Conflicte, periodisme i la biologia de la guerra amb Plàcid García Planas
Inici del programa amb comentaris sobre les vacances a Canàries, el ritme de vida a les illes i breus referències a l'actualitat cultural abans de presentar el convidat.
Monòleg introductori sobre la història dels conflictes a Europa, la pèrdua del matís en la societat actual i presentació formal de Plàcid García Planas.
Ramon realitza una secció creativa comparant les parades dels Ferrocarrils de la Generalitat amb les preguntes morals i logístiques que planteja la feina de reporter.
Plàcid explica com va entrar al periodisme per atzar i reflexiona sobre per què no es considera un cercador d'adrenalina, sinó un professional de la feina ben feta.
Discussió sobre com la poesia permet dir molt amb poques paraules i com el repte narratiu és el que realment l'empeny a cobrir conflictes.
Reflexió sobre la inexistència de l'objectivitat absoluta, la pèrdua del matís en el món modern i la importància de la biologia per sobre dels anàlisis polítics.
Anècdota sobre com va ser el primer periodista a entrevistar Vladímir Putin com a cap d'estat fora de Rússia a la cimera d'Okinawa.
Plàcid confessa que el seu pitjor moment no va ser en una guerra estrangera, sinó durant un conflicte local d'ocupació a la seva pròpia casa.
Relat sobre l'experiència a Kandahar vestit de civil i la seva trobada amb soldats canadencs, qüestionant el mite del reporter heroi.
Anàlisi final sobre el futur dels conflictes, l'ús de drons a Ucraïna, la insensibilització de la societat i la funció teràpica de l'escriptura.
En aquest episodi de Res en Joc, l'equip entrevista el prestigiós reporter Plàcid García Planas, qui ha cobert més d'una dotzena de conflictes internacionals per a La Vanguardia. La conversa s'allunya dels clixés del corresponsal heroic per centrar-se en els reptes narratius d'explicar el dolor humà i la importància de mantenir el matís en un món cada cop més polaritzat. García Planas reflexiona sobre la seva experiència a l'Afganistan, Ucraïna i els Balcans, destacant com la tecnologia i els drons han transformat la percepció de la guerra. També subratlla que, a vegades, les batalles més dures no es lliuren a milers de quilòmetres, sinó a l'entorn més proper. Una lliçó de periodisme que reivindica la poesia i la paradoxa com a eines per apropar-se a una realitat que sovint supera qualsevol anàlisi geopolítica convencional.

