Res en Joc
“Res en Joc” un programa d’actualitat i entrevistes a personatges rellevants de Matadepera, Terrassa i altres personalitats destacades de Catalunya . El programa repassa els temes d’actualitat i la trajectòria dels convidats des d’un punt de vista humorístic. Dirigit per Ramon Avellaneda, presentat per Jan Tormo i compta amb la col·laboració d’Ot Corominas i Pere Casas.
Subscriu-te
Jordi Graupera: El futur d'Alhora i la política catalana
Anàlisi sobre les causes del fracàs polític de l'octubre de 2017 i la realitat sobre els esdeveniments viscuts.
Resum de la biografia de Jordi Graupera: els seus inicis a la JNC, el seu pas pels Estats Units i la seva evolució cap a la gestació d'Alhora.
Graupera recorda les seves primeres interaccions amb Jordi Pujol i la seva joventut dins les estructures polítiques del país.
Reflexió sobre el funcionament de Twitter i l'impacte que té com a eina de radicalització i alhora com a trinxera necessària.
Debat sobre si la independència va ser possible i la legitimitat del referèndum en el context europeu actual.
Objectius, aspiracions electorals i propostes concretes del nou partit polític Alhora.
Propostes tècniques per a la gestió ferroviària i la implementació d'un model real d'immersió escolar a Catalunya.
Crítica al turisme low-cost i estratègies per potenciar la indústria de valor afegit i la tecnologia.
L'episodi compta amb una entrevista a Jordi Graupera, qui analitza l'estat actual de la política catalana després dels esdeveniments d'octubre de 2017. Graupera, líder del partit Alhora, critica la gestió de les forces independentistes tradicionals, a les quals acusa d'haver ocultat el conflicte en lloc d'afrontar-lo. Durant la conversa s'aborden propostes clau del seu projecte polític, com la implementació d'una doble xarxa escolar per garantir una immersió lingüística real, la recuperació de la gestió integral de les rodalies ferroviàries per part de la Generalitat i un canvi dràstic en el model econòmic català. L'autor de Perplexitat defensa un pragmatisme allunyat de l'eix clàssic dreta-esquerra, focalitzant-se en la construcció d'un país amb indústria de valor afegit. Finalment, es reflexiona sobre el paper nociu de les xarxes socials i la necessitat de plantar cara en una trinxera on es disputa el futur del català.