A les Portes de Troia: La Primera Guerra Mèdica i Marató
Explicació històrica sobre per què els grecs anomenaven les guerres contra els perses amb el nom de Medes.
Una anàlisi sobre l'organització, la tolerància i la caricaturització de l'Imperi Persa davant l'Atenes de l'època.
Com l'ajuda d'Atenes a la revolta jònia contra els perses va provocar un incendi a Sardes i la reacció de l'imperi.
L'estratègia de Darius I mitjançant l'atac amfibi i la destrucció d'Erètria com a prenguda de la batalla de Marató.
Detalls sobre els preparatius militars dels atenencs i el pla tàctic del general Milciades davant la superioritat persa.
La utilització política de la victòria per part d'Atenes i el camí cap a la Segona Guerra Mèdica amb Xerxes I.
Aquest episodi de A les Portes de Troia analitza la Primera Guerra Mèdica (492-490 a.C.) des d'una perspectiva històrica rigorosa, allunyant-se del mite tradicional que presenta el conflicte com una lluita entre llibertat i despotisme. Els ponents expliquen com l'expansió de l'Imperi Persa Aquemènida i la revolta de les ciutats jònies van empènyer Atenes a un xoc militar inevitable. Es detallen els moviments tàctics de la batalla de Marató, destacant l'enginy del general Milciades i l'ús instrumental que Atenes va fer d'aquesta victòria per consolidar la seva hegemonia política a Grècia. L'episodi també desmitifica figures com Filípades i posa en relleu el paper limitat d'Esparta, tot subratllant que, per a Pèrsia, aquestes batalles van ser només episodis perifèrics abans de la invasió definitiva de Xerxes I.

