La intel·ligència artificial en la vida quotidiana
Fontboté exposa dades sobre l’adopció de la intel·ligència artificial a les organitzacions i planteja que la rapidesa de la seva expansió dificulta que la societat assimili els canvis. Aborda la gestió algorítmica, els dubtes sobre responsabilitat i transparència i la necessitat de mantenir el control humà.
El programa analitza les possibilitats de la IA generativa a l’aula i el risc que fer els deures amb aquestes eines substitueixi el procés de raonament. Tracta la privacitat de l’alumnat i planteja com ensenyar a utilitzar la IA i a decidir quan no fer-ho.
Fontboté repassa usos de la IA a les empreses, com ara analitzar dades i filtrar candidatures. Planteja qui respon pels resultats dels algoritmes i alerta dels problemes de transparència, responsabilitat i biaixos que poden quedar amagats sota una aparença d’objectivitat.
El programa tracta les recomanacions de continguts, música, productes i notícies. Aquestes poden facilitar la cerca, però també limitar la diversitat d’allò que veiem i influir en les decisions que acabem prenent.
Fontboté parla dels assistents de veu, la domòtica i altres sistemes connectats a casa. N’exposa la comoditat i, alhora, la quantitat de dades que poden recollir sobre hàbits, horaris i moviments, i pregunta quin control es cedeix a canvi.
El bloc examina si la IA substituirà persones o transformarà les tasques que fan. S’hi esmenten possibles millores del rendiment i riscos com la intensificació de la feina, la recopilació de dades dels empleats i l’augment de desigualtats. També es reivindiquen el criteri, la creativitat, l’empatia i el pensament crític.
Fontboté reflexiona sobre la generació de textos, música, imatges i vídeos amb IA i sobre què defineix l’autoria, la creativitat i l’originalitat. També aborda la dificultat de distingir allò real d’allò sintètic i es pregunta què fa que una creació sembli humana.
A Sapere Aude, Joaquim Fontboté dedica el programa a la intel·ligència artificial i a la seva incorporació accelerada a la vida quotidiana. Repassa el seu ús a l’educació, on pot donar suport a l’aprenentatge però també substituir l’esforç de pensar; a les empreses, on els algoritmes plantegen dubtes sobre responsabilitat, transparència i biaixos; i al món laboral, on poden transformar tasques i augmentar la vigilància o les desigualtats. També examina les recomanacions digitals, la privacitat dins la llar i l’ús de dades personals. Finalment, aborda com la generació artificial de continguts qüestiona l’autoria, la creativitat i la distinció entre allò real i allò sintètic.