L’Àgora: la por entre filosofia, cinema i literatura
Repàs de fets històrics associats al 30 d’octubre, com la batalla del Río Salado, el naixement de John Adams, la narració radiofònica d’Orson Welles sobre una invasió extraterrestre, el naixement de Maradona, la construcció del pont del Bòsfor i un article sobre la domesticació dels gossos.
Arnau Roura parla del dia internacional del culturisme, del lèmur i de la nit del diable, que situa a Detroit i diferencia de Halloween.
L’agenda inclou una projecció del Cicle Gaudí i activitats de Castanyada i Halloween a Matadepera i Terrassa, com un túnel del terror, concerts i sessions de DJ. Roura expressa la seva preferència per la Castanyada i planteja una mirada crítica sobre la comercialització de les festes.
Roura explora què vol dir tenir por, n’esmenta el significat i l’origen del mot, i es pregunta si el temor sorgeix del desconeixement i la incertesa. També relaciona la por amb el dolor, la mort, el fracàs i els déus, i planteja com pot influir en la vida social i política.
El monogràfic situa la por en les celebracions vinculades al record dels difunts. Roura parla de la Castanyada, la nit dels morts a Mèxic, el Samhain a Irlanda, els fanalets de paper i les celebracions relacionades amb els Gede a Haití, i compara les maneres d’entendre la mort i el més enllà.
Roura presenta la idea d’Epicur que té poc sentit témer la mort: mentre som vius no la sentim i, quan morim, tampoc. A partir d’això, es pregunta què és exactament allò que ens espanta de morir.
El programa tracta la reflexió de Kierkegaard sobre la por de no poder viure tot allò que desitgem. Roura vincula aquest temor amb la llibertat d’escollir, la possibilitat d’equivocar-se i l’acumulació de desitjos en el món actual.
Roura explica la relació que Heidegger estableix entre la por i la percepció d’una amenaça, i planteja que témer pels altres també afecta la pròpia vida, perquè aquesta és col·lectiva. Ho connecta amb la cultura i la ràdio com a formes de crear vincles entre les persones.
A partir d’un fragment de la pel·lícula d’Ingmar Bergman, Roura comenta la partida d’escacs entre el cavaller i la Mort. Parla dels dubtes del protagonista sobre la vida, Déu i el més enllà, i de la influència del cinema en l’imaginari de la por.
El programa escolta un fragment del poema «Solo», d’Edgar Allan Poe. Roura en comenta el tema de la solitud durant la infància i relaciona l’escriptura de Poe amb el terror psicològic i la capacitat de fer que el lector imagini les escenes.
Roura recupera *El nom de la rosa*, una pel·lícula d’investigació situada en un monestir on desapareixen monjos. En destaca la construcció gradual del temor i com les imatges fosques ajuden a explorar la por.
Roura esmenta el *Fantasma de l’òpera* i la família Addams com a referències de l’imaginari de la por. Recapitula els enfocaments filosòfic, cinematogràfic i literari del programa i s’acomiada amb una cançó de Rosalía i Fontaines D.C.
Efemèrides i agenda cultural
Arnau Roura repassa alguns fets del 30 d’octubre, des de la batalla del Río Salado fins a la domesticació dels gossos, i comenta els dies internacionals del culturisme, el lèmur i la nit del diable. A l’agenda, parla de les activitats de Castanyada i Halloween a Matadepera i Terrassa, entre les quals hi ha una projecció del Cicle Gaudí i propostes musicals.
La por i la incertesa
Reflexió inicial
A l’editorial, Roura es pregunta què temem quan tenim por i si aquesta emoció està relacionada amb la manca de coneixement i la incertesa. També planteja com la por pot afectar les persones i les societats.
Tradicions i pensament filosòfic
El monogràfic relaciona la por amb les celebracions que recorden els difunts, com la Castanyada, la nit dels morts i el Samhain. Després, recorre idees d’Epicur sobre la por a la mort, de Kierkegaard sobre la llibertat d’escollir i el temor d’equivocar-se, i de Heidegger sobre l’amenaça i la dimensió col·lectiva de la por.
La por en el cinema i la literatura
Roura comenta El setè segell, d’Ingmar Bergman, i la partida d’escacs entre el cavaller i la Mort. També presenta el poema «Solo», d’Edgar Allan Poe, i en parla com d’una obra vinculada a la solitud i al terror psicològic. A la secció de la peça amagada, recomana El nom de la rosa i comenta la manera gradual com la pel·lícula construeix el temor. El programa tanca amb reflexions sobre altres figures de la cultura popular associades a la por i amb una cançó de Rosalía i Fontaines D.C.