La revolta anabaptista de Münster
Els presentadors situen Münster a la dècada del 1530, expliquen la fragmentació del Sacre Imperi Romanogermànic i relacionen la Reforma amb les disputes polítiques i socials. Presenten l’anabaptisme i les seves idees sobre el bateig conscient, la separació entre Església i Estat, els juraments, el pacifisme i la propietat compartida.
S’explica el debat sobre el bateig d’adults i l’origen del moviment a Zuric, amb Ulrich Zwingli i els seus seguidors més radicals. El rebuig del bateig infantil i altres pràctiques anabaptistes entraven en conflicte amb l’ordre religiós i social. Els presentadors precisen que els corrents anabaptistes no eren uniformes.
Les disputes entre el bisbe Franz von Waldeck i els grups urbans afavoreixen l’expansió reformista. L’arribada de Jan Matthys i Jan van Leiden porta a Münster un missatge apocalíptic que presenta la ciutat com la nova Jerusalem. Els anabaptistes obtenen la majoria al consell municipal i imposen el rebaptisme o l’expulsió.
Les autoritats anabaptistes expulsen de la ciutat els qui rebutgen el rebaptisme. Waldeck organitza un setge i els dirigents justifiquen la lluita armada per defensar la nova Jerusalem. Quan l’apocalipsi anunciat per Matthys no arriba, aquest intenta atacar les forces del bisbe amb un petit grup i mor en l’enfrontament.
Després de la mort de Matthys, Van Leiden assumeix el lideratge, dissol el govern municipal i crea un consell de fidels. Imposa l’abolició dels diners i de la propietat privada, la confiscació de riqueses, el racionament i la crema de llibres. També decreta la poligàmia, reprimeix els opositors i acaba proclamant-se rei de la nova Sió.
El setge provoca escassetat i malalties mentre Van Leiden conserva els seus privilegis. Amb l’ajuda d’un desertor, les forces del bisbe entren a Münster i s’hi produeixen combats. Els dirigents són capturats, exhibits i executats; els seus cossos es pengen en gàbies a la torre de l’església de Sant Lambert.
Els presentadors conclouen que la Reforma i l’anabaptisme no eren moviments uniformes i recorden que alguns corrents anabaptistes van defensar la no-violència. La revolta també mostra els límits de la tolerància religiosa i com catòlics i protestants es van aliar davant el qüestionament de l’ordre social.
Alberto Reche i Albert Abril expliquen la revolta anabaptista de Münster en el context de la Reforma protestant i la fragmentació del Sacre Imperi Romanogermànic. Repassen les idees anabaptistes, com el bateig conscient d’adults, i les tensions amb les autoritats religioses i polítiques. El 1534, Jan Matthys proclama Münster nova Jerusalem; després de l’expulsió dels qui rebutgen el rebaptisme i l’inici del setge, Jan van Leiden assumeix el poder. El programa descriu les mesures imposades, la poligàmia, la repressió dels dissidents i la proclamació de Van Leiden com a rei. També relata la caiguda de la ciutat, l’execució dels dirigents i el que la revolta revela sobre la diversitat anabaptista i l’aliança entre catòlics i protestants per defensar l’ordre social.

