A les Portes de Troia
Subscriu-te
Zheng He i les expedicions marítimes de la Xina Ming
El programa situa la història a la Xina de principis del segle XV: presenta la dinastia Ming, l’arribada de Yongle al tron després d’una guerra civil i els projectes amb què volia projectar la grandesa de la Xina i consolidar la seva legitimitat. Explica el sistema tributari i el tipus de relacions jeràrquiques que l’emperador volia establir amb altres estats.
Es repassa la infantesa de Ma He, nascut en una família musulmana de Yunnan, la seva captura durant la conquesta Ming de la regió i el seu servei a la casa de Yongle. Després de guanyar-se la confiança del futur emperador i participar en la guerra civil, va rebre el cognom Zheng i un càrrec destacat a la cort.
Els interlocutors tracten el debat sobre la mida dels vaixells del tresor i contrasten les descripcions de les fonts amb les proves arqueològiques. També expliquen els cascs compartimentats, el timó axial de popa, les veles de joncs i l’ús de la brúixola magnètica.
S’explica la diversitat de persones a bord: mariners, soldats, personal mèdic i científic, cartògrafs, intèrprets, comerciants i funcionaris. Les naus duien provisions i, segons algunes fonts, cultius i animals; també transportaven seda, metalls preciosos i porcellana per als intercanvis i els regals diplomàtics. En tornar, les expedicions duien animals exòtics a la cort.
Es descriuen les rutes de les set expedicions, des del sud-est asiàtic i l’Índia fins al golf Pèrsic i la costa oriental d’Àfrica. Els viatges servien per a la diplomàcia i el comerç, però també comportaven intervencions polítiques i militars. El darrer va acabar després de la mort de Zheng He durant el retorn.
El programa torna sobre la captura i posterior retorn del rei de Sri Lanka, i sobre les girafes que la flota va dur a la cort de Yongle, on van ser identificades amb una criatura mítica i van servir per reforçar la imatge de l’emperador. També explica l’aliança amb Malacca i el paper de Zheng He, musulmà i coneixedor de l’àrab, en els contactes amb els ports i les xarxes comercials islàmiques.
S’exposa el conflicte entre els eunucs vinculats a les expedicions i els funcionaris confucians, que les consideraven costoses i de retorn econòmic incert. Després de suspensions i de la represa del darrer viatge, els mandarins van posar fi a les expedicions i es van destruir o modificar registres. Les restes arqueològiques i alguns textos no oficials són les principals fonts que permeten reconstruir-ne els recorreguts.
Es comenta l’impacte de l’abandonament de les expedicions i el creixement posterior de la presència europea a l’oceà Índic. El programa compara els viatges xinesos, centrats en les rutes comercials, el prestigi i el reconeixement simbòlic, amb l’expansió europea, marcada per la competència entre estats, la conquesta i l’explotació.
Es tracta de la manera com el govern xinès presenta Zheng He com a exemple de relacions de benefici mutu i de l’analogia que alguns estableixen amb la iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda. El programa també assenyala que les inversions en infraestructures poden crear dependències econòmiques i tanca amb una conversa distesa sobre els imants de nevera.
L’episodi repassa la vida de Zheng He i els set viatges marítims que va dirigir per a la dinastia Ming entre 1405 i 1433. Explica el context polític de l’emperador Yongle, la composició i les característiques de les flotes, les rutes per Àsia i Àfrica i els seus objectius diplomàtics i comercials. També tracta el conflicte polític que va posar fi a les expedicions, la destrucció de part dels registres i les diferències amb l’expansió europea, abans d’abordar la memòria actual de Zheng He i la comparació amb la iniciativa xinesa del Cinturó i la Ruta de la Seda.