Històries de Sant Llorenç
Subscriu-te
Refugiats i vides paral·leles a la Matadepera en guerra
Pey es presenta i explica que va començar a estudiar la Guerra Civil a Matadepera per omplir buits en el coneixement local. El seu treball es va centrar especialment en l’estada dels refugiats.
Es parla de les campanyes de solidaritat i de l’arribada de refugiats de Madrid, alguns dels quals van ser allotjats en propietats confiscades o en cases particulars. També s’explica l’arribada d’una colònia de bascos i els criteris per ser acollit com a refugiat.
Pey descriu les colònies documentades a Can Prat, Vallonrat i Can Vinyès, i els testimonis sobre l’origen dels infants, les activitats i la vida quotidiana. S’hi recorden també les diferències en l’alimentació i experiències viscudes durant la guerra.
La conversa tracta de la gestió municipal dels aliments i la llenya, de les restriccions a la venda de recursos fora de Matadepera i dels horts familiars. Pey explica que hi ha constància de persones desplaçades que van morir de gana.
S’explica com es van gestionar les finques confiscades i com l’explotació de fusta, carbó i calç va generar ingressos. Els excedents de la comptabilitat del bosc van contribuir a cobrir despeses municipals durant la guerra.
Pey explica com el refugiat Rafael Asin Abela va assumir la comptabilitat forestal i quina relació tenia amb el secretari municipal. La conversa aborda les seves signatures en documents de les darreres etapes republicanes i dels primers temps del franquisme, així com la seva sortida de Matadepera.
Es comenten els projectes i usos que van tenir diferents propietats, com la previsió de destinar una finca a hospital militar, l’ús d’una casa com a llar d’infants i la destinació d’altres edificis a serveis.
Pey parla dels emboscats, de les persones que els ajudaven i dels motius per amagar-se. Explica també la història del seu tiet Lluís Cazorla, vinculat als maquis i a la resistència francesa, i la xarxa que des de Matadepera ajudava a evacuar persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis.
La conversa reprèn els records de Felisa sobre les activitats dels infants, els bombardejos i la fugida cap a França abans de l’arribada de les tropes franquistes. Pey explica també què es va fer amb els infants després de l’entrada de les noves autoritats.
Pey reflexiona sobre com la guerra va destruir la convivència i va dividir veïns i famílies. El programa recupera els principals fils de l’entrevista: les colònies, els boscos, Rafael Asin Abela, els emboscats i les xarxes d’ajuda.
La Guerra Civil a Matadepera
L’historiador Josep Maria Pey explica els resultats de la seva recerca sobre la vida al municipi durant la Guerra Civil, un període que descriu com a poc conegut. La conversa segueix les experiències de refugiats, infants, emboscats i altres persones que van viure la guerra a Matadepera.
«El meu objectiu principal del treball era l'estada dels refugiats a Matadepera.» — Josep Maria Pey
Refugiats i colònies infantils
L’arribada de persones desplaçades
A partir del 1936 van arribar refugiats que fugien dels fronts i dels bombardejos. Pey parla de l’acollida de persones procedents de Madrid i, més endavant, del País Basc i de zones de Catalunya. Alguns van ser allotjats en cases confiscades i d’altres, en domicilis particulars.
Les colònies d’infants
La recerca documenta tres colònies infantils a Can Prat, Vallonrat i Can Vinyès, amb infants procedents de Madrid i de la Franja. Es comenten testimonis sobre les classes, els jocs, les excursions i el menjar, així com records dels bombardejos i de la fugida cap a França quan s’acostaven les tropes franquistes.
Queviures i economia municipal
La manca d’aliments va afectar la població refugiada i la local. L’Ajuntament gestionava els queviures i la llenya, i limitava la venda de recursos fora del municipi. Pey explica que hi ha constància documental de dues dones desplaçades que van morir de gana.
L’explotació dels boscos
Les finques confiscades i els boscos es van explotar per obtenir fusta, carbó i calç. La comptabilitat d’aquestes activitats va generar ingressos que, a més de cobrir les despeses de l’explotació, van contribuir a sostenir l’economia municipal.
Rafael Asin Abela i els usos de les finques
El refugiat madrileny Rafael Asin Abela va portar la comptabilitat del bosc després d’establir una relació amb el secretari municipal, segons explica Pey. La conversa repassa la seva trajectòria i el fet que signés actes municipals tant al final del període republicà com a l’inici del franquisme. També s’esmenten altres usos de les finques, com la previsió d’instal·lar un hospital militar i l’ús d’una casa com a llar d’infants.
Els emboscats i les xarxes d’ajuda
Pey parla dels homes que s’amagaven per no anar a la guerra i de les xarxes de suport que els podien proporcionar menjar. També explica la història del seu tiet Lluís Cazorla, vinculat als maquis i a la resistència francesa, i una xarxa d’evacuació que ajudava a passar persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis.
Records de guerra i reflexió final
La conversa torna als records dels infants refugiats, incloent-hi la sortida de les colònies abans de l’arribada de les tropes franquistes i la política de recuperació dels nens que Pey atribueix a les noves autoritats. Al final, l’historiador reflexiona sobre l’impacte de la guerra en la convivència i sobre les experiències de vencedors i vençuts.