A les Portes de Troia
Subscriu-te
Harald Hardrada i el final de l’era vikinga
Els presentadors expliquen que les sagues barregen història i llegenda i que van ser escrites força després de la vida de Harald. Contrasten aquesta tradició amb poemes escàldics i cròniques bizantines i anglosaxones, i comenten les precaucions que cal tenir amb les fonts.
Presenten Harald Sigurdsson, el seu sobrenom i la trajectòria que el porta de Noruega a Constantinoble i de nou al nord. Expliquen què s’entén per era vikinga, el seu marc temporal i l’expansió escandinava, i qüestionen la imatge dels víkings com a pobles aïllats.
Harald neix a Noruega i, als quinze anys, participa en la batalla de Stiklestad al costat del seu germanastre Olaf. Després de la derrota i la mort d’Olaf, fuig ferit i perseguit cap a la Rus de Kíev.
A la Rus de Kíev, Harald serveix Jaroslav el Savi, participa en campanyes militars i demana casar-se amb Elisabet de Kíev, però la proposta és rebutjada. Decideix anar a Constantinoble per fer fortuna i s’incorpora a la Guàrdia Varega. Els presentadors n’expliquen la funció, les condicions i els privilegis.
La Guàrdia Varega és enviada a diferents fronts. El relat s’atura en les operacions a la Mediterrània oriental, Sicília, els Balcans i Terra Santa. També explica una història de les sagues sobre l’ús d’ocells amb foc per provocar un incendi durant un setge a Sicília.
Durant la revolta de Constantinoble del 1042, Harald i la Guàrdia Varega es posicionen contra l’emperador. Les sagues atribueixen a Harald la captura i execució de l’emperador; més endavant, és empresonat per una acusació d’apropiació de fons. Fuig de la ciutat, torna a la Rus de Kíev, recupera les riqueses que hi havia enviat i es casa amb Elisabet.
Harald torna per reclamar el tron de Noruega, ocupat pel seu nebot Magnus el Bo. Es coaliga amb Svein Estridsson i pressiona Magnus, que acaba acceptant compartir el tron de Noruega. Després de la mort de Magnus, Harald intenta obtenir també Dinamarca i inicia una llarga guerra amb Svein.
El programa descriu els conflictes de Harald amb els senyors de la guerra i els seus esforços per centralitzar el regne, establir codis legals i encunyar moneda. També s’hi parla de la fundació d’Oslo i del final de la guerra amb Dinamarca, que acaba amb la renúncia de Harald a les seves pretensions sobre el tron danès.
Després de la mort d’Eduard el Confessor, Harald reclama el tron anglès i es presenta com un dels pretendents, juntament amb Harold Godwinson i Guillem de Normandia. Envaeix el nord d’Anglaterra amb el suport de Tostig Godwinson, però l’exèrcit de Harold marxa cap al nord i derrota els escandinaus a Stamford Bridge. Harald mor a la batalla.
Els presentadors expliquen que els canvis històrics no es produeixen de cop i que Harald serveix per entendre la transició del món viking cap a regnes escandinaus més feudalitzats, amb moneda pròpia i més presència de l’Església cristiana. Tanquen l’episodi amb els agraïments i el comiat.
Alberto Reche i Albert Abril repassen la vida de Harald Hardrada i expliquen per què la seva mort s’associa al final de l’era vikinga. També parlen de les fonts —sobretot les sagues, però també poemes i cròniques— i de les precaucions necessàries per separar història i llegenda. Després de fugir de Noruega, Harald serveix Jaroslav el Savi i s’incorpora a la Guàrdia Varega de Constantinoble, on participa en campanyes i en les intrigues de la cort. De retorn al nord, recupera la seva fortuna, es fa rei de Noruega i impulsa canvis en l’administració. El relat culmina amb la seva invasió d’Anglaterra i la derrota a Stamford Bridge el 1066.