L'estoïcisme i el manual d'Epictet a Sapere Aude
Presentació del programa de filosofia a Matadepera Ràdio (107.1 FM) per Joaquim Fomboter.
Explicació de la distinció entre el que depèn de nosaltres (opinions, desitjos) i el que no (riquesa, honors).
La relació entre el cinisme i l'estoïcisme, i com gestionar els primers impulsos segons Sèneca.
Reflexions d'Epictet sobre com considerar el que és realment propi per evitar ser importunats o tenir enemics.
L'estratègia estoica per evitar la frustració centrant l'aversió només en les coses que depenen de la voluntat.
Lliçons sobre la pèrdua de béns i sers estimats, i la importància de preveure els inconvenients abans d'actuar.
La importància d'assumir que som responsables de les nostres emocions i no culpar els altres de les nostres desgràcies.
Metàfores sobre no perdre el rumb de la vida i acceptar els fets com passen, no com voldríem que passessin.
La importància de la pràctica davant la teoria i com l'hàbit defineix la nostra personalitat.
Com acompanyar el patiment dels altres sense perdre la pau interior ni caure en la hipocresia.
La metàfora de la vida com una obra de teatre i l'estratègia de lluitar només en les batalles interiors.
Resum final sobre la vigència d'aquesta filosofia i recomanacions de lectura i reflexió.
En aquest episodi de Sapere Aude a l'emissora Matadepera Ràdio, s'aprofundeix en la filosofia de l'estoïcisme com una eina d'absoluta vigència per al segle XXI. El programa se centra en el manual d'Epictet i la seva premissa fonamental: aprendre a distingir entre el que depèn d'un mateix i el que no. A través d'un recorregut per conceptes com l'autocontrol, la fortalesa i la paciència, s'explica com la felicitat no resideix en l'èxit extern o les possessions, sinó en el control de les nostres opinions i desitjos. El conductor reflexiona sobre la importància de no culpar els altres del nostre malestar i d'acceptar la realitat tal com es presenta, utilitzant la raó per processar els impulsos naturals. Aquesta lliçó de filosofia clàssica ens recorda que, encara que no podem triar les circumstàncies de la nostra vida, sí que podem triar com les afrontem, convertint la virtut en un hàbit i una segona naturalesa per assolir la veritable llibertat.