Santi Solà i els seus col·laboradors conversen sobre una gran varietat de temes. Comencen parlant dels canvis al programa i de la marxa de Santi a Porto per fer un Erasmus, abans de comentar futbol, jugadors del Barça, una patxanga al Grasol i diverses anècdotes. Després debaten sobre l’enfrontament entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i passen a l’actualitat internacional, amb Trump, Putin, Xi Jinping i la competició pels xips. La conversa continua amb pel·lícules, dibuixos animats, ídols, menjar i cançons de la infància. Al tram final proven de trucar a Xavi, parlen del futur del terreny del camp de golf i esmenten l’obertura d’una pizzeria a Sabadell.
Marta Plaza i l’equip de Vagi de gust repassen primer la cuina de Jotam Ottolenghi: el protagonisme de les verdures, els contrastos i la generositat, i la proposta de Massa Simple per portar aquest estil a la cuina quotidiana. Després, en una entrevista, Iolanda Bustos presenta La cuina dels arbres i explica com aprofitar fulles, fruits, escorces i resines, tot insistint en la identificació correcta de les espècies i en la recol·lecció responsable. La conversa també tracta els coneixements familiars, els records vinculats als arbres i la relació entre gastronomia i conservació del territori. Per acabar, el programa presenta la Fira de Santa Llúcia de Canyelles, amb les seves activitats, l’escudella, la xocolata i les parades de productes artesans.
En la seva dotzena temporada continua a la graella de Matadepera Ràdio i un any més, continua essent una de les millors propostes musicals pel cap de setmana: la “Primera llista”, que segueix repassant allò que mou musicalment el planeta i apropant-te les darreres novetats. Repassa amb nosaltres les 40 cançons del moment i estigues al dia del què més triomfa a tot arreu. També fent una mirada enrere per recordar quins temes van ser número 1 i posar-nos una mica nostàlgics. Presentat pel veterà col•laborador Marc Clapés, “Primera llista” sona cada divendres de 10 a 12 de la nit i es repeteix els diumenges de 12 a 2 del migdia a Matadepera Ràdio.
La cova de les Ànimes i les denes neolítiques Artur Cebrià explica la història de les exploracions de la cova de les Ànimes, des de les investigacions del segle XIX fins a les excavacions recents del seu equip. Les denes de petxina, datades al Neolític antic, no apareixen associades a enterraments. Sabrià planteja que podrien formar part d’ofrenes o rituals, però assenyala que no se’n coneix el motiu. També descriu les dificultats de les excavacions i com es fabricaven les denes. «L'important és entendre que no són aixobars funeraris. És una cosa diferent.» — Artur Sabrià Cova Simanya i restes neandertals L’entrevista aborda la identificació de restes neandertals conservades al Museu Arqueològic, que havien estat recollides per Miquel Aznar i donades al museu. Cebrià explica la feina de revisió i datació, la identificació de quatre individus i la importància de conservar i compartir els materials perquè la recerca pugui continuar. Situa les restes en una antiguitat superior als 85.000 anys i parla de les hipòtesis sobre la vida nòmada i les ocupacions temporals dels neandertals. També comenta les diferències que es proposen entre neandertals i humans anatòmicament moderns, així com les representacions gràfiques de la cova Simanya. Remarca que la interpretació d’aquestes marques no permet afirmar, per si sola, que hi hagués cerimònies. Altres jaciments i ocupacions de la muntanya Cebrià repassa les troballes de la cova de la Canal, amb materials de diversos períodes, i les limitacions de la recerca a les zones encara no excavades. Explica que hi ha indicis d’estades breus i activitats a la muntanya, però no necessàriament d’habitatges permanents. També tracta les dificultats per distingir els períodes de l’edat del bronze, l’edat del ferro i els camps d’urnes. El turó de la carena del pagès L’entrevista se centra en una acumulació de pedres amb ceràmiques trobada en un cim. Sabrià la considera una construcció humana, però diu que no se n’ha pogut determinar la funció. Planteja com a possibilitat que fos una estructura cerimonial o devocional i explica que l’equip la va desmuntar per estudiar-ne l’interior; no hi va trobar cap cambra ni dipòsit. Una panoràmica de la història arqueològica local Al final, Cebrià sintetitza les evidències arqueològiques conegudes a Sant Llorenç del Munt, des de les restes neandertals i les ocupacions neolítiques fins a les viles romanes. Assenyala que hi ha períodes i jaciments encara poc estudiats, defensa la necessitat de contrastar les hipòtesis i demana més recursos per a l’arqueologia.
Ignasi Serra i Marc Pitarch repassen l’actualitat cinematogràfica: comenten l’impacte de Grand Theft Auto 6, diverses notícies de pel·lícules i les estrenes de la setmana. El bloc central recorre la història de James Bond al cinema, des de Sean Connery fins a Daniel Craig, i compara les aportacions dels actors i algunes de les pel·lícules més representatives de cada etapa. També analitzen Robert Pattinson com a nou Bond, la seva trajectòria i què podria aportar al personatge, amb Denis Villeneuve com a director i Steven Knight com a guionista. Debaten sobre el futur creatiu de la franquícia i avancen que la secció Trunyus tractarà d’una pel·lícula de Marvel, sense revelar-ne el títol.
Una tarda dedicada als àlbums Arnau Roura presenta un programa especial de L’Àgora dedicat a escoltar i comentar, des del seu punt de vista personal, alguns àlbums publicats el 2026. Al llarg de l’episodi combina fragments de cançons amb informació sobre els artistes, els estils i els temes de les lletres. Àlbums i artistes comentats Art de Bogotà Obre el repàs amb Manufactures del Club de la Gente Sola. Roura descriu el grup com una formació de rock alternatiu i destaca la producció, la intensitat sonora i unes lletres amb força. També comenta les cançons «Herbidero» i «El motor». Lucho RK Presenta Sordo de un Pie, el primer àlbum d’aquest artista, i en comenta la varietat de reggaeton, trap i ritmes llatins. Analitza «Contigo», una cançó sobre sentiments i relacions, i «Aire», que associa amb l’atracció intensa i el desig de compartir un moment íntim. Ultraligera Escolta «L’Absus», del disc Lapsus, i explica que el grup barreja rock alternatiu amb hardcore, pop alternatiu, indie rock i post-punk revival. Relaciona la cançó amb l’autoconeixement i els desitjos ocults, i comenta «Cuando todo vaya mal» com una peça sobre el dol i la pèrdua d’un ésser estimat. Siloé Comenta cançons de Terrorismo emocional, entre elles «Buffalo», que presenta com una cançó sobre el refugi i el suport incondicional, i «Si te pones de mi parte», que vincula amb la vulnerabilitat, la complicitat i el suport mutu en una relació. També assenyala la presència de temes religiosos en la música del grup. Walls Presenta l’artista i el seu àlbum recent, i en destaca la varietat de cançons emocionals, més rockeres i més poperes. Explica que Walls havia participat en competicions de freestyle i comenta la seva trajectòria musical. Rosalía Escolta «La Perla» i «Reliquia», de Lux. Roura parla de la projecció internacional del disc i de la diversitat de llengües de l’àlbum; descriu «Reliquia» com una cançó sobre experiències, viatges i desamors. Barry B El tram final presenta Fortuna Kid, el segon àlbum d’estudi de Gabriel Barriuso, conegut com a Barry B. Roura comenta la barreja de pop, rock alternatiu, música urbana i electrònica, i tanca el programa amb «Silverado» i «Una vida en llames». Comiat Roura avança que la setmana següent hi haurà una actuació en directe d’una artista emergent de Terrassa i que el programa recuperarà el format habitual, amb les seves seccions.
En la seva vint-i-sisena temporada, “Ones de Jazz” es continua definint com un espai musical de jazz, on la música és el principal fil conductor. S'emeten discs de jazz de tots els estils i èpoques, ja siguin novetats actuals com també clàssics de sempre per tal de no perdre els referents dels grans autors. També es fan entrevistes a músics o a gent relacionada amb el món del jazz ja sigui a l’estudi o per telèfon. Periòdicament es fan programes especials monogràfics dedicats a un tema en concret, disc, estil, intèrpret o segell discogràfic. Estrenat a la temporada 2001/02, és un dels programes més veterans de la graella de Matadepera Ràdio, essent premiats com a millor programa de la temporada 2006-2007. El programa el componen Francesc Gil com a director i realitzador, Francesc Florensa també en la realització, i Pere Ferreras al control tècnic.
Una altra de les novetats de la temporada 2026/27 de Matadepera Ràdio és “Freqüència rebel”, un programa musical que proposa fer un viatge històric del Rock’n’roll a través de les seves lletres, grups i cantants, i de l’immens llegat que ens han deixat des de mitjans dels anys 50 del segle passat per entendre bona part tot el que ens ha arribat. Presentat i dirigit pel docent Jordi Soler, que debuta així a la ràdio, “Freqüència rebel” tocarà molts temes relacionats amb la música, des dels antecedents dels anys 30 amb el godspel, el blues, i el folk europeu, a les jukebox, Elvis, Beatles, Rollings, la cançó protesta i Woodstock. I tot contextualitzant-ho amb l’entorn històric i social del moment; des de la moda a la tecnologia, passant pel llenguatge o els canvis de mentalitat. Tot això, i molt més, a “Freqüència rebel”. Els dijous a les 9 del vespre.
La programació de Matadepera Ràdio té un component essencialment musical, i d’entre les propostes que continuen hi ha “Miusic”, que en el seu moment va ser el debut d’una jove col•laboradora, Bruna Castellet. L’espai, que passa per antena els dijous a les 7 de la tarda, combina èxits recents amb d’altres de música més independent i alternativa.
“Sonotone”, un dels programes també veteraníssims de Matadepera Ràdio, és un espai musical que investiga entre les novetats menys populars de pop, rock, folk, electrònica i hip hop dels nostres dies. Compartim música que no té cabuda en els grans circuits comercials. A la música hi busquem coratge, imperfecció, risc, emoció i personalitat. Volem oferir una veu diferent i crítica de la música d'avui en un to proper i desimbolt. Compartim aquelles cançons que més ens agraden o que trobem més interessants. Podríem parlar de folk trist, pop intel•ligent, rock obscur o electrònica transgressora. També dels alumnes avantatjats de Bob Dylan, The Velvet Underground, Joy Division o Kraftwerk. El programa va començar les seves emissions el mes de desembre de 2002, i està dirigit i presentat per Ivan Caparròs amb control tècnic de David Benaiges. Com als darrers anys, el programa s’emet el penúltim dimecres de cada mes a les 10 de la nit.
Joaquim Fontboté dedica l’episodi de Sapere Aude a dues figures filosòfiques. Primer exposa les idees de Peter Singer sobre la responsabilitat d’ajudar persones en situació de pobresa, la tria d’organitzacions que afavoreixin l’autonomia i la consideració del patiment animal. També presenta la seva posició sobre l’eutanàsia en casos d’estat vegetatiu irreversible i la diferencia dels crims nazis. A continuació, repassa Thomas Hobbes: la seva concepció de l’ésser humà com a interessat en el propi benefici, l’estat de natura sense lleis i la proposta d’un contracte social que cedeix llibertats a canvi de seguretat. L’episodi explica el simbolisme del Leviatan i la visió materialista de Hobbes, i acaba amb les crítiques al poder de la sobirania i una referència a René Descartes.
Des dels seus inicis, a la temporada 2019/20, amb “The Artist”, continuant a l’estiu del 2020 amb el programa del mateix nom, i prosseguint després amb “Come Join the Party” i a l’estiu, “Summer Vibes”, Paco Herraiz continua aquesta temporada 2026/2027 de Matadepera Ràdio amb “Join The Party”. I ho fa amb la música, un cop més, com a protagonista de la festa. En rigorós directe, com cada setmana, els sons de la millor Electrònica, House, Electro Pop, Lounge, Electro Chill i Deep House, entre d’altres, que faran que oblidem del món exterior durant 60 minuts. Uneix-te a la festa sense sortir de casa i fes que els sons més increïbles envoltin el teu entorn des de Matadepera Ràdio.