Artur Cebrià: arqueologia a Sant Llorenç del Munt

0:00Històries de Sant Llorenç58:55
Compartir
Històries de Sant Llorenç
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
8 seccions · 58:55
01
La història de les excavacions a la cova de les Ànimes
2:41 — 8:30

Sabrià explica les exploracions del segle XIX i la redescoberta arqueològica de la cova a finals dels anys seixanta. Parla de les denes i els nummulits trobats, de les campanyes del grup de Sabadell i de les diferències entre aquest jaciment i altres dipòsits.

2:41
02
Les excavacions recents i el possible sentit de les denes
8:31 — 15:44

L’equip de Sabrià descriu les dificultats de treballar en una cova de difícil accés i les troballes que permeten situar el jaciment al Neolític antic. Sabrià planteja, sense donar-ho per establert, que el dipòsit de denes podria relacionar-se amb ofrenes o rituals. També explica com es podien elaborar les peces de petxina.

8:31
03
Conservació dels jaciments i noves datacions
15:55 — 22:55

La conversa tracta les excavacions antigues fetes sense mètodes arqueològics actuals i el deteriorament d’alguns jaciments. Sabrià comenta la recerca a les coves de Sant Llorenç i explica com les datacions amb carboni 14 poden relacionar restes humanes amb ceràmiques romanes. Defensa contrastar les interpretacions amb un mètode de treball revisable.

15:55
04
Les restes neandertals de la cova Simanya
22:56 — 37:36

Sabrià relata com es van identificar restes neandertals conservades en un magatzem del Museu Arqueològic, després que Miquel Aznar les hagués recollit i donat. Parla dels quatre individus identificats, de la datació superior als 85.000 anys i de les limitacions de les restes. També descriu possibles desplaçaments i estades temporals dels neandertals, i explica per què la conservació i transmissió dels materials és essencial per a la recerca.

22:56
05
Neandertals, humans moderns i marques a la cova
37:37 — 41:05

L’entrevista compara, amb cautela, les pràctiques col·lectives atribuïdes als neandertals i les evidències d’art de les comunitats d’humans anatòmicament moderns. Sabrià descriu unes marques de pigment i gravats de la cova Simanya i adverteix que no n’hi ha prou per concloure que tinguessin una funció cerimonial.

37:37
06
La cova de la Canal i els períodes de l’edat dels metalls
41:06 — 45:19

Sabrià repassa materials de diferents períodes trobats a la cova de la Canal, incloent-hi ceràmiques, vidre i objectes metàl·lics. Explica que algunes restes apunten a estades esporàdiques i bivacs, no a un habitatge estable, i comenta les dificultats per distingir els materials de l’edat del ferro i dels camps d’urnes.

41:06
07
L’estructura de pedres del turó de la carena del pagès
45:20 — 52:22

Sabrià parla d’una acumulació de pedres amb fragments de ceràmica trobada al cim. La considera d’origen humà, però diu que la seva funció continua sent incerta; planteja com a hipòtesi una possible finalitat cerimonial o devocional. Explica que l’equip va desmuntar l’estructura i no hi va trobar cap cambra ni dipòsit, i comenta les dificultats per interpretar altres indicis arqueològics de la muntanya.

45:20
08
Panoràmica arqueològica de Sant Llorenç del Munt
52:23 — 58:37

Sabrià presenta un recorregut pels períodes documentats a la muntanya, des de les restes neandertals i els jaciments neolítics fins a les ocupacions de l’edat del bronze i les viles romanes. Assenyala els buits de coneixement, explica que una troballa obre noves preguntes i reclama més recursos per continuar la recerca arqueològica.

52:23
Seccions generades automàticament

La cova de les Ànimes i les denes neolítiques

Artur Cebrià explica la història de les exploracions de la cova de les Ànimes, des de les investigacions del segle XIX fins a les excavacions recents del seu equip. Les denes de petxina, datades al Neolític antic, no apareixen associades a enterraments. Sabrià planteja que podrien formar part d’ofrenes o rituals, però assenyala que no se’n coneix el motiu. També descriu les dificultats de les excavacions i com es fabricaven les denes.

«L'important és entendre que no són aixobars funeraris. És una cosa diferent.» — Artur Sabrià

Cova Simanya i restes neandertals

L’entrevista aborda la identificació de restes neandertals conservades al Museu Arqueològic, que havien estat recollides per Miquel Aznar i donades al museu. Cebrià explica la feina de revisió i datació, la identificació de quatre individus i la importància de conservar i compartir els materials perquè la recerca pugui continuar. Situa les restes en una antiguitat superior als 85.000 anys i parla de les hipòtesis sobre la vida nòmada i les ocupacions temporals dels neandertals.

També comenta les diferències que es proposen entre neandertals i humans anatòmicament moderns, així com les representacions gràfiques de la cova Simanya. Remarca que la interpretació d’aquestes marques no permet afirmar, per si sola, que hi hagués cerimònies.

Altres jaciments i ocupacions de la muntanya

Cebrià repassa les troballes de la cova de la Canal, amb materials de diversos períodes, i les limitacions de la recerca a les zones encara no excavades. Explica que hi ha indicis d’estades breus i activitats a la muntanya, però no necessàriament d’habitatges permanents. També tracta les dificultats per distingir els períodes de l’edat del bronze, l’edat del ferro i els camps d’urnes.

El turó de la carena del pagès

L’entrevista se centra en una acumulació de pedres amb ceràmiques trobada en un cim. Sabrià la considera una construcció humana, però diu que no se n’ha pogut determinar la funció. Planteja com a possibilitat que fos una estructura cerimonial o devocional i explica que l’equip la va desmuntar per estudiar-ne l’interior; no hi va trobar cap cambra ni dipòsit.

Una panoràmica de la història arqueològica local

Al final, Cebrià sintetitza les evidències arqueològiques conegudes a Sant Llorenç del Munt, des de les restes neandertals i les ocupacions neolítiques fins a les viles romanes. Assenyala que hi ha períodes i jaciments encara poc estudiats, defensa la necessitat de contrastar les hipòtesis i demana més recursos per a l’arqueologia.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament