A les Portes de Troia
Subscriu-te
La Jamància a Barcelona: L'última bullanga liberal
Introducció de l'episodi i dels col·laboradors. Anunci de la participació al TotenCat a Figueres amb Patrick Urbano i detalls sobre el micromecenatge a Patreon.
Explicació del marc teòric de la revolució liberal a Espanya: el pas de l'absolutisme al parlamentarisme i el context de la regència d'Espartero.
Anàlisi de per què Barcelona esdevé el focus més liberal de l'Estat i discussió sobre el terme 'bullanga' com a eina de desacreditació política.
Etimologia de la paraula des de l'idioma caló i la seva relació amb els cossos francs i les classes socials desfavorides que van iniciar la revolta.
Cronologia dels fets: la demanda de la Junta Central, l'estat de setge a la ciutat i l'encerclament militar des de Gràcia i els forts de Montjuïc.
El paper del llavors coronel Joan Prim en la repressió de la revolta i l'explicació de la famosa frase 'O caixa o faixa'.
Noms propis de la Junta, la participació del món obrer amb Joan Munts i l'esment a la participació femenina en la revolució.
Termes de la rendició de Barcelona el novembre de 1843 i com el fracàs de la Jamància consolida el poder del liberalisme conservador d'Isabel II.
En aquest episodi de A les Portes de Troia, s'analitza la Jamància de 1843, considerat l'últim capítol de la revolució liberal a Barcelona. La historiadora Núria Miquel ens guia per una època de gran complexitat política, on el liberalisme progressista i les classes populars es van aixecar contra el govern central per defensar la creació d'una Junta Central i un model d'estat més descentralitzat. El programa detalla el paper de les milícies, la figura controvertida del general Joan Prim i el significat del terme jamància, derivat del caló. Finalment, s'expliquen les conseqüències d'aquesta derrota, que va portar al bombardeig de la ciutat i va obrir la porta a la dècada moderada, un període de retrocés per a les llibertats democràtiques a Catalunya i Espanya. És un relat essencial per entendre la transició cap a la modernitat i la identitat revolucionària de la Barcelona del segle XIX.