A les Portes de Troia
A les Portes de Troia
Programa

A les Portes de Troia

“A les Portes de Troia” és un programa setmanal d’Història que pretén explicar, de manera divulgativa i entenedora, episodis del passat de Catalunya, d’Europa i d’arreu del món. El programa va néixer a Matadepera Ràdio el 2013, i ha anat creixent fins a convertir-se en un dels referents de la difusió històrica en català, arribant a emetre’s a través d’una trentena d’emissores catalanes. Cada dimarts a les 11 de la nit i en repetició els dimecres a la mateixa hora, els historiadors de capçalera del programa, en algunes ocasions acompanyats d’algun convidat especialista amb el tema, expliquen de manera monogràfica un episodi històric. L’equip troià està format pels historiadors Alberto Reche i Albert Abril. Us esperem cada setmana a les ones de Matadepera Ràdio!

Presentat perAlberto Reche i Albert Abril·Dimecres · 21:00 - 22:00 ·Dijous · 22:00 - 23:00 ·Dimarts, Dimecres · 23:00 - 00:00 ·389 episodis
RSS

episodis

13-24 de 388
  • 53'

    Trajà, l'emperador romà: un viatge per la història

    L'episodi explora la vida i el regnat de Trajà, el primer emperador romà nascut a províncies, concretament a Itàlica. S'analitza el seu llinatge familiar, la seva relació amb els emperadors precedents com Domicià i Nerva, i la seva brillant carrera militar. Destaca per haver portat l'Imperi Romà a la seva màxima expansió gràcies a campanyes com les guerres dàcies. També s'examina el seu llegat propagandístic, les obres públiques monumentals com la columna trajana i les mesures socials implementades durant el seu principat.

  • 51'

    A les Portes de Troia: Història, cultura i el món dels pets

    En aquest episodi de comiat de temporada de A les Portes de Troia, els conductors realitzen un recorregut històric i antropològic inusual: la història dels pets. A través d'una anàlisi que barreja humor i rigor acadèmic, el programa explora com les flatulències han estat percebudes des de la Mesopotàmia sumèria fins a les corts medievals i la modernitat. S'analitzen figures històriques insòlites com el conegut flatulista Josep Pujol (Le Pétomane) i l'ús de les ventositats com a manifestació artística en cultures tan diverses com la japonesa. El programa també estableix paral·lelismes entre la classe social, el gènere i l'acceptació d'aquests fenòmens biològics, tancant amb anècdotes històriques tan peculiars com el cas dels submarins soviètics que, en realitat, eren bancs d'arengades. És una aproximació transversal i divertida a l'escatologia com a part indissociable de la condició humana i la història de la cultura.

  • 53'

    A les Portes de Troia: La Primera Guerra Mèdica i Marató

    Aquest episodi de A les Portes de Troia analitza la Primera Guerra Mèdica (492-490 a.C.) des d'una perspectiva històrica rigorosa, allunyant-se del mite tradicional que presenta el conflicte com una lluita entre llibertat i despotisme. Els ponents expliquen com l'expansió de l'Imperi Persa Aquemènida i la revolta de les ciutats jònies van empènyer Atenes a un xoc militar inevitable. Es detallen els moviments tàctics de la batalla de Marató, destacant l'enginy del general Milciades i l'ús instrumental que Atenes va fer d'aquesta victòria per consolidar la seva hegemonia política a Grècia. L'episodi també desmitifica figures com Filípades i posa en relleu el paper limitat d'Esparta, tot subratllant que, per a Pèrsia, aquestes batalles van ser només episodis perifèrics abans de la invasió definitiva de Xerxes I.

  • 54'

    Els fracassos de Jaume el Conqueridor: realitat i mite

    L'episodi de A les Portes de Troia se centra a desmitificar la figura de Jaume el Conqueridor. Lluny de limitar-se a les gestes bèl·liques, els convidats analitzen els fracassos polítics i personals del monarca, com la seva difícil infància com a ostatge, els desastres en campanyes militars com Peníscola, i les constants disputes amb l'Església a causa de la seva vida amorosa. Mitjançant un anàlisi crític de les fonts històriques i del Llibre dels fets, es presenta un Jaume I humà, marcat per les decisions matrimonials i una gestió patrimonial basada en el repartiment de territoris més que en la consolidació unitària, oferint finalment una visió molt més rica, complexa i propera d'un dels personatges més icònics de la història de Catalunya.

  • 54'

    Ende i les dones miniaturistes a l'edat mitjana

    L'episodi explora la vida i obra d'Ende, la primera miniaturista identificada de l'edat mitjana, qui va ser responsable del Beat de Girona. El programa contextualitza el gènere dels Beatus com a literatura de combat enfront l'expansió del califat de Còrdova sota Al-Mansur. S'analitza el funcionament dels monestirs dobles, com el de Sant Salvador de Tàvara, i s'utilitzen colofons per revelar la duresa del treball en els escriptoris monàstics del segle X. Més enllà de la figura específica d'Ende, es reflexiona sobre com la història de l'art medieval sovint ha invisibilitzat la tasca femenina, malgrat existir evidències biològiques i documentals que confirmen la presència de nombroses dones en la il·luminació de manuscrits de luxe.

  • 51'

    L'Origen de la Policia: Història d'una Institució Moderna

    L'episodi explora l'origen de la policia com una institució intrínsecament vinculada a l'ascens de la burgesia i la formació de l'Estat modern. S'analitza com la funció policial ha evolucionat, passant de ser una tasca genèrica d'administració urbana i govern de la ciutat en l'era de la Il·lustració, a convertir-se en el braç executor i professionalitzat de l'ordre públic. Aquest procés va comportar el desarmament sistemàtic de la població, exemplificat amb la transformació del somatent, i la creació d'un cos especialitzat per contenir el nou proletariat industrial. Els ponents subratllen que, més enllà de la lluita contra la criminalitat, l'essència de la policia moderna resideix en la preservació de l'ordre burgès, la protecció de la propietat privada i la vigilància constant dels moviments socials i de l'oposició política. Es tracta d'una anàlisi crítica que aposta per entendre les institucions com a productes històrics, trencant amb la idea que l'Estat i la seva violència han estat sempre iguals.

  • 50'

    La Unificació d'Alemanya: De la fragmentació al Segon Reich

    Aquest episodi de Les Portes de Troia analitza el complex camí cap a la unificació alemanya, un procés liderat pel geni diplomàtic Otto von Bismarck i el pragmatisme militar d'Helmut von Moltke. El podcast explora el pas crític d'un territori fragmentat en 39 estats a la consolidació del Segon Reich el 1871. Es detallen les tres guerres estratègiques front a Dinamarca, Àustria i França, destacant com la Realpolitik i la modernització armamentística van permetre a Prússia imposar la solució de la petita Alemanya. Finalment, es reflexiona sobre com el naixement d'aquest macroestat al cor d'Europa no només va humiliar França, sinó que va desencadenar els tensions geopolítiques que acabarien provocant la Primera Guerra Mundial, culminant amb la posterior destitució de Bismarck pel jove Kaiser Guillem II.

  • 51'

    El mite del Prester Joan: L'origen del regne cristià d'Orient

    Aquest episodi de A les Portes de Troia se centra en el mite medieval del Prester Joan, un suposat monarca cristià d'Orient que havia de salvar la cristiandat occidental dels seus enemics. A través d'una anàlisi profunda sobre la geopolítica de l'estepa euroasiàtica, Alberto Beorlegui explica com una barreja de rumorologia, necessitats polítiques i confusió cultural va crear aquesta llegenda. Es destaca el paper clau de les comunitats nestorianes a l'Àsia central i com les victòries militars d'Yelü Dashi i el seu imperi dels kara-kitans van ser malinterpretades pels cronistes europeus com la intervenció d'un imperi cristià perdut. És un viatge rigorós que desmunta una de les fables més cèlebres de la història, demostrant com l'absència d'informació precisa en èpoques passades permetia la construcció de narracions fabuloses que han perdurat fins a l'actualitat.

  • 52'

    La Guerra de les Malvines: Anàlisi i Conseqüències

    L'episodi analitza les complexitats de la Guerra de les Malvines, un conflicte que va posar a prova l'estratègia militar i el control del relat a l'era de la Guerra Freda. S'explora com ambdós bàndols van utilitzar la propaganda, tot i que van ser els soldats rasos els que van patir la part més crua del conflicte, enfrontant-se a unes condicions inhumanes i a abusos sistemàtics per part dels seus propis oficials, fets que van sortir a la llum dècades després. A través de l'anàlisi històrica, el podcast desgrana per què els britànics van aconseguir imposar-se, el rol dels suports internacionals i, sobretot, com la irracionalitat de la guerra contrasta amb actes d'humanitat puntuals que van salvar vides enmig del caos.

  • 54'

    La Gran Muralla de la dinastia Ming: història i enginyeria

    Aquest episodi de A les Portes de Troia explora l'evolució de la Gran Muralla Xinesa centrant-se en l'esplendor assolida durant la dinastia Ming. Es detalla com una combinació de gran capacitat burocràtica, innovació en materials com l'ús d'arròs glutinós en el morter i una logística militar basada en les colònies Tuntian va transformar una frontera de terra en l'imponent drac de pedra que perdura avui. L'anàlisi no només cobreix les tècniques de construcció i comunicació mitjançant alimares, sinó també com la muralla ha transitat de ser un símbol imperial opressor a convertir-se en un ícona definitiu del nacionalisme xinès modern, sovint subjecte a la dicotomia entre la conservació de les ruïnes originals i les restauracions turístiques actuals.

  • 51'

    La Guerra de les Malvines: Antecedents i Conflicte

    Aquest episodi de Les Portes de Troia inaugura una sèrie dedicada a la Guerra de les Malvines, explorant les arrels històriques d'un conflicte que va enfrontar l'Argentina i el Regne Unit el 1982. S'analitza com la Junta Militar Argentina va utilitzar la recuperació de les illes com una cortina de fum nacionalista per ocultar el fracàs del seu model econòmic i el règim de terror, mentre que Margaret Thatcher va aprofitar el conflicte per reforçar la seva debilitada posició política interna en un moment de canvi global marcat per la Guerra Freda. L'episodi detalla els moviments estratègics, des de l'Operació Rosario fins a l'Operació Corporate, posant èmfasi en el fet que el conflicte no va ser només una qüestió d'interessos territorials sobre l'arxipèlag, sinó una lluita geopolítica on l'audàcia militar i la necessitat d'una victòria nacional en ambdós bàndols van condemnar centenars de joves soldats en un entorn extrem.

  • 53'

    La Gran Muralla: Història, Mites i Estratègies

    En aquest episodi de 'A les Portes de Troia', s'examina a fons la Gran Muralla de la Xina des d'una perspectiva històrica i arquitectònica. Es desmenteix el mite de la seva visibilitat des de l'espai i s'explica com el que concebem com una única paret és, en realitat, una complexa xarxa defensiva construïda al llarg de mil·lennis per diferents dinasties. S'analitza el paper de la dinastia Qin en la unificació, l'expansió Han cap al desert i el pragmatisme diplomàtic xinès davant dels pobles nòmades. El relat subratlla la importància del mandat del cel i l'estratègia duanera per controlar la Ruta de la Seda, alhora que descriu la caiguda en l'oblit de la muralla durant la dominació de la dinastia Yuan sota el control dels mongols. Una crònica fascinant sobre la gestió del poder a la Xina antiga.