L’exèrcit tardoromà: bàrbars i fortificacions

Després de resumir els canvis militars del programa anterior, els presentadors defineixen el reclutament, la lleva, la lleva forçosa i l’exèrcit professional. Distingeixen el reclutament obligatori i regulat de la incorporació indiscriminada en situacions de necessitat.

Repassen els criteris atribuïts a Vegeci per seleccionar reclutes, les edats i ocupacions considerades, les exempcions i les restriccions. També expliquen les excepcions en què es van reclutar esclaus i els incentius que, en un cas, incloïen la llibertat i un salari.

Expliquen qui organitzava els reclutaments i quant podia durar el servei. Parlen dels fills de soldats incorporats a l’exèrcit, de les quotes exigides a les comunitats rurals i de la possibilitat de pagar un impost en lloc d’aportar reclutes.

Descriuen l’automutilació com un intent d’evitar l’allistament i les mesures legals que s’hi van aplicar. També tracten la captura dels desertors, les atribucions dels responsables provincials i les penes més severes en temps de guerra.

Els presentadors identifiquen la peça musical com l’epitafi de Seikilos, n’expliquen la inscripció i la relació amb la tomba d’Euterpe, i comenten la interpretació que se sent al programa.

Expliquen que la incorporació de soldats estrangers ja existia abans del Baix Imperi i es va fer més habitual. Parlen dels *laeti*, els *gentiles* i els *foederati*, de la manca d’una proporció estadística clara i de la interpretació historiogràfica de la barbarització. El bloc conclou que les fonts no presenten necessàriament aquests soldats com a menys eficients ni la barbarització com una causa de la caiguda de Roma.

Descriuen la paga modesta dels soldats, els pagaments en espècie i les donatives. Expliquen que els *comitatenses* s’allotjaven sovint en poblacions i cases particulars, mentre que els *limitanei* vivien en forts, alguns dels quals es van adaptar amb estances més petites.

Analitzen la lenta penetració del cristianisme entre els soldats, les fonts que descriuen la seva presència i les diferents actituds dels cristians envers el servei militar. També esmenten persecucions i la tolerància religiosa declarada per Constantí.

Comparen la defensa avançada amb la defensa en profunditat i presenten els arguments que qüestionen que l’imperi disposés d’un pla militar centralitzat d’aquest tipus. També tracten els pactes amb pobles fronterers, les amenaces a l’est i a les altres fronteres, i les tàctiques d’infanteria.

Descriuen les amenaces dels perses sassànides a l’Orient i dels pobles tribals en altres fronteres. Parlen de les incursions, de l’ús de fortificacions i reforços, de la dissuasió i de les formacions i armes emprades pels soldats romans.

Expliquen les millores en les muralles urbanes —gruix, alçada, torres, fosses i accessos— i els canvis en les bases militars. El bloc presenta les fortaleses com a elements d’una xarxa defensiva i relaciona aquesta evolució amb les formes de guerra de l’antiguitat tardana.

Els participants resumeixen que les transformacions de l’exèrcit van respondre a l’adaptació a noves formes de guerra, amb més mobilitat, cavalleria i fortificacions. Sostenen que la caiguda de l’imperi no s’explica només per les forces armades, sinó per les contradiccions internes de la societat romana.