Successió i relleu a l’empresa familiar
Els presentadors parlen del pes de les empreses familiars i de les dificultats perquè arribin a les generacions següents. Plantegen que les empreses poden tancar quan el fundador es cansa i es pregunten qui n’ha d’assumir la continuïtat.
Expliquen que alguns fundadors no volen abandonar l’empresa i associen la successió amb la pèrdua de la seva identitat professional. Amb anècdotes, descriuen com poden continuar prenent les decisions malgrat que hi hagi un director general, i parlen dels problemes de govern corporatiu que això pot generar.
Proposen establir un calendari de successió i un itinerari perquè els fills passin per diferents àrees de l’empresa amb poca responsabilitat inicial. També assenyalen que el fundador ha de trobar una activitat quotidiana que substitueixi la feina al despatx.
Distingeixen entre els fills que volen i poden assumir l’empresa, els que volen però no poden i els que no volen ni poden. Recomanen que els possibles successors treballin abans en una altra companyia i rebin una formació adequada. També descriuen les dificultats personals i laborals de ser fill del propietari.
Els presentadors indiquen que la direcció no ha de conservar necessàriament el cognom familiar. Expliquen que es pot contractar un director general i organitzar la participació dels fills en qüestions de finances familiars. També exposen el cas d’un successor que volia dedicar-se al teatre i no a l’empresa.
Parlen de com gestionar les diferències entre germans i de la utilitat del protocol familiar per deixar clares les regles de successió. Destaquen la seguretat econòmica dels fundadors i l’harmonia familiar, i aborden els rols dels cònjuges i la possibilitat que treballin a l’empresa.
Tracten la fiscalitat de la transmissió de l’empresa familiar i assenyalen que cal planificar-la amb temps i comptar amb assessorament especialitzat. Esmenten estructures que poden permetre bonificacions en l’impost de successions i donacions.
Com a tancament, proposen preguntar als fills si volen continuar l’empresa, què necessitarien per fer-ho bé i què passaria si no ho volguessin. També plantegen que el fundador es pregunti què farà si el fill no vol assumir el relleu.
El relleu generacional a l’empresa familiar
Jordi Mercader i Ferran Teixes parlen de la continuïtat de les empreses familiars i de com preparar-ne la successió. Assenyalen que molts fundadors tenen dificultats per deixar el poder, i que la continuïtat pot quedar compromesa si els fills no estan preparats o no volen assumir l’empresa.
Preparar el fundador i els successors
- Proposen fixar un calendari per al relleu i una itinerància perquè els fills coneguin àrees com finances, comercial i màrqueting, inicialment sense gaire responsabilitat de comandament.
- El fundador també ha de pensar com serà el seu dia a dia quan deixi el despatx.
- Recomanen que el possible successor treballi uns anys en una altra empresa per guanyar experiència i conèixer altres entorns laborals.
- La formació s’ha d’ajustar a les necessitats de la persona i de l’empresa.
«El dia a dia de la fàbrica o de l'empresa ha de ser substituït per un altre dia a dia equivalent.» — Jordi Mercader
Si els fills no volen o no poden
La conversa distingeix entre qui vol i pot continuar, qui vol però no pot i qui ni vol ni pot. Si no hi ha un successor adequat, es planteja incorporar un director general o vendre l’empresa. També remarquen que no cal que la direcció mantingui el cognom familiar: l’empresa pot continuar i la família beneficiar-se de la feina feta per les generacions anteriors.
Protocol familiar i relacions entre germans
Els presentadors expliquen que el protocol familiar pot establir les regles de successió, el paper dels germans i si els cònjuges poden treballar a l’empresa. Hi destaquen dos objectius: preservar la seguretat econòmica dels fundadors i mantenir l’harmonia familiar. També parlen de les diferències entre germans i de la importància de deixar clars els rols de la família política.
Planificació fiscal i preguntes als successors
Aborden la planificació fiscal de la transmissió de participacions i indiquen que cal assessorar-se amb persones especialitzades i preparar-la amb temps. Al final, proposen que els pares preguntin als possibles successors si volen assumir el repte, què necessitarien per fer-ho bé i què passaria si no ho volguessin.

