A les Portes de Troia
Subscriu-te
La Conquesta de Nàpols d'Alfons el Magnànim (Part 1)
Presentació de l'aventura italiana i els motius que van portar Alfons el Magnànim a posar la mirada en el regne de Nàpols.
Salutacions de l'equip del programa i una anècdota personal de l'Albert Abril sobre un historiador napolità que va inspirar el programa.
Anàlisi de la talasocràcia catalana, les rutes comercials i la rivalitat amb Gènova pel domini del Mediterrani.
La situació política post-Compromís de Casp i la necessitat de legitimar el nou llinatge real.
Explicació del desig d'Alfons d'evitar el pactisme de les corts catalanes i la necessitat d'assegurar el gra de Sicília i la Pulla.
Situació geopolítica de la península itàlica i descripció de la reina Joana II, l'última de la branca Anjú.
Alfons aixeca el setge de Bonifacio a Còrsega per acceptar l'oferta d'adopció de la reina Joana II davant l'amenaça francesa.
L'entrada a Nàpols i el paper dels mercenaris Sforza contra Braccio de Montone. L'enfrontament amb el favorit Sergiani.
La reina revoca l'adopció d'Alfons. El rei ha de tornar a casa i, en venjança, saqueja la ciutat de Marsella emportant-se les cadenes del port.
Amb la mort de Joana II el 1435, Alfons torna a Itàlia i posa setge a la fortalesa estratègica de la Gaeta.
Crònica de la desfeta de la flota aragonesa contra els genovesos i la captura del rei Alfons i la seva noblesa.
L'episodi de A les Portes de Troia analitza la primera fase de l'expansió d'Alfons V, el Magnànim, cap al Regne de Nàpols. En un context de canvi dinàstic amb els Trastàmara, el monarca buscava legitimar el seu poder i assegurar l'hegemonia comercial al Mediterrani. El relat detalla com una oportunitat diplomàtica es va convertir en un laberint de traïcions a la cort napolitana, on la reina Joana II va passar de nomenar-lo hereu a declarar-lo enemic. Després d'un primer intent fallit i un saqueig de revenja a Marsella, l'aventura reprèn el 1435. El programa culmina amb l'explicació de la desastrosa batalla naval de Ponça, on la flota de la Corona d'Aragó va ser destruïda pels genovesos. Aquest fracàs militar va portar al fet insòlit de veure el rei Alfons V i gairebé tota la seva cort fets presoners. Tot i la derrota inicial, el programa planteja com l'obsessiò del monarca per Itàlia definiria el rumb de la història catalana i mediterrània del segle XV.