Artur Cebrià: arqueologia a Sant Llorenç del Munt
La cova de les Ànimes i les denes neolítiques Artur Cebrià explica la història de les exploracions de la cova de les Ànimes, des de les investigacions del segle XIX fins a les excavacions recents del seu equip. Les denes de petxina, datades al Neolític antic, no apareixen associades a enterraments. Sabrià planteja que podrien formar part d’ofrenes o rituals, però assenyala que no se’n coneix el motiu. També descriu les dificultats de les excavacions i com es fabricaven les denes. «L'important és entendre que no són aixobars funeraris. És una cosa diferent.» — Artur Sabrià Cova Simanya i restes neandertals L’entrevista aborda la identificació de restes neandertals conservades al Museu Arqueològic, que havien estat recollides per Miquel Aznar i donades al museu. Cebrià explica la feina de revisió i datació, la identificació de quatre individus i la importància de conservar i compartir els materials perquè la recerca pugui continuar. Situa les restes en una antiguitat superior als 85.000 anys i parla de les hipòtesis sobre la vida nòmada i les ocupacions temporals dels neandertals. També comenta les diferències que es proposen entre neandertals i humans anatòmicament moderns, així com les representacions gràfiques de la cova Simanya. Remarca que la interpretació d’aquestes marques no permet afirmar, per si sola, que hi hagués cerimònies. Altres jaciments i ocupacions de la muntanya Cebrià repassa les troballes de la cova de la Canal, amb materials de diversos períodes, i les limitacions de la recerca a les zones encara no excavades. Explica que hi ha indicis d’estades breus i activitats a la muntanya, però no necessàriament d’habitatges permanents. També tracta les dificultats per distingir els períodes de l’edat del bronze, l’edat del ferro i els camps d’urnes. El turó de la carena del pagès L’entrevista se centra en una acumulació de pedres amb ceràmiques trobada en un cim. Sabrià la considera una construcció humana, però diu que no se n’ha pogut determinar la funció. Planteja com a possibilitat que fos una estructura cerimonial o devocional i explica que l’equip la va desmuntar per estudiar-ne l’interior; no hi va trobar cap cambra ni dipòsit. Una panoràmica de la història arqueològica local Al final, Cebrià sintetitza les evidències arqueològiques conegudes a Sant Llorenç del Munt, des de les restes neandertals i les ocupacions neolítiques fins a les viles romanes. Assenyala que hi ha períodes i jaciments encara poc estudiats, defensa la necessitat de contrastar les hipòtesis i demana més recursos per a l’arqueologia.

