una construcció cultural dinàmica. S'analitza el matrimoni romà, entès inicialment com una eina d'elits per al manteniment del patrimoni, i com va evolucionar a través de la influència de l'estoïcisme i el cristianisme. Aquest darrer va elevar la unió a la categoria de sacrament, introduint nous marcs morals sobre la sexualitat i la convivència familiar. Finalment, es tracta la complexa integració de les tradicions dels pobles germànics, que xocaven amb la moral cristiana establerta, creant tensions entre les pràctiques eròtiques tribals i les noves exigències de la societat cristiana medieval. El programa ofereix una visió crítica i divulgativa sobre com la nostra concepció actual de parella és fruit de segles d'evolució normativa i canvis socials profunds.

  • 52'

    Evolució i crisi de la ciència: Del progrés a la incertesa

    L'episodi explora la transformació del paper de la ciència al llarg de la història, des de la seva idealització com a eina de progrés universal fins a la seva posició actual, marcada per la desconfiança, la tecnocràcia i els interessos corporatius. A través de casos com la invenció del microones, el desastre de Txernòbil o l'ús del tetratil de plom, s'analitza com la ciència ha estat instrumentalitzada per la política i els exèrcits. Es discuteix la paradoxa moderna de dependre d'una tecnologia que sovint genera riscos globals irreversibles, mentre que la postmodernitat i la cerca del conflicte mediàtic debiliten el consens científic. Es conclou que, per recuperar la credibilitat, la ciència ha de ser més transparent, fer autocrítica i acceptar que el dubte i la controvèrsia són inherents a la seva metodologia, lluny de la imatge de infal·libilitat que ha intentat projectar des d'un pedestal inabastable.