Sapere Aude: natura humana, capitalisme i evolució
Joaquim Fontboté planteja si l’ésser humà és bo per naturalesa i contraposa les visions de Rousseau i Hobbes. Esmenta altres pensadors optimistes i pessimistes i deixa oberta la reflexió sobre si la naturalesa humana o la societat són bones o dolentes.
El programa vincula el capitalisme amb les doctrines liberals i presenta Adam Smith i la metàfora de la *mà invisible*. Repasa idees com el treball com a origen de la riquesa, la llibertat de mercat, la competència, l’acumulació de capital i la divisió del treball.
Fontboté presenta les preguntes de Kant sobre què podem saber, què podem fer i què podem esperar. Explica la seva crítica del coneixement i el seu intent de fonamentar la moral, i resumeix aquestes qüestions en la pregunta «Què és l’home?».
El locutor parla de Madame de Staël i de la desigualtat en el reconeixement de les aportacions de les dones. Repasa la seva educació, obra i influència cultural i política, així com la seva defensa de la llibertat davant els convencionalismes socials.
Fontboté presenta Schopenhauer com un pensador pessimista i explica la seva concepció de la vida com a patiment. Repassa la distinció entre representació i voluntat i descriu aquesta última com un impuls sense sentit ni raó.
El programa repassa la teoria de l’evolució i es pregunta si l’evolució de l’espècie implica també un progrés humà. Esmenta la interpretació evolucionista de la societat i qüestiona els mètodes que pretenen accelerar aquest procés, pels resultats inhumans que poden comportar. El locutor tanca convidant a reflexionar i a mantenir el pensament crític.
A Sapere Aude, Joaquim Fontboté explora diverses preguntes filosòfiques sobre la naturalesa humana, el coneixement i el progrés. Comença amb el debat entre Rousseau i Hobbes sobre si l’ésser humà és bo o dolent per naturalesa i continua amb les idees d’Adam Smith sobre les bases liberals del capitalisme. Després repassa les preguntes de Kant i la seva crítica del coneixement, abans de parlar de Madame de Staël i de la seva aportació al pensament de la Il·lustració. També presenta el pessimisme de Schopenhauer i la seva concepció de la vida com a patiment. Per acabar, diferencia l’evolució biològica del possible progrés humà i qüestiona si la societat avança realment cap a una vida millor.