A les Portes de Troia
Subscriu-te
Evolució i crisi de la ciència: Del progrés a la incertesa
Anàlisi de com la postguerra va convertir la ciència en el símbol del progrés i en l'eina principal de recerca i desenvolupament a mans de governs i empreses.
Discussió sobre com la ciència va esdevenir un tauler de joc en la Guerra Freda i com la urgència per produir mina la qualitat i la seguretat dels avenços científics.
Exploració de com la ciència s'enfronta ara a riscos com la radiació o la contaminació químiques, marcant la fi de les promeses d'emancipació científica.
Explicació del bucle de dependència on la mateixa ciència que crea problemes és l'única entitat capaç de resoldre'ls.
Debat sobre el paper de la indústria farmacèutica, l'energia nuclear i els beneficis privats enfront de la salut pública.
Reflexió sobre com la complexitat del món actual ens obliga a confiar en experts, creant una tecnocràcia que pot quedar fora del control democràtic.
Exemples concrets com el darwinisme social i el cas Fritz Haber per il·lustrar com els científics poden posar el seu coneixement al servei de la crueltat.
Històries de conflictes científics, passant pel cas de Txernòbil fins a la toxicitat del tetratil de plom en les gasolines.
Com ha de sobreviure la ciència en un món on els mitjans busquen el conflicte i on la ciència ha de recuperar la credibilitat mitjançant l'autocrítica i la transparència.
L'episodi explora la transformació del paper de la ciència al llarg de la història, des de la seva idealització com a eina de progrés universal fins a la seva posició actual, marcada per la desconfiança, la tecnocràcia i els interessos corporatius. A través de casos com la invenció del microones, el desastre de Txernòbil o l'ús del tetratil de plom, s'analitza com la ciència ha estat instrumentalitzada per la política i els exèrcits. Es discuteix la paradoxa moderna de dependre d'una tecnologia que sovint genera riscos globals irreversibles, mentre que la postmodernitat i la cerca del conflicte mediàtic debiliten el consens científic. Es conclou que, per recuperar la credibilitat, la ciència ha de ser més transparent, fer autocrítica i acceptar que el dubte i la controvèrsia són inherents a la seva metodologia, lluny de la imatge de infal·libilitat que ha intentat projectar des d'un pedestal inabastable.