A les Portes de Troia
Subscriu-te
De la Il·lustració a la Gran Guerra: L'Evolució de la Ciència
Presentació del programa i de l'invitat Loto Lucic per analitzar el període entre la Il·lustració i la Segona Guerra Mundial.
Discussió sobre com la ciència moderna neix de l'observació i l'experimentació, trencant amb la lògica pura de Plató.
Anàlisi del període entre el segle XVI i XVIII (Galileu, Newton) i com la pèrdua de poder de l'Església va permetre noves veritats.
El debat entre Robert Boyle i Thomas Hobbes sobre si la ciència ha de ser pública i democràtica o una eina d'autoritat tancada.
Com els governs utilitzen l'estadística, la cartografia i la unificació de la llengua (RAE) per veure i controlar el territori.
L'aparició de l'enginyeria i la química industrial per optimitzar la producció i el canvi cap a un progrés accelerat.
Anàlisi de l'eficiència a les fàbriques, l'optimització de la màquina de vapor i la ciència al servei del capital.
Com l'estudi del cos humà es va utilitzar per fer els moviments dels treballadors més eficients, sovint deshumanitzant-los.
L'educació neix per la necessitat de formar tècnics intermedis, convertint-se en el primer mecanisme d'ascens social no bèl·lic.
Com l'estudi del rendiment de les màquines de carbó va portar a les lleis de la termodinàmica (Carnot, Kelvin, Boltzmann).
El descobriment de la síntesi de l'urea i els tints artificials que van donar pas a les grans indústries farmacèutiques i tèxtils.
Repàs de com la tecnologia va decidir conflictes: Trafalgar, la higiene en campanya, el radar, Alan Turing i la bomba atòmica.
Aquest episodi de A les Portes de Troia explora l'evolució de la ciència des de la Il·lustració fins a la Segona Guerra Mundial, analitzant com va passar de ser una curiositat intel·lectual a una eina de poder estatal i industrial. A través d'una conversa amb el professor Loto Lucic, es detalla com l'aparició del mètode científic va permetre als estats moderns organitzar-se mitjançant l'estadística, la cartografia i l'estandardització de les llengües. L'episodi també aprofundeix en la Revolució Industrial, destacant el paper de l'enginyeria i la termodinàmica en l'optimització de la productivitat, i com l'educació universal va néixer per formar tècnics però va acabar essent un motor d'ascens social. Finalment, es repassa com la ciència ha estat decisiva en l'àmbit militar, des de la millora de la higiene als camps de batalla fins a fites tecnològiques com el radar, el desxiframent de la màquina Enigma i la creació de la bomba atòmica, transformant per sempre el mapa geopolític mundial.