Portada

Episodis etiquetats amb Portada

3915episodis
Gregori Jover, el Solitari de Sant Llorenç - episode art
Històries de Sant Llorenç
59'

Gregori Jover, el Solitari de Sant Llorenç

La detenció i la fugida Jaume i Jordi Centelles expliquen la vida del seu avi, Gregori Jover Baget, conegut com el Solitari. Constructor i pare de família, va ser denunciat després de la Guerra Civil per la seva suposada vinculació amb els republicans. Va passar quatre anys empresonat a la Model i, després de començar a sortir amb permisos de cap de setmana, va deixar de tornar-hi. Es va amagar primer en unes galeries excavades sota casa seva. «A casa tinc un paperet que fa constància del judici.» — Jaume Centelles Refugi i feina de carboner a Sant Llorenç Cap al 1945 o 1946, amb l’ajuda de contactes de la seva família, Gregori va començar a treballar de carboner per als propietaris de la zona. Va viure primer a la Casa de la Calzina i després en un forn de calç que va adaptar com a refugi. Entre aproximadament el 1946 i el 1959 va fer carbó en diferents indrets de Sant Llorenç, principalment en solitari, mentre la família li portava aliments i el visitava. Segons els nets, també donava menjar als maquis i mantenia una relació de conveniència amb la Guàrdia Civil. «I amb els maquis també, perquè bàsicament els maquis sí que anaven perquè necessitaven menjar» — Jordi Centelles Petjades al paisatge i records familiars Els nets descriuen les galeries subterrànies, els refugis i les construccions que va fer Gregori, entre elles la font del Solitari i la font del Clot. Expliquen també l’origen de noms com la canal del Solitari, el Paller de tot l’any i el Turó Roig, i recorden les visites familiars, les cançons i les històries que els explicava. Retorn a casa i darrers anys Gregori va tornar a casa quan es va jubilar, a finals dels anys cinquanta. La família recorda que no es refiava de l’amnistia i que, un cop retornat, es va dedicar a l’hort i a criar animals. Va viure l’arribada de la democràcia amb entusiasme i va morir el 1986, als 90 anys. El testimoni dels nets Jaume i Jordi parlen també de la seva vinculació amb l’espeleologia i la muntanya. El programa recupera la memòria familiar sobre la persecució, l’amagatall i la vida de Gregori Jové a Sant Llorenç.

Butaca lliure: crònica del Festival de Sant Sebastià - episode art
Butaca lliure
58'

Butaca lliure: crònica del Festival de Sant Sebastià

En aquest especial de pretemporada de “Butaca lliure”, Marc Pitarch conversa amb Ignasi Serra, enviat especial al Festival de Cinema de Sant Sebastià. Serra explica l’ambient de la ciutat, la presència de figures conegudes i la diferència entre aquest festival i Sitges. Comparteix les pel·lícules que més li han agradat —entre elles Club Kid, Hope, Fjord i La Bola Negra—, la sorpresa que li ha suposat Minotaur i la seva decepció amb Backing Faster. També comenten films que han dividit els espectadors, possibles candidates a la Concha d’Or, interpretacions, guions i bandes sonores. Serra opina sobre el relleu en la direcció del festival i descriu el cansament, els horaris i les dificultats per menjar i descansar durant una setmana de projeccions.

Ones The Jazz del 8/10/2026 - episode art
Ones The Jazz
1h 59min

Ones The Jazz del 8/10/2026

En la seva vint-i-sisena temporada, “Ones de Jazz” es continua definint com un espai musical de jazz, on la música és el principal fil conductor. S'emeten discs de jazz de tots els estils i èpoques, ja siguin novetats actuals com també clàssics de sempre per tal de no perdre els referents dels grans autors. També es fan entrevistes a músics o a gent relacionada amb el món del jazz ja sigui a l’estudi o per telèfon. Periòdicament es fan programes especials monogràfics dedicats a un tema en concret, disc, estil, intèrpret o segell discogràfic. Estrenat a la temporada 2001/02, és un dels programes més veterans de la graella de Matadepera Ràdio, essent premiats com a millor programa de la temporada 2006-2007. El programa el componen Francesc Gil com a director i realitzador, Francesc Florensa també en la realització, i Pere Ferreras al control tècnic.

Freqüència rebel del 8/10/2026 - episode art
Freqüència rebel

Freqüència rebel del 8/10/2026

Una altra de les novetats de la temporada 2026/27 de Matadepera Ràdio és “Freqüència rebel”, un programa musical que proposa fer un viatge històric del Rock’n’roll a través de les seves lletres, grups i cantants, i de l’immens llegat que ens han deixat des de mitjans dels anys 50 del segle passat per entendre bona part tot el que ens ha arribat. Presentat i dirigit pel docent Jordi Soler, que debuta així a la ràdio, “Freqüència rebel” tocarà molts temes relacionats amb la música, des dels antecedents dels anys 30 amb el godspel, el blues, i el folk europeu, a les jukebox, Elvis, Beatles, Rollings, la cançó protesta i Woodstock. I tot contextualitzant-ho amb l’entorn històric i social del moment; des de la moda a la tecnologia, passant pel llenguatge o els canvis de mentalitat. Tot això, i molt més, a “Freqüència rebel”. Els dijous a les 9 del vespre.

Miusic del 8/10/2026 - episode art
Miusic

Miusic del 8/10/2026

La programació de Matadepera Ràdio té un component essencialment musical, i d’entre les propostes que continuen hi ha “Miusic”, que en el seu moment va ser el debut d’una jove col•laboradora, Bruna Castellet. L’espai, que passa per antena els dijous a les 7 de la tarda, combina èxits recents amb d’altres de música més independent i alternativa.

El número deu, la música i la ment humana - episode art
Dama de nit
59'

El número deu, la música i la ment humana

Cristina Ballbè obre la desena temporada de Dama de nit amb un recorregut musical i cultural al voltant del número deu, la gematria i les relacions entre música, proporció i simbolisme. El programa tracta també la malenconia a través de Hamlet, la literatura i les arts visuals, i presenta la vida de la metgessa i psiquiatra Júlia Coromines, la seva trajectòria i dedicació a la psicoanàlisi i la salut mental infantil. A la conversa amb el psiquiatre Antoni Bulbena, parlen dels atacs de pànic, l’anticipació i la incertesa, la resiliència i la hiperlaxitud articular, així com dels canvis en la manera de parlar dels trastorns mentals i de l’estigma.

La intel·ligència artificial en la vida quotidiana - episode art
Sapere Aude
58'

La intel·ligència artificial en la vida quotidiana

A Sapere Aude, Joaquim Fontboté dedica el programa a la intel·ligència artificial i a la seva incorporació accelerada a la vida quotidiana. Repassa el seu ús a l’educació, on pot donar suport a l’aprenentatge però també substituir l’esforç de pensar; a les empreses, on els algoritmes plantegen dubtes sobre responsabilitat, transparència i biaixos; i al món laboral, on poden transformar tasques i augmentar la vigilància o les desigualtats. També examina les recomanacions digitals, la privacitat dins la llar i l’ús de dades personals. Finalment, aborda com la generació artificial de continguts qüestiona l’autoria, la creativitat i la distinció entre allò real i allò sintètic.

Join the party del 7/10/2026 - episode art
Join the party

Join the party del 7/10/2026

Des dels seus inicis, a la temporada 2019/20, amb “The Artist”, continuant a l’estiu del 2020 amb el programa del mateix nom, i prosseguint després amb “Come Join the Party” i a l’estiu, “Summer Vibes”, Paco Herraiz continua aquesta temporada 2026/2027 de Matadepera Ràdio amb “Join The Party”. I ho fa amb la música, un cop més, com a protagonista de la festa. En rigorós directe, com cada setmana, els sons de la millor Electrònica, House, Electro Pop, Lounge, Electro Chill i Deep House, entre d’altres, que faran que oblidem del món exterior durant 60 minuts. Uneix-te a la festa sense sortir de casa i fes que els sons més increïbles envoltin el teu entorn des de Matadepera Ràdio.

Economistes Optimistes: estalvi, inversió i decisions - episode art
Bams Ràdio
28'

Economistes Optimistes: estalvi, inversió i decisions

Qui són els Economistes Optimistes Jordi Mercader i Ferran Teixes presenten el programa i expliquen la seva trajectòria com a economistes i formadors. Exposen que volen parlar d’economia amb humor, però també amb arguments i dades, i buscar una perspectiva constructiva sobre els temes que tractin. Els temes econòmics que abordaran Estalvi, inversió i empresa familiar Els presentadors avancen que parlaran de com gestionar els estalvis i compararan alternatives com els fons indexats, els pisos, els plans de pensions i l’empresa pròpia. També anuncien un programa sobre l’empresa familiar i la continuïtat entre generacions. Mercader explica una anècdota per il·lustrar la importància de saber prioritzar les preguntes quan es valora si una filla està preparada per dirigir una empresa. Educació financera i xarxes socials El programa també tractarà la relació dels joves amb els diners i la necessitat d’aprendre educació financera abans de prendre decisions. Sobre els consells econòmics a les xarxes socials, Teixes assenyala que hi pot haver recursos útils, però també informació enganyosa, i defensa aplicar-hi criteri crític. Por, biaixos i decisions A partir d’una anècdota sobre una hamburgueseria, parlen de com la por a una recessió pot condicionar les decisions. També presenten les finances conductuals i expliquen que la possibilitat de perdre diners pot pesar més que l’oportunitat de guanyar-ne. Mercader ho exemplifica amb una aposta i amb una història d’un inversor que ja havia decidit invertir abans de demanar un pla de negoci. «les decisions financeres són decisions que han de ser molt raonades» — Ferran Teixes Criteris i consell pràctic Mercader i Teixes expliquen que no faran recomanacions d’inversió i que contrastaran les xifres que presentin; si detecten un error, diuen que el rectificaran públicament. També proposen explicar els termes en anglès abans d’utilitzar-los i conviden els oients a fer preguntes a les xarxes socials. Tanquen amb el primer «consell que no et donarà el cunyat»: revisar les subscripcions i quotes del compte bancari, sumar-ne el cost mensual i calcular què representen al llarg del temps. Ho il·lustren amb les quotes de serveis com el gimnàs, encara que no s’hi vagi.

Tal dia com avui 7/10/2026 - episode art
Tal dia com avui
24'

Tal dia com avui 7/10/2026

Sergi Puig i el nou company del programa, Marcos Ferrer, repassen efemèrides del 7 d’octubre; també anuncien que el programa s’emetrà a les set de la tarda. Parlen de la derrota otomana a Lepant i de les ferides de Cervantes, de la cadena de muntatge de Henry Ford, de les primeres fotografies de la cara oculta de la Lluna i de la despenalització dels anticonceptius a Espanya. El recorregut continua amb l’inici dels bombardejos sobre l’Afganistan el 2001, l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia i l’anunci del Premi Nobel de Literatura per a Mario Vargas Llosa.

Ravenna bizantina: Justinià, Sant Vital i el poder - episode art
A les Portes de Troia
53'

Ravenna bizantina: Justinià, Sant Vital i el poder

Alberto Reche i Albert Abril ressegueixen la història de Ravenna sota el domini bizantí, des de la mort de Teodoric fins als inicis del segle VII. Expliquen la conquesta de la ciutat per les forces de Justinià i les campanyes de Belisari, i situen Ravenna com a centre administratiu i estratègic. El programa s’atura en l’església de Sant Vital: la seva construcció, el finançament de Julià Argentarius i els mosaics de Justinià i Teodora, interpretats com una representació del poder imperial. També tracta les mesures contra els arrians, l’ascens dels bisbes catòlics, la formació de l’exarcat, l’amenaça longobarda i la importància cultural de la ciutat, on es podia llegir grec.

Poesia de Valentí Puig i inici de temporada - episode art
No pot ser mentida
53'

Poesia de Valentí Puig i inici de temporada

Pere Ejarque i Josep Maria Cistaré obren la 29a temporada de «No pot ser mentida» amb una conversa sobre la continuïtat del programa i una invitació als oients a participar-hi. El directe inclou incidències tècniques i una breu conversa sobre Ceuta, les inundacions i el canvi climàtic, l’habitatge, els desnonaments i les eleccions. El gruix de l’episodi és una selecció de poemes de Valentí Puig, del llibre Passions i afectes, amb lectures sobre l’amor, la misantropia, l’amistat, el dolor, la fe, la filosofia i la decadència. El poema dedicat a la intel·ligència artificial és de Luis Alberto de Cuenca. El programa es tanca amb «La Nansa perduda de l’estiu», de Marc Masdeu.