A les Portes de Troia
Subscriu-te
A les Portes de Troia: Història, cultura i el món dels pets
Introducció temàtica sobre la legitimitat de l'escatologia com a objecte d'estudi històric i sociològic.
Anàlisi sobre les primeres mencions històriques, incloent el rei sumeri Lugalzagessi i la divinitat Baal el Peor.
Debat sobre la visió dels grecs i els romans respecte a les flatulències i la figura dels flatulistes mencionats per Sant Agustí.
Narració sobre artistes i bufons medievals com Roland de Farter i la tradició dels espectacles escatològics a Europa.
Exemples de l'Edat Moderna amb autors com Quevedo i l'assaig de Benjamin Franklin sobre els pets.
Exploració de l'art japonés i el cas singular de l'artista Josep Pujol a la França de finals del XIX.
Història sobre el suposat submarí soviètic a Suècia i tancament del programa final de temporada.
En aquest episodi de comiat de temporada de A les Portes de Troia, els conductors realitzen un recorregut històric i antropològic inusual: la història dels pets. A través d'una anàlisi que barreja humor i rigor acadèmic, el programa explora com les flatulències han estat percebudes des de la Mesopotàmia sumèria fins a les corts medievals i la modernitat. S'analitzen figures històriques insòlites com el conegut flatulista Josep Pujol (Le Pétomane) i l'ús de les ventositats com a manifestació artística en cultures tan diverses com la japonesa. El programa també estableix paral·lelismes entre la classe social, el gènere i l'acceptació d'aquests fenòmens biològics, tancant amb anècdotes històriques tan peculiars com el cas dels submarins soviètics que, en realitat, eren bancs d'arengades. És una aproximació transversal i divertida a l'escatologia com a part indissociable de la condició humana i la història de la cultura.