Històries de Sant Llorenç
Històries de Sant Llorenç
Programa

Històries de Sant Llorenç

Matadepera Ràdio recupera aquesta temporada 2026/27, un dels seus programes més notables, que ja va estar en antena fa una quinzena d’anys. Són les “Històries de Sant Llorenç”, nou títol del que s’havia emès fins ara, “Això és la Mola” i que tornarà a tenir Lluís R. Hernàndez al capdavant. L’espai donarà la paraula als protagonistes de les grans i petites històries viscudes a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac: antics carboners, pagesos, masovers, escaladors, espeleòlegs, barraquers, constructors de fonts i de refugis... els seus testimonis són un valuós registre i permeten conèixer pam a pam les nostres muntanyes. “Històries de Sant Llorenç” s’emet els divendres a les 21.00h i torna a passar per antena els diumenges a les 9 del matí.

Presentat perLluís R. Hernàndez·Diumenge · 09:00 - 10:00 ·Divendres · 21:00 - 22:00 ·7 episodis
RSS

episodis

7 episodis
  • 58'

    Artur Cebrià: arqueologia a Sant Llorenç del Munt

    La cova de les Ànimes i les denes neolítiques Artur Cebrià explica la història de les exploracions de la cova de les Ànimes, des de les investigacions del segle XIX fins a les excavacions recents del seu equip. Les denes de petxina, datades al Neolític antic, no apareixen associades a enterraments. Sabrià planteja que podrien formar part d’ofrenes o rituals, però assenyala que no se’n coneix el motiu. També descriu les dificultats de les excavacions i com es fabricaven les denes. «L'important és entendre que no són aixobars funeraris. És una cosa diferent.» — Artur Sabrià Cova Simanya i restes neandertals L’entrevista aborda la identificació de restes neandertals conservades al Museu Arqueològic, que havien estat recollides per Miquel Aznar i donades al museu. Cebrià explica la feina de revisió i datació, la identificació de quatre individus i la importància de conservar i compartir els materials perquè la recerca pugui continuar. Situa les restes en una antiguitat superior als 85.000 anys i parla de les hipòtesis sobre la vida nòmada i les ocupacions temporals dels neandertals. També comenta les diferències que es proposen entre neandertals i humans anatòmicament moderns, així com les representacions gràfiques de la cova Simanya. Remarca que la interpretació d’aquestes marques no permet afirmar, per si sola, que hi hagués cerimònies. Altres jaciments i ocupacions de la muntanya Cebrià repassa les troballes de la cova de la Canal, amb materials de diversos períodes, i les limitacions de la recerca a les zones encara no excavades. Explica que hi ha indicis d’estades breus i activitats a la muntanya, però no necessàriament d’habitatges permanents. També tracta les dificultats per distingir els períodes de l’edat del bronze, l’edat del ferro i els camps d’urnes. El turó de la carena del pagès L’entrevista se centra en una acumulació de pedres amb ceràmiques trobada en un cim. Sabrià la considera una construcció humana, però diu que no se n’ha pogut determinar la funció. Planteja com a possibilitat que fos una estructura cerimonial o devocional i explica que l’equip la va desmuntar per estudiar-ne l’interior; no hi va trobar cap cambra ni dipòsit. Una panoràmica de la història arqueològica local Al final, Cebrià sintetitza les evidències arqueològiques conegudes a Sant Llorenç del Munt, des de les restes neandertals i les ocupacions neolítiques fins a les viles romanes. Assenyala que hi ha períodes i jaciments encara poc estudiats, defensa la necessitat de contrastar les hipòtesis i demana més recursos per a l’arqueologia.

  • 54'

    Antoni García, el Pinturet, i la seva vida a Sant Llorenç

    Una infantesa entre el poble i el bosc El programa ret homenatge a Antoni García, el Pinturet, i repassa la seva vida a Matadepera i la vinculació amb Sant Llorenç del Munt. Explica que el seu pare i la seva àvia Treseta el van acostar de petit al bosc i als bolets. També recorda la Festa del Most, les vinyes i la producció de vi, i els productes que recollia per vendre o portar a casa: grèvol, espàrrecs, galants i maduixes de bosc. «Jo vaig néixer a dintre del bosc, i soc un home de bosc» — Antoni García Oficis i memòria de la muntanya García parla dels seus inicis com a pintor i de la feina amb calç a les cases velles i als masos de Sant Llorenç. Recorda persones vinculades als oficis forestals, com el Joan Bosc i el carboner Roc García, i descriu les feines de bosc, les fonts i les cavitats construïdes o aprofitades per obtenir aigua. També comenta els noms de les fonts i les variacions dels topònims. Excursionisme i iniciatives locals De l’experiència quotidiana al bosc, García va passar a explorar la muntanya amb més intenció i a compartir-ne els coneixements amb altres persones. Explica les sortides de la colla del Pintoret, la unió amb la colla del Bastó i la creació d’un centre excursionista, del qual va ser president durant 18 anys. Recorda les excursions que van fer i la seva participació en la recuperació de la celebració de Sant Llorenç, el 10 d’agost. La cova dels Pintorets i el vincle amb la natura García narra com va localitzar una cavitat que va anomenar cova dels Pintorets i com, amb els seus fills i altres companys, en va eixamplar l’entrada i la va explorar. Tanca el relat parlant de la seva afició per conèixer coves, avencs, camins, plantes i bolets, i del vincle personal amb el bosc.

  • 59'

    Refugiats i vides paral·leles a la Matadepera en guerra

    La Guerra Civil a Matadepera L’historiador Josep Maria Pey explica els resultats de la seva recerca sobre la vida al municipi durant la Guerra Civil, un període que descriu com a poc conegut. La conversa segueix les experiències de refugiats, infants, emboscats i altres persones que van viure la guerra a Matadepera. «El meu objectiu principal del treball era l'estada dels refugiats a Matadepera.» — Josep Maria Pey Refugiats i colònies infantils L’arribada de persones desplaçades A partir del 1936 van arribar refugiats que fugien dels fronts i dels bombardejos. Pey parla de l’acollida de persones procedents de Madrid i, més endavant, del País Basc i de zones de Catalunya. Alguns van ser allotjats en cases confiscades i d’altres, en domicilis particulars. Les colònies d’infants La recerca documenta tres colònies infantils a Can Prat, Vallonrat i Can Vinyès, amb infants procedents de Madrid i de la Franja. Es comenten testimonis sobre les classes, els jocs, les excursions i el menjar, així com records dels bombardejos i de la fugida cap a França quan s’acostaven les tropes franquistes. Queviures i economia municipal La manca d’aliments va afectar la població refugiada i la local. L’Ajuntament gestionava els queviures i la llenya, i limitava la venda de recursos fora del municipi. Pey explica que hi ha constància documental de dues dones desplaçades que van morir de gana. L’explotació dels boscos Les finques confiscades i els boscos es van explotar per obtenir fusta, carbó i calç. La comptabilitat d’aquestes activitats va generar ingressos que, a més de cobrir les despeses de l’explotació, van contribuir a sostenir l’economia municipal. Rafael Asin Abela i els usos de les finques El refugiat madrileny Rafael Asin Abela va portar la comptabilitat del bosc després d’establir una relació amb el secretari municipal, segons explica Pey. La conversa repassa la seva trajectòria i el fet que signés actes municipals tant al final del període republicà com a l’inici del franquisme. També s’esmenten altres usos de les finques, com la previsió d’instal·lar un hospital militar i l’ús d’una casa com a llar d’infants. Els emboscats i les xarxes d’ajuda Pey parla dels homes que s’amagaven per no anar a la guerra i de les xarxes de suport que els podien proporcionar menjar. També explica la història del seu tiet Lluís Cazorla, vinculat als maquis i a la resistència francesa, i una xarxa d’evacuació que ajudava a passar persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis. Records de guerra i reflexió final La conversa torna als records dels infants refugiats, incloent-hi la sortida de les colònies abans de l’arribada de les tropes franquistes i la política de recuperació dels nens que Pey atribueix a les noves autoritats. Al final, l’historiador reflexiona sobre l’impacte de la guerra en la convivència i sobre les experiències de vencedors i vençuts.

  • 59'

    Miquel Garcia i les històries de Sant Llorenç

    Miquel Garcia i la muntanya de Sant Llorenç L’episodi és una conversa amb Miquel Garcia, que recorda dècades de recorreguts i exploracions a Sant Llorenç del Munt. Explica que la muntanya sempre li ha agradat i que la coneix sobretot pels llocs i camins, més que pels noms. «Perquè m'agradava perquè peritxo, perquè m'agradava, ja portava el cap a buscar coses, eh?» — Miquel Garcia Escalada i espeleologia Garcia parla de les seves primeres sortides, de pujar el Cavall Bernat sense corda i de practicar escalada amb el material que tenia a l’abast. També explica que va fer cursos al centre excursionista, que va obrir vies i que s’aficionà a explorar coves i avencs. Recorda el descobriment i l’exploració de l’avenc de la Carbonera, així com una intervenció per rescatar un noi que havia quedat atrapat en un pas estret. Va deixar l’escalada i l’espeleologia quan va considerar que comportaven massa risc, sobretot després de casar-se i tenir un fill. Coves, troballes i persones que hi van viure Relata com va localitzar diverses coves i balmes, algunes emprades com a refugi o com a lloc d’estada. Esmenta el cau dels Emboscats, la cova dels Innocents —on va trobar ossos que li van dir que eren humans— i les coves del Moronell. També recorda una troballa de fragments de ceràmica al racó de la Rebulleda i una escopeta antiga al turó de les Nou Cabres. Camins, fonts i mapa excursionista Garcia explica que buscava camins perduts i sovint els netejava o n’obria de nous. També va arreglar fonts i va participar com a guia en els treballs del mapa en paper del Centre Excursionista de Terrassa. Diu que no hi van incloure les coves i altres indrets que coneixia, per evitar que es fessin públics; sí que hi van aparèixer els pins torts. Records de la vida a la muntanya Al llarg de la conversa evoca les acampades, les sortides amb amics i les persones que ocupaven coves i balmes. El programa tanca amb una recapitulació de les seves exploracions i de la seva manera de gaudir de Sant Llorenç sense donar gaire importància als noms dels indrets. «Aquesta muntanya, si es busqués bé, se'n […] trobarien moltes» — Miquel Garcia

  • 58'

    Òscar Andrés i les coves de Sant Llorenç

    Òscar Andrés i l’exploració de Sant Llorenç L’episodi és una conversa amb Òscar Andrés sobre la seva trajectòria com a espeleòleg i escalador, i sobre les exploracions i els estudis de les cavitats del massís de Sant Llorenç del Munt. El conglomerat i la formació de les cavitats Andrés explica per què va estudiar les cavitats de conglomerat i en què es diferencien de les de roca calcària. Parla de les esquerdes, les galeries rectilínies i l’acció de l’aigua, que continua modelant la muntanya i pot fer aparèixer noves cavitats. «Sant Llorenç és un massís de conglomerats, amb uns estrats molt ben definits» — Òscar Andrés Les primeres sortides i les exploracions Recorda les excursions de joventut, l’inici en l’espeleologia i les exploracions de la cova Simanya i la cova del Manel. També descriu com localitzaven cavitats amb indicacions de masies, pastors i carboners, i com feien les topografies i les exploracions, de vegades amb material limitat. Estudis, descobertes i noms de les cavitats La conversa repassa els treballs d’Andrés a Sant Llorenç i en altres indrets, així com els enllaços entre algunes cavitats i les dificultats per retrobar-les o determinar-ne els noms. Explica que els noms geogràfics ajuden a situar-les i recorda un escarabat cavernícola que va trobar i que van batejar amb el seu nom. Escalada i records dels companys Andrés parla d’algunes primeres ascensions i de les persones amb qui va explorar i escalar. Evoca una sortida a la Mola el dia de Nadal durant una nevada, així com el bastó amb serra de Tinet Rossinyol i altres records de la muntanya. La petjada d’Òscar Andrés Al tram final, l’entrevistador destaca la seva contribució a localitzar, explorar i topografiar cavitats i a estudiar el sistema d’aigües subterrànies del massís. Andrés diu que conserva un bon record de l’activitat i dels companys, i que, si tornés a néixer, la tornaria a fer.

  • 56'

    Antoni Mas i els carboners de Sant Llorenç

    La família Mas i l’activitat carbonera Antoni Mas recorda la feina de la seva família en la producció i venda de carbó vegetal a Sant Llorenç del Munt durant la postguerra. Explica que el negoci, anomenat Carbonsmas, l’havia iniciat el seu pare, Francisco Mas Sala, i que va funcionar des del final de la guerra fins als anys seixanta. Feina i organització al bosc Les colles treballaven en indrets com la Barata, la Mata, la Pola i les Tres Creus. La família acordava les campanyes i l’organització dels talls, i procurava que les alzines poguessin tornar a créixer abans de repetir la feina. Antoni descriu la mida de les piles, les diferències entre el carbó fet per colles de Girona i de Tortosa, i la reutilització de restes de les piles per fer carbó de menor qualitat. També explica l’aprofitament de branques per fer carbonet, llenya per als forns i altres productes. Els carboners s’allotjaven en barraques que construïen al bosc. La família Mas els portava provisions, mentre que l’aigua s’obtenia de fonts. El pagament del carbó es feia al final de la campanya, tot i que durant la temporada els avançaven diners i els descomptaven les despeses. Camins, anècdotes i records Antoni rememora el transport amb animals, carros i camions, els camins que el seu pare va obrir o arreglar per facilitar el pas, i episodis viscuts a la Mata. També parla de persones que treballaven al bosc, de la feina per a les empreses i l’ús del carbó en els gasògens. Explica que, tot i haver recorregut molts indrets de la muntanya per feina, mai no havia pujat a la Mola. Recorda, a més, els pins cargolats, l’alzina del salari i una anècdota sobre haver arrencat farigola en lloc de tallar-la. Al final, critica que el bosc quedi brut i expressa preocupació pel risc d’incendi. El context de la postguerra El programa tanca situant el testimoni en una època en què el carbó de Sant Llorenç era una font d’energia per als habitatges, les fàbriques i el transport. La veu narradora descriu una muntanya marcada per la feina dels carboners, que passaven l’hivern al bosc pendents de les carboneres.

  • 59'

    Gregori Jover, el Solitari de Sant Llorenç

    La detenció i la fugida Jaume i Jordi Centelles expliquen la vida del seu avi, Gregori Jover Baget, conegut com el Solitari. Constructor i pare de família, va ser denunciat després de la Guerra Civil per la seva suposada vinculació amb els republicans. Va passar quatre anys empresonat a la Model i, després de començar a sortir amb permisos de cap de setmana, va deixar de tornar-hi. Es va amagar primer en unes galeries excavades sota casa seva. «A casa tinc un paperet que fa constància del judici.» — Jaume Centelles Refugi i feina de carboner a Sant Llorenç Cap al 1945 o 1946, amb l’ajuda de contactes de la seva família, Gregori va començar a treballar de carboner per als propietaris de la zona. Va viure primer a la Casa de la Calzina i després en un forn de calç que va adaptar com a refugi. Entre aproximadament el 1946 i el 1959 va fer carbó en diferents indrets de Sant Llorenç, principalment en solitari, mentre la família li portava aliments i el visitava. Segons els nets, també donava menjar als maquis i mantenia una relació de conveniència amb la Guàrdia Civil. «I amb els maquis també, perquè bàsicament els maquis sí que anaven perquè necessitaven menjar» — Jordi Centelles Petjades al paisatge i records familiars Els nets descriuen les galeries subterrànies, els refugis i les construccions que va fer Gregori, entre elles la font del Solitari i la font del Clot. Expliquen també l’origen de noms com la canal del Solitari, el Paller de tot l’any i el Turó Roig, i recorden les visites familiars, les cançons i les històries que els explicava. Retorn a casa i darrers anys Gregori va tornar a casa quan es va jubilar, a finals dels anys cinquanta. La família recorda que no es refiava de l’amnistia i que, un cop retornat, es va dedicar a l’hort i a criar animals. Va viure l’arribada de la democràcia amb entusiasme i va morir el 1986, als 90 anys. El testimoni dels nets Jaume i Jordi parlen també de la seva vinculació amb l’espeleologia i la muntanya. El programa recupera la memòria familiar sobre la persecució, l’amagatall i la vida de Gregori Jové a Sant Llorenç.