De Tales a Parmènides: els primers filòsofs
Fontboté parla de Tales de Milet, de la seva recerca d’explicacions naturals i racionals i de la idea que l’aigua és la substància bàsica de l’univers. Explica el monisme, l’observació de la natura i la influència d’aquest pensador en la filosofia occidental.
Presenta Lao Tse i el *Tao Te Ching*, i explica el Tao com a camí, la virtut i els canvis cíclics i complementaris del món. També descriu el *wu wei* com una forma d’actuar espontàniament i d’acord amb la naturalesa.
Repàs de les idees matemàtiques i religioses de Pitàgores, de la seva comunitat i del teorema que porta el seu nom. S’hi exposa la relació entre nombres, proporcions i harmonia musical, la música de les esferes i el raonament deductiu.
Fontboté explica el *logos* d’Heràclit i la idea que el món es troba en un estat de canvi continu. L’exemple del riu il·lustra com les coses es transformen, encara que les percebem com a unitats.
S’hi presenta el raonament de Parmènides: allò que existeix no pot provenir del no-res ni deixar d’existir. D’aquí deriva la conclusió que la realitat és eterna, immutable i indivisible, i que la percepció dels sentits pot resultar enganyosa. Fontboté tanca el programa amb un resum i un avançament del següent episodi.
Joaquim Fontboté dedica aquest episodi de Sapere Aude a diversos pensadors antics i a les seves explicacions sobre el món. Presenta Tales de Milet i la proposta que l’aigua és el principi de totes les coses, així com el pas de les explicacions religioses a les naturals i racionals. Després explica el taoisme de Lao Tse, el Tao com a camí i la idea d’actuar d’acord amb la naturalesa. El repàs a Pitàgores tracta el teorema, el pes de les matemàtiques i les proporcions musicals en la seva visió del cosmos. També aborda Heràclit i el canvi constant, i Parmènides, que defensa amb el raonament que la realitat és una i immutable. Entremig, el programa inclou cançons.