Alberto Reche i Albert Abril dediquen el programa a la cultura minoica i a la història de Creta, des dels primers assentaments fins a la seva relació amb el món micènic. Expliquen la posició marítima de l’illa, l’arribada de l’agricultura i l’obertura progressiva al comerç amb les Cíclades i el Mediterrani oriental. Tracten la difusió del bronze, les escriptures cretenques i el creixement de Cnossos i d’altres centres, tot advertint que no se sap si els anomenats palaus eren residències reials. També revisen les reconstruccions d’Arthur Evans, la davallada relacionada amb l’erupció de Santorini i el contacte micènic. El tancament destaca que les restes arqueològiques deixen moltes incògnites i que la imatge de la civilització minoica ha estat reinterpretada.
Pere Ejarque i Josep Maria Sestaré dediquen bona part del programa a llegir i comentar dotze poemes d’Edgar Lee Masters, de Spoon River Anthology, en la traducció de Jaume Busquet i Àngel Lleuger. Presenten el llibre com una sèrie de monòlegs de persones enterrades a Spoon River i parlen dels epitafis, la veritat i els records, el pas del temps, els mèrits atribuïts a altres, els enganys racistes, les derrotes, l’ambició i la venjança. També comenten la influència que un llibre pot tenir en una vida i conversen sobre la mort i els enterraments. El programa tanca amb un poema d’Anna Akhmàtova sobre la família en temps de guerra i amb L’enanança, de Marc Masdeu, llegit al final.
Els dimarts a les 9 del vespre a Matadepera Ràdio, tots els artistes que ens apassionen passen per la mateixa fila: la del “Fila Indie”, amb en Marc Clapés. De Sombr a Kings of Leon, d’Arctic Monkeys a Royel Otis, de Wolf Alice a Rex Orange County. Cada programa és una llista infinita de descobertes, d’aquelles que et fan tenir el Shazam sempre preparat. La sisena temporada del “Fila Indie” ja és aquí. Només hi faltes tu!
Marcadors dels equips de Matadepera La Rosa repassa els resultats de la jornada dels equips del Club de Futbol Matadepera i de l’Atlètic Matadeperenc, des de les categories S7 fins als equips juvenils i el primer equip. Esmenta victòries, derrotes, empats i partits suspesos o no disputats. Cara a cara amb Sergio Espejo Trajectòria i feina d’entrenador Lourdes Medallo entrevista Sergio Espejo, segon entrenador del juvenil de l’Espanyol i director de la Tic Tac Cup. Espejo explica com va passar de treballar en recursos humans a convertir el futbol, que havia estat una afició, en la seva professió. Parla de les tasques del segon entrenador i de la seva experiència en clubs i tornejos. També descriu què observa en un jugador quan fa de scout: no només el talent actual, sinó la possibilitat de progressar, les habilitats, les condicions físiques i la capacitat de superar-se. Comenta la pressió que poden sentir els futbolistes en partits importants. «Jo crec que la gran diferència està en veure la progressió d'aquest jugador a l'hora d'arribar al futbol professional.» — Sergio Espejo Hàbits, entrenaments i respecte La conversa passa per les anècdotes i les dificultats d’organitzar la Tic Tac Cup, les preferències dels jugadors en els entrenaments i les rutines abans dels partits. Espejo diu que valora el respecte envers els rivals, els àrbitres, els companys i la gent del club. També participa en una ronda de preguntes ràpides sobre decisions i preferències futbolístiques. Conceptes i situacions de partit En una dinàmica amb els joves, Espejo comenta conceptes com el rondo, la basculació, el tercer home, temporitzar i jugar entre línies. Després debaten què fer en situacions de partit: defensar un córner al final d’un encontre, triar un porter si el titular falta i com actuar quan un jugador envia la pilota fora després d’una jugada amb un rival. Temporada, entrenaments i consells Espejo explica que vol continuar formant-se i ajudar els jugadors del juvenil de l’Espanyol a progressar. Els joves proposen canvis als entrenaments, com fer-los més dinàmics i més propers a situacions de partit. Per acabar, Espejo anima qui vulgui dedicar-se a entrenar a explorar les diferents tasques que hi ha dins d’un cos tècnic. La pregunta per a les famílies és què ha après el seu fill a l’entrenament; Espejo remarca que també és important que s’ho passi bé.
“Exòtica Ràdio” és l’espai radiofònic basat en l’exploració sonora de Matadepera Ràdio. Un viatge atmosfèric i diferent cada setmana a través de la música electrònica conduït pel col•laborador més veterà de la casa, Toni Martínez, inquiet radiofonista, productor musical, experimentador sonor i crític cinematogràfic del Vallès, que va començar a la temporada 1987/88 amb “Trip Sònic”, “Posa’t les orelles”. També va formar part dels programes “Fem-la petar” i “Transmatadepera” amb Llorenç Roviras i Vicenç Batalla. “Exòtica Ràdio” està en antena des de la temporada 2001/02 i el seu horari és cada dilluns de 22.00h a 23.30h. Podeu contactar amb el programa a Facebook (https://www.facebook.com/bandingA ) i també podeu escoltar i comentar els programes que es van penjant a https://www.mixcloud.com/exotica-radio, a mida que es van emetent.
Després de “Track Dance” (2021/22) i “Cau de lletres” (2022/23), el veterà col•laborador de Matadepera Ràdio Esteve Llop va estrenar fa tres temporades “Rock’n’Classics”, un programa de ràdio que va néixer el setembre del 2009 i que repassa la història del rock i del pop, realitzant monogràfics dedicats a un artista, a discos importants de la història de la música, als èxits destacats d’un any en concret, o realitzant acurades seleccions per temàtiques. I és que el rock és història, és cultura i és entreteniment universal, i ens agrada explicar les històries que hi ha en el seu interior, gaudint al màxim de la música. Aquesta temporada 2026/27 hi torna. Perquè “Rock’n’Classics” no és un programa de radio-fórmula, ni tampoc és un podcast d’història musical. Podríem dir que és un híbrid d’aquests dos models, ja que el principal objectiu és donar a conèixer els discos i cançons més importants de la història de la música popular, emmarcant les melodies dins d’un context històric, social i cultural, fent referències a alguns d’aquests elements a cada programa. L’espai té interès per la música feta a Catalunya, punxant sovint temes en català o castellà, i puntualment efectuant entrevistes a artistes emergents. El seu responsable és Esteve Llop (Terrassa, 1976), que ja va col•laborar a la municipal de Matadepera entre 1994 i 2000, però que també ha passat per Ràdio Rubí, Ràdio Sant Cugat i Ràdio Barcelona-SER Catalunya.
Una de les novetats més destacades a la graella de Matadepera Ràdio de la temporada 2025/26 i que aquest any continua va ser “Cocodril club”, un programa revival divulgatiu de la cultura musical pop-rock que va començar l’any 1993, i que actualment s’emet a més d’un centenar d’emissores locals. Al darrera hi ha Albert Malla, un professional reconegut amb 40 anys d’ofici radiofònic, candidat als Premis ONDAS per aquest programa i per la seva trajectòria els anys 2002 i 2003 respectivament i guanyador de la Menció d’honor al millor professional en els Premis de Ràdio Associació (RAC) del 2012. Al “Cocodril Club” es combinen els grans èxits dels anys 60, 70, 80 i 90 amb la vida, el treball i les curiositats del seus protagonistes, i passa per antena els diumenges a les 10 del matí repetint-se el dissabte següent a la mateixa hora.
A La pròrroga, Santi Solà i els col·laboradors reben Pau Ramírez, que explica el seu recorregut fins a obrir Rami Studio a Matadepera: els estudis de barberia, les primeres pràctiques, la feina i la creació d’una clientela pròpia. La conversa aborda els talls, les preferències dels clients i les situacions quotidianes de la professió. Després, els participants debaten sobre l’Atlètic de Madrid i el Barça, comparen pentinats de futbolistes i proposen dilemes i preguntes sobre la cura capil·lar. També escolten una anècdota de Halloween enregistrada per Xavi a Grècia. Al final, Ramírez explica que encara espera la llicència per obrir el local i esmenta el compte de Rami Studio a les xarxes.
Al Vagi de gust, Marta Plaza, Montse Margarit i Adrià Solano dediquen la primera secció al cafè: n’expliquen l’origen, les diferències entre aràbica i robusta, com conservar-lo i preparar-lo, i desmenteixen mites sobre el torrefacte i la cafeïna. També proposen unes postres de mascarpone i cafè. Després, Maria Mieres conversa amb Plaza sobre Confitería Cantábrica, la recerca dels dolços tradicionals, el paper sovint invisibilitzat de les dones i la preservació de receptes i memòria oral. Lluís Bernils parla del Premi Santi Santamaria concedit al Celler de Matadepera i de la seva cuina vinculada al territori. El programa dedica una secció a la magrana i a una amanida de tardor, comenta la Fira del Bolet de Terrassa i es tanca amb una cançó escollida per Plaza.
En la seva dotzena temporada continua a la graella de Matadepera Ràdio i un any més, continua essent una de les millors propostes musicals pel cap de setmana: la “Primera llista”, que segueix repassant allò que mou musicalment el planeta i apropant-te les darreres novetats. Repassa amb nosaltres les 40 cançons del moment i estigues al dia del què més triomfa a tot arreu. També fent una mirada enrere per recordar quins temes van ser número 1 i posar-nos una mica nostàlgics. Presentat pel veterà col•laborador Marc Clapés, “Primera llista” sona cada divendres de 10 a 12 de la nit i es repeteix els diumenges de 12 a 2 del migdia a Matadepera Ràdio.
La Guerra Civil a Matadepera L’historiador Josep Maria Pey explica els resultats de la seva recerca sobre la vida al municipi durant la Guerra Civil, un període que descriu com a poc conegut. La conversa segueix les experiències de refugiats, infants, emboscats i altres persones que van viure la guerra a Matadepera. «El meu objectiu principal del treball era l'estada dels refugiats a Matadepera.» — Josep Maria Pey Refugiats i colònies infantils L’arribada de persones desplaçades A partir del 1936 van arribar refugiats que fugien dels fronts i dels bombardejos. Pey parla de l’acollida de persones procedents de Madrid i, més endavant, del País Basc i de zones de Catalunya. Alguns van ser allotjats en cases confiscades i d’altres, en domicilis particulars. Les colònies d’infants La recerca documenta tres colònies infantils a Can Prat, Vallonrat i Can Vinyès, amb infants procedents de Madrid i de la Franja. Es comenten testimonis sobre les classes, els jocs, les excursions i el menjar, així com records dels bombardejos i de la fugida cap a França quan s’acostaven les tropes franquistes. Queviures i economia municipal La manca d’aliments va afectar la població refugiada i la local. L’Ajuntament gestionava els queviures i la llenya, i limitava la venda de recursos fora del municipi. Pey explica que hi ha constància documental de dues dones desplaçades que van morir de gana. L’explotació dels boscos Les finques confiscades i els boscos es van explotar per obtenir fusta, carbó i calç. La comptabilitat d’aquestes activitats va generar ingressos que, a més de cobrir les despeses de l’explotació, van contribuir a sostenir l’economia municipal. Rafael Asin Abela i els usos de les finques El refugiat madrileny Rafael Asin Abela va portar la comptabilitat del bosc després d’establir una relació amb el secretari municipal, segons explica Pey. La conversa repassa la seva trajectòria i el fet que signés actes municipals tant al final del període republicà com a l’inici del franquisme. També s’esmenten altres usos de les finques, com la previsió d’instal·lar un hospital militar i l’ús d’una casa com a llar d’infants. Els emboscats i les xarxes d’ajuda Pey parla dels homes que s’amagaven per no anar a la guerra i de les xarxes de suport que els podien proporcionar menjar. També explica la història del seu tiet Lluís Cazorla, vinculat als maquis i a la resistència francesa, i una xarxa d’evacuació que ajudava a passar persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis. Records de guerra i reflexió final La conversa torna als records dels infants refugiats, incloent-hi la sortida de les colònies abans de l’arribada de les tropes franquistes i la política de recuperació dels nens que Pey atribueix a les noves autoritats. Al final, l’historiador reflexiona sobre l’impacte de la guerra en la convivència i sobre les experiències de vencedors i vençuts.
Ignasi Serra i Marc Pitarch dediquen el programa a les novetats de cinema, una sortida improvisada al carrer i el concurs impossible. Repassen notícies sobre la seqüela de Lord of War, l’adaptació de Naruto, un experiment per oblidar pel·lícules, Michael Mann, Dune: Part Three i una nova pel·lícula de John Constantine. Després, Ignasi pregunta a veïns de Matadepera pels seus films preferits i records de cinema; entre les respostes hi ha Ben-Hur, Tauró, Ghost, Crepuscle i El resplendor. A l’estudi, Marc participa en un concurs de preguntes sobre Caça fantasmes: n’encerta una i suma 40 punts. El programa acaba amb el rànquing històric del concurs.