Godzilla, Mortal Kombat i la música de l’Odissea

Els presentadors comenten el tràiler de *Gato*, la reestrena de la versió original de *Star Wars* de 1977, el western que podria fer Steven Spielberg, els canvis a DC Studios i el thriller de Netflix *The Take*. Tanquen el repàs amb l’expectació per *Grand Theft Auto VI* i les possibles conseqüències del llançament.

Ignasi Serra valora la continuació de *Godzilla Minus One*. En destaca les aparicions de Godzilla, les escenes de destrucció i la feina visual, però considera que la pel·lícula és massa llarga i s’atura massa en els conflictes dels personatges. La seva crítica és que hi hauria d’haver més Godzilla i menys drama humà.

Marc Pitarch repassa la continuació de *Mortal Kombat*. Critica que la història i la mitologia no sostenen el metratge, però assenyala que alguns combats funcionen i que Johnny Cage aporta moments d’humor. Els presentadors conclouen que la pel·lícula s’allarga i que els seus punts més destacables són les baralles i aquest personatge.

Marc Pitarch presenta la música de *L’Odissea*, composta per Ludwig Goranson, i explica la proposta de combinar instruments de l’antiga Grècia, gongs, veus humanes i electrònica en lloc de recórrer només a una gran orquestra simfònica. Comença el repàs amb «Zeus» i comenta l’ús dels metalls i la participació de Travis Scott.

Els presentadors escolten la peça «Ítaca» i comenten el motiu musical associat a la llar d’Ulisses. La melodia, amb instruments de vent i textures electròniques, els suggereix nostàlgia, melancolia i el desig de tornar a casa.

Marc explica com la peça «Calipso Agamèmnon» utilitza veus femenines i dissonàncies per crear una atmosfera inquietant al voltant de Calipso, i sons electrònics més greus i agressius per a Agamèmnon. Els presentadors comenten la sensació d’estranyesa i de caràcter bèl·lic.

El repàs continua amb «Sirens», on les veus i els instruments creen una barreja d’atracció i perill, i amb «The Trial of the Bow Vengeance». Marc destaca com la lira s’associa al gest d’estendre l’arc d’Ulisses i com la música construeix tensió fins al clímax.

Marc valora la combinació de materials acústics i producció contemporània, tot assenyalant que no totes les peces funcionen igual. Després, els presentadors parlen de l’escena de les sirenes: comenten que la pel·lícula no en fa sentir el cant i interpreten aquest silenci com una manera de deixar a la imaginació del públic els desitjos i els traumes d’Ulisses.

Els presentadors recomanen anar a veure *L’Odissea* i tanquen el programa parlant de les pel·lícules i els festivals recents d’Ignasi Serra. Anuncien que la setmana següent comentaran el festival Terror Molins i esmenten *Monstro*, una pel·lícula que Ignasi ha vist.