El món després del colofó de l'Edat del Bronze
Introducció al programa on es planteja què va succeir després de la caiguda de les civilitzacions de l'edat del bronze i com es reconfigura el món.
Explicació del món interconnectat del bronze final i les múltiples causes (climàtiques, comercials i migratòries) que van portar al seu final.
Discussió sobre qui eren realment aquests grups i com la historiografia del segle XIX va crear aquest concepte per explicar el col·lapse.
Anàlisi acadèmica del que significa que una societat col·lapsi, citant Colin Renfrew, i les analogies amb les crisis actuals.
Desmitificació de la invasió dòrica a Grècia, explicant que fou un canvi polític i demogràfic intern més que una conquesta externa.
Com l'imperi egipci sobreviu encongint-se, patint sequeres, vagues de treballadors i una fragmentació política interna.
L'arribada i assentament d'aquests dos pobles a l'antic territori de Canaan, aprofitant el buit deixat per les grans potències.
Un apunt curiós sobre la interpretació d'una tauleta musical mesopotàmica de fa 3.400 anys.
L'evolució d'Assíria cap a un model imperialista militaritzat que defineix l'inici de l'edat del ferro a la regió.
En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza l'escenari geopolític i social que va sorgir després del gran col·lapse de l'Edat del Bronze. Els ponents exploren com la caiguda dels sistemes comercials i un estrès climàtic sever (megasequeres) van obligar les civilitzacions a transformar-se. Mentre que a la Grècia continental es desmunta el mite de la invasió dòria com a causa de la fi del món micènic, a Egipte mirem cap a un replegament intern i una pèrdua d'hemonia internacional. Per contra, al Llevant trobem l'aparició de nous actors com els filisteus i els hebreus, que aprofiten el buit de poder cananeu. Finalment, el programa destaca l'aparició de l'Imperi Neoassiri a Mesopotàmia, que instaura un nou ordre basat en la força militar i el tribut, abandonant la diplomàcia clàssica. Un recorregut fascinant per l'inici de l'Edat del Ferro que serveix com a mirall de les crisis i transicions energètiques de la nostra pròpia actualitat.

