Els Jardins d'Esbarjo a la Barcelona Industrial del segle XIX
Presentació del tema sobre els jardins d'esbarjo i la seva importància en el procés de democratització de Barcelona.
S'explica l'aparició dels jardins d'esbarjo, la seva funció per netejar l'oci popular violent i la seva naturalesa empresarial.
Descripció de l'experiència en un jardí: atraccions, gastronomia i oferta cultural variada.
Llistat dels principals jardins com els Camps Elisis o el Tívoli i l'impacte de l'enderroc de les muralles.
Com es van usar aquests espais per gestionar el conflicte social del Bieni Progressista i el paper pedagògic de la cultura.
Anàlisi sobre com la música i el teatre van ser utilitzats per crear una harmonització entre classes socials diferents.
Com l'evolució política va permetre una major apropiació popular dels jardins abans de la seva desaparició per l'especulació urbanística.
Aquest episodi de A les Portes de Troia explora l'impacte sociopolític i cultural dels jardins d'esbarjo a la Barcelona industrial del segle XIX. Acompanyats per l'historiadora Núria Miquel, s'analitza com aquests espais privats van servir com a mecanisme de democratització de l'oci, intentant harmonitzar la convivència entre la burgesia i les classes populars en un període marcat per la conflictivitat laboral. A través de la figura de Josep Anselm Clavé i la seva influència en els cors, s'explica com el teatre, la música i la gastronomia van convertir aquests jardins en centres de modernització que imitaven els referents europeus. Finalment, es reflexiona sobre com l'expansió urbanística de l'Eixample va provocar la desaparició d'aquests enclavaments, donant pas a una nova etapa de segregació espacial en l'oci barceloní que perduraria fins al segle XX.

