Marta Plaza i els col·laboradors del programa comencen amb una explicació sobre la farina: com s’obté, quines varietats hi ha, què vol dir que sigui de força i com triar-la i conservar-la. La secció inclou una recepta de galetes de mantega. A l’entrevista, la cuinera Maria Ló parla de la influència familiar en la seva cuina, de la seva experiència a Masterchef i del llibre Muérdelo, dedicat als guisats, els entrepans i les masses casolanes. També comenta els records associats al menjar, els mercats i la creació de contingut gastronòmic. Més endavant, el programa presenta el rap i explica com preparar-ne un suquet amb patates. El darrer bloc ressenya un llibre de Marie Chioca amb receptes de xocolata que exploren ingredients i combinacions poc habituals.
En la seva dotzena temporada continua a la graella de Matadepera Ràdio i un any més, continua essent una de les millors propostes musicals pel cap de setmana: la “Primera llista”, que segueix repassant allò que mou musicalment el planeta i apropant-te les darreres novetats. Repassa amb nosaltres les 40 cançons del moment i estigues al dia del què més triomfa a tot arreu. També fent una mirada enrere per recordar quins temes van ser número 1 i posar-nos una mica nostàlgics. Presentat pel veterà col•laborador Marc Clapés, “Primera llista” sona cada divendres de 10 a 12 de la nit i es repeteix els diumenges de 12 a 2 del migdia a Matadepera Ràdio.
Una infantesa entre el poble i el bosc El programa ret homenatge a Antoni García, el Pinturet, i repassa la seva vida a Matadepera i la vinculació amb Sant Llorenç del Munt. Explica que el seu pare i la seva àvia Treseta el van acostar de petit al bosc i als bolets. També recorda la Festa del Most, les vinyes i la producció de vi, i els productes que recollia per vendre o portar a casa: grèvol, espàrrecs, galants i maduixes de bosc. «Jo vaig néixer a dintre del bosc, i soc un home de bosc» — Antoni García Oficis i memòria de la muntanya García parla dels seus inicis com a pintor i de la feina amb calç a les cases velles i als masos de Sant Llorenç. Recorda persones vinculades als oficis forestals, com el Joan Bosc i el carboner Roc García, i descriu les feines de bosc, les fonts i les cavitats construïdes o aprofitades per obtenir aigua. També comenta els noms de les fonts i les variacions dels topònims. Excursionisme i iniciatives locals De l’experiència quotidiana al bosc, García va passar a explorar la muntanya amb més intenció i a compartir-ne els coneixements amb altres persones. Explica les sortides de la colla del Pintoret, la unió amb la colla del Bastó i la creació d’un centre excursionista, del qual va ser president durant 18 anys. Recorda les excursions que van fer i la seva participació en la recuperació de la celebració de Sant Llorenç, el 10 d’agost. La cova dels Pintorets i el vincle amb la natura García narra com va localitzar una cavitat que va anomenar cova dels Pintorets i com, amb els seus fills i altres companys, en va eixamplar l’entrada i la va explorar. Tanca el relat parlant de la seva afició per conèixer coves, avencs, camins, plantes i bolets, i del vincle personal amb el bosc.
Ignasi Serra i Marc Pitarch repassen l’actualitat del cinema: el tràiler de Gato, la reestrena de la versió original de Star Wars, el western que prepara Steven Spielberg, els canvis a DC Studios, el thriller The Take i l’arribada de Grand Theft Auto VI. A les crítiques, Ignasi comenta Godzilla Minus Zero: en valora les escenes de monstres, però troba que el drama humà ocupa massa metratge. Marc dedica la secció dels «trunyos» a Mortal Kombat 2 i en destaca els combats i Johnny Cage, tot i criticar-ne la història. A Partitura Secreta, analitza la música de L’Odissea, de Ludwig Goranson, i la barreja d’instruments antics, veus i electrònica. Al final, parlen de l’escena de les sirenes i avancen que comentaran el festival Terror Molins al programa següent.
Bandes sonores de sèries i cinema L’episodi especial de L’Àgora, presentat per Arnau Roura, està dedicat a escoltar i comentar bandes sonores de pel·lícules i sèries. El programa les relaciona amb els compositors, les històries i les atmosferes que acompanyen, i també n’ofereix valoracions sobre els encerts i els límits de cada partitura. Sèries i aventures èpiques Fallout, amb música de Ramin Djawadi: se’n destaca la combinació de sonoritat orquestral i electrònica, i el pes dramàtic i èpic de la música. La Casa del Dragón, també de Djawadi: el programa comenta els tambors i la continuïtat amb l’estil de Joc de trons, així com la identitat menys diferenciada de la banda sonora. L’Odissea, de Ludwig Göransson: se’n descriu la textura híbrida, fosca i densa, i el paper subordinat de la música respecte de l’argument, amb moments que poden resultar reiteratius. Wicker, d’Anne Meredith: la partitura és presentada com a imaginativa, romàntica i excèntrica, amb una atmosfera alhora màgica i inquietant. A l’est de l’Edèn, de Laura Karpman: el comentari posa el focus en el caràcter dramàtic i líric de la música i en la història de dos germans. Outlander: Blood of My Blood, de Bear McCreary: s’hi destaca la fusió de música tradicional escocesa i simfònica, i també s’escolta el tema principal d’Outlander. Altres pel·lícules i documentals La banda sonora de Godzilla Minus Zero, de Naoki Satō, és descrita com a monumental i amenaçadora, amb una gran massa orquestral. Sobre El preu de la xarxa, el programa comenta la partitura d’Alexandre Desplat i el seu ús dels contrastos morals i humans del thriller. Tenzing, amb música de Rebecca Karijord, porta el programa a parlar de la representació musical de la celebració de l’ascens a l’Everest. La música de The Digger, primera banda sonora de Cosmo Sheldrake, dona peu a comentar el perfil del compositor i el caràcter peculiar de la pel·lícula. També s’escolta la música de Daniel Pemberton per a un documental biogràfic sobre Elon Musk, descrita com a tecnològica. El programa es tanca amb Com ensinistrar un drac, de John Powell, una banda sonora que el presentador considera que mereix ser reivindicada.
En la seva vint-i-sisena temporada, “Ones de Jazz” es continua definint com un espai musical de jazz, on la música és el principal fil conductor. S'emeten discs de jazz de tots els estils i èpoques, ja siguin novetats actuals com també clàssics de sempre per tal de no perdre els referents dels grans autors. També es fan entrevistes a músics o a gent relacionada amb el món del jazz ja sigui a l’estudi o per telèfon. Periòdicament es fan programes especials monogràfics dedicats a un tema en concret, disc, estil, intèrpret o segell discogràfic. Estrenat a la temporada 2001/02, és un dels programes més veterans de la graella de Matadepera Ràdio, essent premiats com a millor programa de la temporada 2006-2007. El programa el componen Francesc Gil com a director i realitzador, Francesc Florensa també en la realització, i Pere Ferreras al control tècnic.
Una altra de les novetats de la temporada 2026/27 de Matadepera Ràdio és “Freqüència rebel”, un programa musical que proposa fer un viatge històric del Rock’n’roll a través de les seves lletres, grups i cantants, i de l’immens llegat que ens han deixat des de mitjans dels anys 50 del segle passat per entendre bona part tot el que ens ha arribat. Presentat i dirigit pel docent Jordi Soler, que debuta així a la ràdio, “Freqüència rebel” tocarà molts temes relacionats amb la música, des dels antecedents dels anys 30 amb el godspel, el blues, i el folk europeu, a les jukebox, Elvis, Beatles, Rollings, la cançó protesta i Woodstock. I tot contextualitzant-ho amb l’entorn històric i social del moment; des de la moda a la tecnologia, passant pel llenguatge o els canvis de mentalitat. Tot això, i molt més, a “Freqüència rebel”. Els dijous a les 9 del vespre.
La programació de Matadepera Ràdio té un component essencialment musical, i d’entre les propostes que continuen hi ha “Miusic”, que en el seu moment va ser el debut d’una jove col•laboradora, Bruna Castellet. L’espai, que passa per antena els dijous a les 7 de la tarda, combina èxits recents amb d’altres de música més independent i alternativa.
Joaquim Fontboté dedica l’episodi de «Sapere Aude» a tres blocs sobre filosofia. Primer repassa les màximes d’Epicur: la recerca de la felicitat passa per limitar els desitjos, entendre els límits del dolor, valorar l’amistat i pensar la justícia com un pacte de convivència. Després explica l’origen filosòfic d’expressions quotidianes com amor platònic, ànima bessona, síndrome de Diògenes i aguantar estoicament. Finalment reflexiona sobre per a què serveix la filosofia, la seva presència en l’educació i el seu paper en el pensament crític i la democràcia. Sosté que no garanteix la felicitat ni sempre resol els problemes, però ajuda a formular preguntes i a orientar-se.
Des dels seus inicis, a la temporada 2019/20, amb “The Artist”, continuant a l’estiu del 2020 amb el programa del mateix nom, i prosseguint després amb “Come Join the Party” i a l’estiu, “Summer Vibes”, Paco Herraiz continua aquesta temporada 2026/2027 de Matadepera Ràdio amb “Join The Party”. I ho fa amb la música, un cop més, com a protagonista de la festa. En rigorós directe, com cada setmana, els sons de la millor Electrònica, House, Electro Pop, Lounge, Electro Chill i Deep House, entre d’altres, que faran que oblidem del món exterior durant 60 minuts. Uneix-te a la festa sense sortir de casa i fes que els sons més increïbles envoltin el teu entorn des de Matadepera Ràdio.
Impostos i relació amb Hisenda Jordi Mercader i Ferran Teixes parlen dels impostos, de com es distribueixen alguns dels ingressos públics i de la inquietud que poden generar les notificacions d’Hisenda. Recorden que una carta no sempre implica un problema: cal llegir què demana i respondre si escau. També comenten la diferència entre impostos directes i indirectes, i la importància de consultar un assessor fiscal quan hi ha dubtes. «Els diners són de qui els té.» — Jordi Mercader Inspeccions i notificacions Els presentadors expliquen que, davant d’una notificació, convé revisar-ne la forma i els terminis, contestar per escrit i aportar documentació que acrediti el que s’hi afirma. També comenten que els requeriments d’informació poden precedir una inspecció, en què es poden contrastar les dades amb clients, proveïdors o treballadors. Recomanen evitar explicacions filosòfiques i pataletes, i centrar-se en la informació i les proves. Autònoms: quotes i gestió La conversa passa al règim d’autònoms i a la relació entre les quotes i els ingressos. Jordi exposa que prefereix pagar la quota mínima i gestionar pel seu compte els diners que no hi destina; Ferran planteja la qüestió de l’efecte de les quotes en la pensió. També parlen d’errors habituals en la gestió de l’activitat: Separar els comptes personals dels de l’activitat. Documentar els préstecs entre una societat i el soci. Conservar factures amb les dades necessàries: un tiquet no equival a una factura. No donar per fet que totes les despeses, com les del cotxe, són deduïbles; cal poder justificar-les. Efectiu, pagaments i consells finals Els presentadors comenten què es pot rastrejar quan es cobra en efectiu o es reben pagaments per Bizum. Com a recomanacions generals, insisteixen a guardar i endreçar els documents, justificar les despeses i revisar la forma de les comunicacions d’Hisenda. Al tram final, parlen de traslladar una empresa a l’estranger per motius fiscals, de les sancions i de l’abast limitat de la llei de segona oportunitat en relació amb els deutes amb Hisenda. Tanquen amb la idea que la complexitat de cada activitat fa que la relació amb l’administració no sempre sigui senzilla.
Sergi Puig i Marcos Ferrer repassen set efemèrides de l’11 de novembre. Comencen amb l’armistici de 1918, acordat en un vagó de tren, i expliquen la importància de la Ruta 66 durant la Gran Depressió i la història de Mary Mallon, portadora de la febre tifoide que va ser aïllada. També repassen la trajectòria de Leonardo DiCaprio i l’incident ovni de Manises, en què un avió es va desviar després de veure llums no identificades. El programa recorda l’incendi del funicular de Kaprun, que va causar 155 morts, i acaba amb el llançament de la PlayStation 3, les seves característiques i els jocs i serveis en línia que van marcar aquella generació.