Lletraferida
Subscriu-te
El Càntic de la Terra: ecologia i vida
Sandra Milán presenta *Càntic de la Terra*, d’Estefano Mancuso, i explica que el llibre relaciona el poema de Sant Francesc amb l’ecologia i les dades científiques. El càntic s’hi descriu com una seqüència d’elements essencials per a la vida i com una invitació a tenir cura del planeta.
La lectura presenta el poema com una mena de guia sobre els components necessaris per a la vida. Destaca la precisió de les paraules de Francesc, la igualtat entre les criatures i la idea que la realitat forma una xarxa sense jerarquies. També relaciona aquesta visió amb la cooperació entre els éssers vius.
S’explica que el sol és la font principal d’energia del planeta. La seva llum i calor fan possible la vida, i les plantes converteixen l’energia solar en energia química mitjançant la fotosíntesi, que alimenta els éssers vius.
La lectura presenta el sol i la lluna com a elements necessaris i iguals dins del càntic. Repasa explicacions antigues sobre la lluna i descriu com les marees han contribuït a alentir la rotació terrestre i com la distància entre la Terra i la lluna ha anat canviant. També planteja la importància de la lluna per a les condicions que han permès la vida.
El germà vent s’identifica amb l’atmosfera, l’aire i el clima. La lectura explica que l’atmosfera protegeix la Terra de la radiació, modera les variacions de temperatura i, amb l’oxigen produït per la fotosíntesi, permet la respiració de molts éssers vius.
El programa explica que l’aigua és necessària per a la vida, però que la seva presència depèn també de la distància del planeta respecte de l’estrella i de la seva atmosfera. Es parla de l’aigua líquida a la superfície terrestre, de les pressions sobre aquest recurs i de la diferència entre el seu valor d’ús i el seu valor d’intercanvi.
La lectura descriu el foc com una força que les plantes han fet possible, ja que la combustió necessita combustibles i oxigen vinculats a la fotosíntesi. També explica que el control del foc va aportar llum, escalfor, cuina i protecció, i que les trobades al voltant de la llar haurien afavorit la interacció social i el llenguatge.
La terra es presenta com la base dels aliments i dels recursos que sostenen la vida. La reflexió qüestiona la idea que els humans estiguin per sobre de les lleis naturals i defensa que l’aigua, l’aire i la terra no són propietat humana, sinó recursos fonamentals que cal utilitzar amb respecte.
La lectura interpreta els «que perdonen» com a persones que cooperen i sostenen una comunitat davant les malalties, les debilitats i les dificultats. La cooperació es presenta com una condició necessària per a la vida en comú.
La mort corporal, darrera figura del càntic, s’explica no sols com un final, sinó com una part del cicle que permet un nou començament.
Sandra Milán tanca el programa, recorda que ha ofert fragments de l’obra i recomana llegir el llibre sencer per trobar-hi les reflexions completes.
Sandra Milán dedica aquest episodi de Lletraferida a llegir i comentar fragments de Càntic de la Terra, d’Estefano Mancuso, una reinterpretació del Càntic de les Criatures de Sant Francesc d’Assís. La lectura combina espiritualitat i ciència per presentar el poema com una guia sobre els elements que fan possible la vida i la interdependència entre tots ells. El programa tracta el paper del sol, la lluna, l’atmosfera, l’aigua, el foc i la terra, i reflexiona sobre la cooperació i la mort com a parts del cicle vital. També planteja la necessitat de respectar els recursos naturals i de no considerar-los propietat humana. Al tancament, Milán recomana llegir l’obra sencera.