L'estoïcisme i el manual d'Epictet a Sapere Aude
Introducció a l'espai Sapere Aude a l'emissora municipal 107.1 FM.
Explicació del pilar fonamental de l'estoïcisme: separar el que depèn de nosaltres del que no.
Relació entre l'estoïcisme i el cinisme original de Diògenes i Antístenes.
Com processem els impulsos espontanis mitjançant l'ús de la raó.
Les conseqüències de considerar com a propi allò que és aliè i la cerca de la felicitat.
Com gestionar les expectatives per evitar la frustració i el fracàs emocional.
Exercicis pràctics des de trencar una gerra fins a acceptar la mort d'un ésser estimat.
La importància d'anticipar els inconvenients abans d'actuar per mantenir l'harmonia.
L'assumpció que som responsables de les nostres emocions i no els altres.
Les eines per defensar-se de les experiències externes i les injúries.
La importància de l'hàbit i la referència a Aristòtil i Phil Jackson.
Com consolar els altres sense comprometre la pròpia estabilitat interior.
La metàfora de la vida com un drama on representem un paper assignat.
Estratègies per ser invencible centrant-se només en el camp de batalla de la ment.
Reflexió final sobre la modernitat de l'estoïcisme i comiat del programa.
En aquest episodi de Sapere Aude a l'emissora Matadepera Ràdio, Joaquim Fonboté ens convida a descobrir la vigència de l'estoïcisme a través de les ensenyances d'Epictet. La reflexió central gira entorn de la dicotomia del control, aprenent a diferenciar entre allò que depèn de la nostra voluntat i els factors externs que ens són aliens. El programa analitza com l'autocontrol, la fortalesa i la resignació ens permeten viure una vida lliure i feliç, evitant l'enveja i la frustració. Es destaca que les emocions negatives no neixen dels esdeveniments en si, sinó de la nostra interpretació. Mitjançant exemples com la pèrdua d'objectes o la gestió de les relacions personals, s'il·lustra com aquesta filosofia de fa 2.000 anys és totalment aplicable al segle XXI, oferint un manual pràctic per mantenir la pau interior i la llibertat davant les adversitats del destí. Finalment, es reivindica la importància de la pràctica constant per convertir la virtut en una segona naturalesa.