Històries de Sant Llorenç
Subscriu-te
Antoni García, el Pinturet, i la seva vida a Sant Llorenç
El programa presenta l’homenatge a Antoni García, el Pinturet. García recorda el seu pare i l’àvia Treseta, que el van iniciar en les sortides al bosc i en la recerca de bolets, i explica com aquesta afició va créixer des de petit.
García evoca la Festa del Most, amb missa, arrossos i ball, i descriu la presència de vinyes al poble, la feina de cuidar-les i la producció i venda de vi i vinagre.
Explica que anava a buscar grèvol, espàrrecs, galants i maduixes de bosc, que en part venia per ajudar a casa. També recorda una pujada amb el pare i altres persones per portar provisions a una família que vivia a dalt de la Mola durant una nevada.
García explica que va començar de pintor als quinze anys, després de deixar la fàbrica. Recorda com preparava calç per pintar patis i cases velles i esmenta diversos masos de Sant Llorenç on va treballar.
El relat evoca persones vinculades al bosc, com Joan Bosc i el carboner Roc García, i feines com marcar pins, fer gavella i produir carbó. García parla de les fonts i les cavitats emprades per accedir a l’aigua, de la cura que se’n tenia i dels noms diferents que reben alguns indrets.
García descriu la transició dels oficis de muntanya a l’excursionisme. Recorda les sortides improvisades i, més endavant, les de la colla del Pintoret; explica la unió amb la colla del Bastó, la creació del centre excursionista i els 18 anys que en va ser president. També explica que va rebutjar dues propostes per ocupar-se de la casa de la Mola.
García recorda que la celebració del 10 d’agost al cim ja es feia quan era petit, que es va deixar de fer i que ell i altres companys van impulsar-ne la recuperació. En destaca la vinculació amb la muntanya i amb Sant Llorenç.
García explica com, mentre recollia pals d’avellaner, va veure sortir un ratpenat d’un forat. Va explorar l’indret amb els seus fills i després amb companys, van eixamplar l’entrada i van recórrer la cavitat. També reflexiona sobre la diferència entre descobrir un lloc i tornar-lo a trobar.
García recorda els noms que li van ensenyar persones grans i els claps de bolets que l’àvia li va mostrar. Explica que ha dedicat temps a conèixer coves, plantes, arbres i camins, i conclou parlant del bosc com una font de tranquil·litat i il·lusió.
Una infantesa entre el poble i el bosc
El programa ret homenatge a Antoni García, el Pinturet, i repassa la seva vida a Matadepera i la vinculació amb Sant Llorenç del Munt. Explica que el seu pare i la seva àvia Treseta el van acostar de petit al bosc i als bolets. També recorda la Festa del Most, les vinyes i la producció de vi, i els productes que recollia per vendre o portar a casa: grèvol, espàrrecs, galants i maduixes de bosc.
«Jo vaig néixer a dintre del bosc, i soc un home de bosc» — Antoni García
Oficis i memòria de la muntanya
García parla dels seus inicis com a pintor i de la feina amb calç a les cases velles i als masos de Sant Llorenç. Recorda persones vinculades als oficis forestals, com el Joan Bosc i el carboner Roc García, i descriu les feines de bosc, les fonts i les cavitats construïdes o aprofitades per obtenir aigua. També comenta els noms de les fonts i les variacions dels topònims.
Excursionisme i iniciatives locals
De l’experiència quotidiana al bosc, García va passar a explorar la muntanya amb més intenció i a compartir-ne els coneixements amb altres persones. Explica les sortides de la colla del Pintoret, la unió amb la colla del Bastó i la creació d’un centre excursionista, del qual va ser president durant 18 anys. Recorda les excursions que van fer i la seva participació en la recuperació de la celebració de Sant Llorenç, el 10 d’agost.
La cova dels Pintorets i el vincle amb la natura
García narra com va localitzar una cavitat que va anomenar cova dels Pintorets i com, amb els seus fills i altres companys, en va eixamplar l’entrada i la va explorar. Tanca el relat parlant de la seva afició per conèixer coves, avencs, camins, plantes i bolets, i del vincle personal amb el bosc.