Històries de Sant Llorenç
Subscriu-te
Gregori Jové, el Solitari de Sant Llorenç
El relat presenta la joventut de Gregori Jové, el trasllat a Terrassa, la seva feina de constructor i la denúncia que va conduir a l’empresonament. El programa situa la història en el context dels refugis de Sant Llorenç.
Els nets expliquen que Gregori no va combatre a la guerra i que va ser denunciat el 1940. Va passar quatre anys a la Model; després de rebre permisos de cap de setmana, va decidir no tornar a la presó i va quedar com a pròfug.
Gregori va excavar galeries sota casa seva, amb una sortida cap al torrent, i s’hi va amagar durant més d’un any. Els nets recorden que de petits exploraven aquells túnels, ara tapiats, i expliquen la vida claustrofòbica del seu avi.
A través de contactes de la seva àvia, Gregori va trobar feina de carboner per als propietaris de la zona. El programa repassa el pas de l’amagatall domèstic a la muntanya i la protecció que va rebre mentre treballava fugit.
Els nets situen l’estada de Gregori a Sant Llorenç aproximadament entre el 1946 i el 1959. Expliquen la seva activitat carbonera, les barraques i la instal·lació primer a la Casa de la Calzina i després en un forn de calç adaptat com a refugi, i aclareixen que no vivia a la cova del Solitari.
El relat explica la construcció de la font del Solitari i la font del Clot, i l’origen del sobrenom de Gregori. Els nets parlen també de noms com el Paller de tot l’any, el Turó Roig i el Turó del Duc, i de com algunes denominacions familiars van quedar associades al paisatge.
Els nets recorden les visites setmanals a l’avi, el transport de menjar i les nits que passaven al refugi. Expliquen que la muntanya també era un lloc de trobada familiar i que el pare escrivia cançons sobre el Solitari i el seu entorn, que cantaven plegats.
Els entrevistats comparen el bosc net de l’època amb el d’aleshores i expliquen que l’àvia va vendre carbó a la ciutat. També diuen que Gregori no tornava a casa mentre tenia carboneres en funcionament.
Gregori va tornar a casa quan es va jubilar, malgrat que la família feia temps que l’hi demanava i que ell desconfiava de l’amnistia. Després es va dedicar a l’hort i als animals. La família va tancar la carboneria i va obrir altres negocis.
Els nets parlen de la feina de constructor de Gregori abans de la persecució, de la seva família i de les construccions que van mantenir a Sant Llorenç. També expliquen les seves pròpies trajectòries vinculades a l’excursionisme i l’espeleologia.
Els nets descriuen l’entusiasme de Gregori per la democràcia, la seva curiositat pels avenços tecnològics i el seu caràcter bromista i cantador. Expliquen que va morir el 1986, als 90 anys.
El programa clou recordant Gregori com un dels fugits que van compartir la muntanya de Sant Llorenç, la seva feina de carboner, les visites de la família i la importància de conservar aquestes històries.
La detenció i la fugida
Jaume i Jordi Centelles expliquen la vida del seu avi, Gregori Jové Baget, conegut com el Solitari. Constructor i pare de família, va ser denunciat després de la Guerra Civil per la seva suposada vinculació amb els republicans. Va passar quatre anys empresonat a la Model i, després de començar a sortir amb permisos de cap de setmana, va deixar de tornar-hi. Es va amagar primer en unes galeries excavades sota casa seva.
«A casa tinc un paperet que fa constància del judici.» — Jaume Centelles
Refugi i feina de carboner a Sant Llorenç
Cap al 1945 o 1946, amb l’ajuda de contactes de la seva família, Gregori va començar a treballar de carboner per als propietaris de la zona. Va viure primer a la Casa de la Calzina i després en un forn de calç que va adaptar com a refugi. Entre aproximadament el 1946 i el 1959 va fer carbó en diferents indrets de Sant Llorenç, principalment en solitari, mentre la família li portava aliments i el visitava. Segons els nets, també donava menjar als maquis i mantenia una relació de conveniència amb la Guàrdia Civil.
«I amb els maquis també, perquè bàsicament els maquis sí que anaven perquè necessitaven menjar» — Jordi Centelles
Petjades al paisatge i records familiars
Els nets descriuen les galeries subterrànies, els refugis i les construccions que va fer Gregori, entre elles la font del Solitari i la font del Clot. Expliquen també l’origen de noms com la canal del Solitari, el Paller de tot l’any i el Turó Roig, i recorden les visites familiars, les cançons i les històries que els explicava.
Retorn a casa i darrers anys
Gregori va tornar a casa quan es va jubilar, a finals dels anys cinquanta. La família recorda que no es refiava de l’amnistia i que, un cop retornat, es va dedicar a l’hort i a criar animals. Va viure l’arribada de la democràcia amb entusiasme i va morir el 1986, als 90 anys.
El testimoni dels nets
Jaume i Jordi parlen també de la seva vinculació amb l’espeleologia i la muntanya. El programa recupera la memòria familiar sobre la persecució, l’amagatall i la vida de Gregori Jové a Sant Llorenç.