A les Portes de Troia
Subscriu-te
L’exèrcit tardoromà: evolució i adaptació
La introducció contrasta la imatge habitual del legionari romà amb l’exèrcit del Baix Imperi, més mòbil i amb més protagonisme de la cavalleria, i presenta la sèrie sobre la seva evolució.
Alberto Reche i Albert Abril parlen amb Adrià Hernando del període que abordarà la sèrie i qüestionen la idea que els canvis militars fossin un signe de decadència o la causa directa de la caiguda de Roma. Hernando els relaciona amb l’adaptació estratègica i els conflictes interns de l’Imperi.
Hernando presenta la *Notitia Dignitatum*, els textos d’Ammià Marcel·lí, els decrets imperials i els tractats militars. També explica com l’epigrafia, la numismàtica i l’arqueologia ajuden a completar la informació.
El programa repassa les reformes de Gai Mari, el reclutament professional, l’organització de les legions i la funció dels centurions. També destaca la flexibilitat de les cohorts i la presència de tropes auxiliars.
Després d’una presentació musical, comença el bloc central sobre l’exèrcit tardoromà. S’introdueixen els canvis en la cadena de comandament i en l’organització territorial de les tropes.
S’explica el creixement del paper dels cavallers en els càrrecs militars i la divisió de l’exèrcit entre *limitanei*, encarregats de guarnicions i conflictes de frontera, i *comitatenses*, forces mòbils de camp. La conversa defensa que aquesta organització responia a necessitats militars i no a una simple pèrdua de capacitat.
Hernando descriu les unitats d’infanteria i cavalleria dels dos tipus de forces, com ara les *auxilia palatina*, la cavalleria cuirassada, els federats i la guàrdia imperial. També esmenta unitats d’artilleria, forces navals i arquers.
Es comenten les limitacions de les fonts per calcular la mida de les unitats i dels exèrcits. Es comparen estimacions històriques i proves arqueològiques, que posen en dubte algunes xifres elevades, i es remarca que les conclusions continuen sent incertes.
El programa descriu els canvis en l’equipament defensiu: els escuts rodons o ovalats, el casc *spangenhelm*, les armadures de malla i d’escates i la protecció més pesada de la cavalleria cuirassada.
Després d’una altra pausa musical, es parla de la substitució del *gladius* i el *pilum* per armes com l’*spatha* i la *lancea*, i de l’ús de la *plumbata* i la daga.
Hernando relaciona les formacions compactes i l’ús de la infanteria lleugera i la cavalleria amb els canvis en els adversaris i les condicions de combat. El programa conclou anunciant que la sèrie sobre l’exèrcit tardoromà continuarà en un segon episodi.
Alberto Reche i Albert Abril conversen amb Adrià Hernando sobre la transformació de l’exèrcit romà tardà, sobretot entre els segles III i V. El convidat explica que els canvis no s’han d’entendre simplement com a decadència ni com la causa de la caiguda de l’Imperi d’Occident, sinó com una adaptació a noves necessitats militars. El programa repassa les fonts històriques, l’organització de les legions anteriors i la divisió entre limitanei, tropes de frontera, i comitatenses, forces mòbils de camp. També descriu les unitats, les incerteses sobre les xifres, els canvis en escuts, armadures i armes, i l’evolució de les formacions davant nous adversaris. L’episodi forma la primera part d’una sèrie de dos programes.