Històries de Sant Llorenç
Subscriu-te
Antoni Mas i els carboners de Sant Llorenç
Antoni Mas presenta el seu pare, Francisco Mas Sala, i explica que la família va treballar en la producció i venda de carbó des del final de la guerra fins als anys seixanta. Situa les primeres campanyes i descriu com es decidien els indrets de treball.
Antoni recorda les primeres colles, procedents de fora, i les campanyes a la Pola i les Tres Creus. Explica que hi havia moltes piles i que transportar-hi la llenya podia requerir animals i esforços importants.
Parla de la quantitat de llenya de les piles i compara el carbó fet per les colles de Girona i de Tortosa, incloent-hi diferències en la manera de fer les piles i en la vida familiar al bosc. També descriu els ramats i l’aprofitament dels colots.
Explica com es marcaven les alzines, es netejava el bosc i es preparaven materials per fer carbonet, llenya i altres usos. Després relata una anècdota sobre el propietari de la Mata i el compromís de portar llenya a unes cases.
Antoni recorda persones vinculades a la Mata i diverses vivències de feina, així com les carboneres de Collderes i els camins que el seu pare va obrir o arreglar perquè hi passessin els animals. També parla dels carros i dels camions que transportaven el carbó.
Descriu com les colles es construïen les barraques i, en marxar, en podien vendre la fusta. Explica què menjaven, com obtenien aigua, quan feien festa i com es calculava el pagament segons les càrregues produïdes i les despeses avançades.
Parla de la cobertura per accidents de treball i recorda alguns carboners que es van quedar a viure a la zona. També esmenta treballadors de Matadepera i les relacions laborals de la seva família.
Antoni explica que el carbó s’utilitzava en gasògens i que el carbó acabat de fer es portava a empreses i camions. També anomena altres persones i negocis relacionats amb la venda de carbó.
Recorda haver treballat per molts racons de Sant Llorenç, però no haver pujat mai a la Mola. Explica el retorn a indrets on havia fet carbó i una anècdota sobre haver arrencat farigola, en comptes de tallar-la.
Antoni parla dels paratges que recorda, dels pins cargolats que havia vist de jove i de no conèixer-ne l’origen. També comenta l’alzina del salari i diu que no va preguntar mai per la seva història.
Relata un episodi relacionat amb el transport de llenya a la carretera i expressa preocupació perquè el bosc no es netegi i pugui cremar. Recorda que la feina li agradava, però que anava al bosc a treballar, no a buscar bolets.
La narració final situa els carboners en les dècades dels quaranta i cinquanta, quan el carbó de Sant Llorenç servia per als habitatges, les fàbriques i el transport, i la muntanya era un espai de feina durant tot l’hivern.
La família Mas i l’activitat carbonera
Antoni Mas recorda la feina de la seva família en la producció i venda de carbó vegetal a Sant Llorenç del Munt durant la postguerra. Explica que el negoci, anomenat Carbonsmas, l’havia iniciat el seu pare, Francisco Mas Sala, i que va funcionar des del final de la guerra fins als anys seixanta.
Feina i organització al bosc
- Les colles treballaven en indrets com la Barata, la Mata, la Pola i les Tres Creus. La família acordava les campanyes i l’organització dels talls, i procurava que les alzines poguessin tornar a créixer abans de repetir la feina.
- Antoni descriu la mida de les piles, les diferències entre el carbó fet per colles de Girona i de Tortosa, i la reutilització de restes de les piles per fer carbó de menor qualitat. També explica l’aprofitament de branques per fer carbonet, llenya per als forns i altres productes.
- Els carboners s’allotjaven en barraques que construïen al bosc. La família Mas els portava provisions, mentre que l’aigua s’obtenia de fonts. El pagament del carbó es feia al final de la campanya, tot i que durant la temporada els avançaven diners i els descomptaven les despeses.
Camins, anècdotes i records
Antoni rememora el transport amb animals, carros i camions, els camins que el seu pare va obrir o arreglar per facilitar el pas, i episodis viscuts a la Mata. També parla de persones que treballaven al bosc, de la feina per a les empreses i l’ús del carbó en els gasògens.
Explica que, tot i haver recorregut molts indrets de la muntanya per feina, mai no havia pujat a la Mola. Recorda, a més, els pins cargolats, l’alzina del salari i una anècdota sobre haver arrencat farigola en lloc de tallar-la. Al final, critica que el bosc quedi brut i expressa preocupació pel risc d’incendi.
El context de la postguerra
El programa tanca situant el testimoni en una època en què el carbó de Sant Llorenç era una font d’energia per als habitatges, les fàbriques i el transport. La veu narradora descriu una muntanya marcada per la feina dels carboners, que passaven l’hivern al bosc pendents de les carboneres.