Bams Ràdio
Bams Ràdio
Programa

Bams Ràdio

Una de les novetats incorporades a la temporada 2026/27 de Matadepera Ràdio és “Bams Ràdio”, un programa divulgatiu d’economia que porta el subtítol “Economistes optimistes” i que està dirigit i presentat per Jordi Mercader, amb la col•laboració de Ferran Teixes. El programa tractarà temes d'actualitat econòmica i intentarà posar llum a dubtes generals relacionats amb l'economia, l'estalvi i la gestió. Tot des d'una perspectiva optimista, amb un bri d'ironia i un punt d'humor. Els dos responsables del programa, Mercader i Teixes, son fundadors de la Barcelona Advanced Management School (BAMS), un centre d'alt rendiment per a persones universitàries d'altes capacitats. I aquesta és la idea del programa. Fer un seguiment de notícies relacionades amb economia explicades de forma divulgativa i adreçades a empresaris, emprenedors, directius, executius, estudiants universitaris, i en general, qualsevol persona interessada en economia.

Presentat perJordi Mercader i Ferran Teixes·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·7 episodis
RSS

episodis

7 episodis
  • 27'

    Pensions: sistema públic, estalvi i jubilació

    Com funciona el sistema públic de pensions Jordi Mercader i Ferran Teixes expliquen que les cotitzacions dels treballadors actuals es destinen a pagar les pensions de les persones jubilades, en lloc de quedar reservades per a la jubilació futura de qui cotitza. La inversió de la piràmide demogràfica i una esperança de vida més llarga fan que hi hagi menys cotitzants per sostenir les prestacions i que calgui recórrer també a altres recursos públics. Immigració i cotitzacions Comenten el discurs segons el qual la immigració pot contribuir al sosteniment de les pensions. Expliquen que l’aportació depèn, entre altres factors, dels salaris: segons diuen, les persones amb ingressos baixos poden rebre més prestacions públiques de les que aporten al sistema. Els tres pilars de la jubilació Descriuen les pensions públiques, els plans de pensions vinculats a l’empresa i l’estalvi individual com a tres possibles fonts d’ingressos durant la jubilació. En els dos darrers casos, els diners s’inverteixen i poden generar rendiments, mentre que el sistema públic funciona amb el repartiment de les cotitzacions entre els pensionistes actuals. «Nosaltres no anem cotitzant per la nostra pensió futura, sinó que el que estem fent és pagant les pensions de les persones que les estan rebent en aquest moment.» — Ferran Teixes Quant cal cotitzar i com preparar-se La conversa tracta la sostenibilitat del sistema públic, els anys de cotització necessaris per tenir dret a una pensió i el límit de la pensió màxima que esmenten. També parlen de les cotitzacions dels autònoms: Jordi explica que prefereix invertir pel seu compte la diferència entre la cotització mínima i la màxima, i Ferran recorda que cal considerar el risc de les inversions. Plans de pensions, impostos i habitatge Expliquen que l’avantatge fiscal dels plans de pensions consisteix a diferir el pagament dels impostos, no a eliminar-lo. També comenten l’immobiliari com una possible inversió per complementar els ingressos, amb riscos de mercat i reguladors i dificultats de liquiditat. Recomanen tenir present el pes de les despeses, especialment la hipoteca, en arribar a la jubilació. Interès compost i tancament Al final, expliquen l’interès compost: els rendiments també poden generar rendiments si es mantenen invertits. Jordi ho il·lustra amb una comparació entre ous, pollets i gallines. Tanquen parlant de les comissions dels productes d’estalvi que ofereixen els bancs i animant els oients a pensar amb temps com volen preparar la jubilació.

  • 28'

    Impostos, Hisenda i gestió per als autònoms

    Impostos i relació amb Hisenda Jordi Mercader i Ferran Teixes parlen dels impostos, de com es distribueixen alguns dels ingressos públics i de la inquietud que poden generar les notificacions d’Hisenda. Recorden que una carta no sempre implica un problema: cal llegir què demana i respondre si escau. També comenten la diferència entre impostos directes i indirectes, i la importància de consultar un assessor fiscal quan hi ha dubtes. «Els diners són de qui els té.» — Jordi Mercader Inspeccions i notificacions Els presentadors expliquen que, davant d’una notificació, convé revisar-ne la forma i els terminis, contestar per escrit i aportar documentació que acrediti el que s’hi afirma. També comenten que els requeriments d’informació poden precedir una inspecció, en què es poden contrastar les dades amb clients, proveïdors o treballadors. Recomanen evitar explicacions filosòfiques i pataletes, i centrar-se en la informació i les proves. Autònoms: quotes i gestió La conversa passa al règim d’autònoms i a la relació entre les quotes i els ingressos. Jordi exposa que prefereix pagar la quota mínima i gestionar pel seu compte els diners que no hi destina; Ferran planteja la qüestió de l’efecte de les quotes en la pensió. També parlen d’errors habituals en la gestió de l’activitat: Separar els comptes personals dels de l’activitat. Documentar els préstecs entre una societat i el soci. Conservar factures amb les dades necessàries: un tiquet no equival a una factura. No donar per fet que totes les despeses, com les del cotxe, són deduïbles; cal poder justificar-les. Efectiu, pagaments i consells finals Els presentadors comenten què es pot rastrejar quan es cobra en efectiu o es reben pagaments per Bizum. Com a recomanacions generals, insisteixen a guardar i endreçar els documents, justificar les despeses i revisar la forma de les comunicacions d’Hisenda. Al tram final, parlen de traslladar una empresa a l’estranger per motius fiscals, de les sancions i de l’abast limitat de la llei de segona oportunitat en relació amb els deutes amb Hisenda. Tanquen amb la idea que la complexitat de cada activitat fa que la relació amb l’administració no sempre sigui senzilla.

  • 27'

    Herències, testaments i poders preventius

    Planificar abans de perdre capacitat Jordi Mercader i Ferran Teixes parlen de la planificació patrimonial abans de la mort i expliquen els poders preventius: documents que permeten designar algú perquè actuï si una persona no pot prendre decisions o representar-se. Poden ser generals o parcials i també són rellevants per a empreses. Exposen el cas d’una empresa que va quedar bloquejada quan va morir el seu administrador únic i no hi havia ningú apoderat. Testaments i successions Després d’una defunció, expliquen els tràmits inicials, com obtenir el certificat de defunció i localitzar el testament i les assegurances. Recomanen fer testament per deixar clara la destinació dels béns i comenten les formes de testament, inclòs l’hològraf, així com el paper del notari. També parlen de la legítima, dels pactes successoris i de la possibilitat de renunciar a una herència si comporta deutes. Aclareixen que, segons la conversa, morir sense testament no vol dir que els béns passin directament a l’Estat. Fiscalitat i donacions en vida La conversa tracta l’impost sobre successions i donacions a Catalunya i les diferències fiscals esmentades amb altres territoris. També expliquen que una donació en vida pot facilitar que els béns arribin abans als familiars i que, en alguns casos, es pot transmetre la nua propietat i conservar-ne l’usdefruit. La conveniència depèn de cada situació i de la fiscalitat aplicable. Repàs i advertiment Al final, Jordi i Ferran repassen les idees principals: fer testament, atorgar poders preventius i valorar les opcions de donació i pacte successori. Aclareixen que el programa no ofereix assessorament jurídic i recomanen consultar professionals per resoldre dubtes concrets. «les persones han de fer testament. Això és fonamental.» — Jordi Mercader «Nosaltres aquí no estem fent assessorament jurídic.» — Jordi Mercader

  • 27'

    Habitatge i emancipació: per què els joves no marxen?

    L’habitatge i l’emancipació dels joves Jordi Mercader i Ferran Teixes parlen de les dificultats d’accés a l’habitatge i de per què molts joves continuen vivint a casa dels pares. A partir de dades sobre la construcció, els lloguers i l’emancipació, relacionen el problema amb la manca d’oferta, l’augment dels preus, els salaris i els canvis en la composició de les llars. També esmenten un component cultural en l’edat d’emancipació. Oferta, regulació i construcció Els presentadors debaten sobre les mesures d’habitatge i la necessitat d’actuar tant sobre la demanda com sobre l’oferta. Plantegen aprofitar sòl municipal, facilitar la divisió d’habitatges grans i planificar les polítiques més enllà dels cicles electorals. També parlen de la construcció industrialitzada i de les demores en els permisos d’obres, que consideren un obstacle per augmentar l’oferta. Altres vies per abordar el problema Ferran Teixes defensa combinar les solucions de mercat amb la intervenció de les administracions i apunta a les garanties per a qui inverteix en habitatge i a les cooperatives. La conversa tracta també la millora del transport i un repartiment més gran de l’activitat econòmica pel territori. Joves, suport familiar i responsabilitat Sobre els joves que no s’emancipen, proposen considerar l’estalvi, el lloguer i l’habitatge compartit, així com habitatge protegit per a joves i fórmules de suport familiar. Jordi Mercader planteja opcions com llogar un pis als fills o cedir-los-en l’ús mantenint-ne la propietat. En el tram final, Teixes defensa que l’ajuda vagi acompanyada d’eines perquè els joves puguin desenvolupar-se i assumir responsabilitats sobre el seu futur.

  • 26'

    Com diversificar els estalvis: pisos, borsa i empreses

    Com repartir els estalvis Els presentadors debaten sobre com diversificar les inversions i repassen diferents opcions: immobles, borsa i fons, la pròpia empresa, empreses emergents i criptomonedes. Destaquen que cal tenir en compte el risc, els costos i els objectius personals. Inversió immobiliària Examinen els arguments habituals a favor de comprar pisos —la possible pujada de valor i els ingressos del lloguer— i en discuteixen els riscos: els preus també poden baixar, hi ha costos inicials i despeses associades, les normatives poden afectar els lloguers i l’immoble pot limitar la mobilitat de qui el rep. Borsa i fons Descriuen la compra d’accions i els possibles guanys mitjançant dividends o la venda a un preu superior al de compra. També expliquen els fons, els bons i les obligacions, i comparen la gestió activa amb la gestió passiva: aquesta darrera pot tenir comissions més baixes, mentre que la primera intenta seleccionar inversions i respondre als moviments del mercat. Insisteixen en la diversificació i en combinar actius que no es moguin tots en la mateixa direcció. «És a dir, aquí potser la recomanació seria tenir una miqueta de tot per poder-nos cobrir que no estiguin correlacionats» — Lluís Invertir en empreses Parlen de reinvertir en una empresa pròpia, per exemple en maquinària, i de l’accés al finançament bancari. També expliquen la inversió en empreses emergents, individualment o a través de societats de capital de risc, amb la possibilitat de guanyar amb una venda futura i el risc que l’empresa no prosperi. Criptomonedes i tolerància al risc Les criptomonedes són presentades com a actius volàtils, que cal valorar segons la capacitat de cadascú per assumir pèrdues. Els presentadors assenyalen que les inversions s’han de plantejar a llarg termini i que les criptomonedes haurien de representar només una part petita de la inversió total. Pautes abans d’invertir Recomanen formar-se en finances personals, disposar d’un fons d’emergència i estalviar abans d’invertir. Proposen planificar el repartiment dels diners i respectar els límits que cadascú s’hagi fixat per a cada tipus d’actiu.

  • 27'

    Successió i relleu a l’empresa familiar

    El relleu generacional a l’empresa familiar Jordi Mercader i Ferran Teixes parlen de la continuïtat de les empreses familiars i de com preparar-ne la successió. Assenyalen que molts fundadors tenen dificultats per deixar el poder, i que la continuïtat pot quedar compromesa si els fills no estan preparats o no volen assumir l’empresa. Preparar el fundador i els successors Proposen fixar un calendari per al relleu i una itinerància perquè els fills coneguin àrees com finances, comercial i màrqueting, inicialment sense gaire responsabilitat de comandament. El fundador també ha de pensar com serà el seu dia a dia quan deixi el despatx. Recomanen que el possible successor treballi uns anys en una altra empresa per guanyar experiència i conèixer altres entorns laborals. La formació s’ha d’ajustar a les necessitats de la persona i de l’empresa. «El dia a dia de la fàbrica o de l'empresa ha de ser substituït per un altre dia a dia equivalent.» — Jordi Mercader Si els fills no volen o no poden La conversa distingeix entre qui vol i pot continuar, qui vol però no pot i qui ni vol ni pot. Si no hi ha un successor adequat, es planteja incorporar un director general o vendre l’empresa. També remarquen que no cal que la direcció mantingui el cognom familiar: l’empresa pot continuar i la família beneficiar-se de la feina feta per les generacions anteriors. Protocol familiar i relacions entre germans Els presentadors expliquen que el protocol familiar pot establir les regles de successió, el paper dels germans i si els cònjuges poden treballar a l’empresa. Hi destaquen dos objectius: preservar la seguretat econòmica dels fundadors i mantenir l’harmonia familiar. També parlen de les diferències entre germans i de la importància de deixar clars els rols de la família política. Planificació fiscal i preguntes als successors Aborden la planificació fiscal de la transmissió de participacions i indiquen que cal assessorar-se amb persones especialitzades i preparar-la amb temps. Al final, proposen que els pares preguntin als possibles successors si volen assumir el repte, què necessitarien per fer-ho bé i què passaria si no ho volguessin.

  • 28'

    Economistes Optimistes: estalvi, inversió i decisions

    Qui són els Economistes Optimistes Jordi Mercader i Ferran Teixes presenten el programa i expliquen la seva trajectòria com a economistes i formadors. Exposen que volen parlar d’economia amb humor, però també amb arguments i dades, i buscar una perspectiva constructiva sobre els temes que tractin. Els temes econòmics que abordaran Estalvi, inversió i empresa familiar Els presentadors avancen que parlaran de com gestionar els estalvis i compararan alternatives com els fons indexats, els pisos, els plans de pensions i l’empresa pròpia. També anuncien un programa sobre l’empresa familiar i la continuïtat entre generacions. Mercader explica una anècdota per il·lustrar la importància de saber prioritzar les preguntes quan es valora si una filla està preparada per dirigir una empresa. Educació financera i xarxes socials El programa també tractarà la relació dels joves amb els diners i la necessitat d’aprendre educació financera abans de prendre decisions. Sobre els consells econòmics a les xarxes socials, Teixes assenyala que hi pot haver recursos útils, però també informació enganyosa, i defensa aplicar-hi criteri crític. Por, biaixos i decisions A partir d’una anècdota sobre una hamburgueseria, parlen de com la por a una recessió pot condicionar les decisions. També presenten les finances conductuals i expliquen que la possibilitat de perdre diners pot pesar més que l’oportunitat de guanyar-ne. Mercader ho exemplifica amb una aposta i amb una història d’un inversor que ja havia decidit invertir abans de demanar un pla de negoci. «les decisions financeres són decisions que han de ser molt raonades» — Ferran Teixes Criteris i consell pràctic Mercader i Teixes expliquen que no faran recomanacions d’inversió i que contrastaran les xifres que presentin; si detecten un error, diuen que el rectificaran públicament. També proposen explicar els termes en anglès abans d’utilitzar-los i conviden els oients a fer preguntes a les xarxes socials. Tanquen amb el primer «consell que no et donarà el cunyat»: revisar les subscripcions i quotes del compte bancari, sumar-ne el cost mensual i calcular què representen al llarg del temps. Ho il·lustren amb les quotes de serveis com el gimnàs, encara que no s’hi vagi.