Els Gabinets de Curiositats: De les Wunderkammer als Museus
Definició i context històric de l'afany col·leccionista des del Renaixement fins a l'Edat Moderna.
Desglossament dels objectes que formaven les col·leccions, amb especial atenció a la fauna, els minerals i les pedres exòtiques.
Anàlisi dels objectes creats per l'home, incloent-hi arqueologia, armes, autòmates i manualitats.
Estudi de casos concrets de personatges rellevants i les seves contribucions al coneixement científic.
Presentació de la col·lecció Salvador de Barcelona, un exemple clau de gabinet de curiositats a Catalunya.
Conclusió sobre com les col·leccions privades del barroc van esdevenir el fonament dels museus públics actuals.
En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza el fenomen històric dels gabinets de curiositats, també anomenats Wunderkammer. Aquests espais, essencials durant el Renaixement i l'Edat Moderna, van néixer de la fascinació de les elits europees per l'exotisme després dels grans viatges d'exploració. El podcast recorre les categories d'objectes col·leccionats, des del naturalia fins a l'estudi de la fulgurita o els heliotrops, passant per figures tan heterodoxes com Olaus Wormius i Athanasius Kircher. S'explora com aquestes col·leccions caòtiques i eclèctiques van evolucionar cap a una sistematització científica, esdevenint la base fonamental de l'arqueologia, la paleontologia i dels museus moderns més importants. L'episodi inclou una menció especial al col·leccionisme català amb el cas de la família Salvador i un anàlisi crític sobre com la curiositat bàsica va transformar la nostra forma d'entendre i classificar la natura.

